Catalunya només ha aconseguit aprovar a temps la meitat dels seus pressupostos des de l’any 2000. Segons les dades recopilades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), nou dels 18 pressupostos aprovats pel Govern de la Generalitat en les dues últimes dècades han requerit una pròrroga. L’executiu de Pere Aragonès, que esgota les negociacions amb el PSC i Junts per tancar un acord en els pròxims dies, ha escrit un capítol més de la tortuosa relació dels governs catalans amb els comptes anuals.
Després d’aconseguir pactar els pressupostos del 2022 sense ensurts per primera vegada des del 2010, el Govern Aragonès, ara sense consellers de Junts, ha hagut d’aprovar un decret per regular la pròrroga dels comptes, que seran vigents des de l’1 de gener fins que la llei de pressupostos s’aprovi i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). La intenció de l’executiu és portar els pressupostos del 2023 al Parlament en els pròxims dies, però ja ha anunciat que està disposat a funcionar amb els comptes prorrogats.
De les nou pròrrogues, sis s’han produït a partir de l’any 2011, just després que Artur Mas fos investit president. Quim Torra, Carles Puigdemont i ara Pere Aragonès han hagut de recórrer a la pròrroga davant la impossibilitat d’obtenir els suports necessaris al Parlament. En canvi, en la dècada dels 2000, només es van requerir tres pròrrogues, una durant la presidència de Jordi Pujol el mateix any 2000, una altra amb Pasqual Maragall el 2004 i una el 2007 amb José Montilla com a president.
Catalunya, acostumada a funcionar sense pressupostos vigents
La durada de les pròrrogues pressupostàries ha estat molt variada. L’any 2014, el Govern d’Artur Mas va aconseguir aprovar els comptes el 27 de gener, menys d’un mes després de la pròrroga, mentre que en tres ocasions es va trigar fins a set mesos. Pasqual Maragall els va aprovar el 16 de juliol del 2004, José Montilla el 4 de juliol del 2007 i el mateix Mas va poder aprovar-los el 27 de juliol del 2011. En tots tres casos, era el primer any del seu mandat i tots havien accedit a la Generalitat a finals de l’any anterior i sense temps per preparar els comptes.
D’altra banda, des de l’any 2000 la Generalitat ha allargat la vigència dels pressupostos durant un any sencer en cinc ocasions. La primera vegada va ser l’any 2013, amb Artur Mas, que va reutilitzar els comptes del 2012. El 2016, amb Carles Puigdemont a la presidència, el Govern va haver d’allargar els pressupostos del 2015, mentre Quim Torra que va fer servir la pròrroga dels comptes del 2017 per funcionar els anys 2018 i 2019. Torra no va poder aprovar els seus primers pressupostos fins al 2020, en plena pandèmia, que després es van prorrogar durant el 2021 perquè el Govern Aragonès no va ser investit fins al maig.
1
1
