El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha donat resposta a les queixes presentades per Junts per Catalunya i per l’advocat Quim Gunter sobre la campanya institucional 8 milions de raons per disposar d’un nou model de finançament que recentment ha posat en marxa el Govern i s’emet a TV3 i altres canals sobre els quals el CAC té competències. Les dues queixes qüestionaven la legalitat de l’anunci, però l’organisme presidit per Xevi Xirgo ha avalat la campanya de l’executiu per “majoria”, i no par per unanimitat, del ple del Consell. La distribució del vot és secreta i, segons fonts del CAC, no es pot comunicar ni la quantitat de vots a favor i en contra.
L’organisme està presidit actualment per Xirgo, nomenat a proposta de Junts, i la resta de cadires són de la vicepresidenta, Laura Pinyol, i el conseller Miquel Miralles, designats ambdós a proposta d’ERC, i el conseller Enric Casas, designat a proposta del PSC. En el consell hi ha una vacant des que Rosa Maria Molló, que també va ser designada a proposta dels socialistes va plegar per anar a fer de defensora de l’espectador de RTVE. En l’actualitat, per tant, el CAC està integrat per quatre membres, a l’espera que el Parlament de Catalunya n’elegeixi un de nou.
El Món ha tingut accés a una de les dues respostes, però ha pogut confirmar que el text de contesta és exactament igual per a les dues peticions. Després de rebre les queixes i analitzar el contingut i el context de difusió de la campanya, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya trasllada a les parts que l’organisme “constata, per majoria dels seus membres, que la publicitat objecte de la queixa no vulnera la normativa vigent en matèria audiovisual”.
“Una iniciativa de rellevància pública”
La majoria del ple del Consell defensa que a l’article 109.2 de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, que estableix que la publicitat institucional emesa per ràdio i televisió “només pot tenir per objecte la informació sobre els serveis públics” s’ha d’interpretar conjuntament amb la resta de la normativa, i en particular, amb la Llei 18/2000, de 29 de desembre, de publicitat institucional, que estableix el règim jurídic de les campanyes promogudes per les administracions públiques de Catalunya.
En aquest sentit, el CAC exposa que “la referència als serveis públics no es limita estrictament a la informació sobre la prestació concreta d’aquests serveis, sinó que pot comprendre també la difusió de la informació relativa a iniciatives institucionals o polítiques públiques que incideixen en l’organització, el funcionament o el finançament dels serveis públics”.
Així mateix, l’organisme fa avinent a les parts interessades que la campanya analitzada té per objecte “la difusió d’informació relativa a un projecte de reforma del model de finançament, qüestió que presenta una incidència directa en la capacitat de finançament de polítiques públiques vinculades a serveis essencials com la salut, l’habitatge, la seguretat o el transport”. “En aquest context, la campanya s’interpreta com una acció de comunicació institucional destinada a informar la ciutadania sobre una iniciativa de rellevància pública”, conclou.
8 milions de raons per aconseguir un nou model de finançament.
— Govern de Catalunya (@govern) March 13, 2026
➕4.686 milions d’euros més per finançar millor els serveis públics, reforçar les inversions i fer avançar el país.
Una oportunitat per a Catalunya que no podem deixar perdre.https://t.co/mSazmfsLYC pic.twitter.com/e4reVdv45b
Les queixes traslladades al CAC veien indicis de “propaganda” en la campanya
Tant la queixa que va trametre Junts per carta a Xirgo com la que va dirigir l’advocat van demanar al CAC que analitzés la campanya institucional perquè hi veien indicis que era “propaganda” del Govern. Des de la formació de Carles Puigdemont consideraven que aquesta “campanya de propaganda política amb missatges buits” era contrària a la llei que regeix la publicitat institucional. El mateix argument que va defensar Gunter, que en la queixa que va fer arribar va remarcar que veia indicis legals “suficients” per concloure que la campanya “pot excedir els límits de la publicitat institucional legítima i constituir una forma de propaganda governamental sufragada amb recursos públics”. Tot i les queixes, el CAC ha validat la campanya per majoria, sense unanimitat.
