El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no renunciarà a la taula de diàleg encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya. En una entrevista amb l’ACN, Aragonès ha expressat que la negociació és d’executiu a executiu i que, en conseqüència, el procés de negociació “ha de continuar independentment del govern que hi hagi a l’Estat, perquè el conflicte continua”. D’altra banda, el cap del Govern no contempla sotmetre’s a una qüestió de confiança perquè la CUP “no té sobre la taula” garantir l’estabilitat. “Si hi ha voluntat de donar estabilitat, haurem de parlar de tot; però en aquests moments no està sobre la taula aquesta possibilitat”, ha dit.
Aragonès ha recordat que els anticapitalistes van decidir no donar suport als pressupostos del 2022 i, per tant, no es pot continuar “la cadena de confiances”. I ha assenyalat que ara cal “estabilitat, sòlides majories per a aprovar pressupostos i tirar endavant les transformacions que necessita el país”.
Obre la porta a la CUP
Sobre les relacions del Govern amb la CUP, Aragonès ha sostingut que l’executiu “continua treballant en tots els aspectes que contenia l’acord d’investidura” pactat amb ells. I deixa la porta oberta perquè es puguin “reincorporar”. “La mà està estesa a les forces que van donar suport a la investidura i a les que han anat facilitant l’aprovació dels pressupostos”, ha insistit Aragonès, en referència als comuns, amb qui van negociar els comptes l’any passat.
D’altra banda, i amb l’escenari d’eleccions espanyoles l’any vinent, Aragonès ha assegurat que mantindrà la taula de diàleg encara que a Espanya uhi hagi un govern de dretes. “Catalunya no s’aixecarà de la taula de negociació. I si ho fa Espanya, haurà de donar compte de per què ho fa”, ha afegit. “Nosaltres no renunciem a continuar un procés per a continuar exigint la celebració d’un referèndum i l’amnistia”, ha manifestat.
El cap del Govern, que defensa la via de la taula de diàleg, ha demanat “temps” perquè es vagin construint “les confiances entre les parts”. I ha admès que els primers acords resultants d’aquest espai són “parcials”, que han d’anar avançant “fins a arribar a un gran acord final, que nosaltres defensem que sigui l’amnistia i un acord per a celebrar un referèndum”.
Acords com a mesura de confiança
En la darrera reunió de la taula entre governs, el 26 de juliol a Madrid, es va acordar fer passos per la desjudicialització i protegir el català a l’escola i impulsar-lo al Senat i a l’Eurocambra. Aragonès sosté que aquest darrer compromís “s’ha d’entendre com una mesura de construcció de confiança més que no pas com un acord sobre el fons de la negociació”. “És d’aquells primers acords que permeten veure que les dues parts tenen voluntat d’avançar”, ha comentat.
Pel que fa a la desjudicialització, està pendent encara de concretar amb quins instruments s’ha de fer. Es tracta, doncs, “d’una carpeta oberta” que s’ha d’abordar en les pròximes setmanes. I és que l’objectiu és que les reformes o eines necessàries per la desjudicialització arribin abans de finals d’any. Per això Aragonès vaticina “setmanes de feina molt intensa” per poder assolir-ho.
Relació amb Junts
En tot cas, el president de la Generalitat insisteix que els futurs acords s’hauran de centrar en “com es dona resposta a la voluntat majoritària de decidir en llibertat” i “com s’acaba amb la repressió”. “El procés de negociació ha de continuar avançant i caldrà que finalment l’Estat digui quina proposta té per a Catalunya. La nostra és un referèndum sobre la independència. Quina és la seva?”, ha exposat. I ha reconegut que, fins ara, l’Estat espanyol només ha posat damunt la taula propostes concretes “que podrien servir per a altres territoris on no hi ha un conflicte polític”.
Aragonès ha dit que parla “constantment” amb dirigents de JxCat sobre la taula de diàleg, i que en “cada pas que s’ha anat fent” els ho ha traslladat. Junts, com l’any passat, tampoc va seure en l’última taula de diàleg. El cap del Govern continuarà treballant perquè s’hi incorporin “com més formacions, millor”.
Mentrestant, però, ha instat els seus socis a construir una alternativa concreta a la taula de diàleg si no la consideren adequada per a resoldre el conflicte. Per ara, ha dit, no s’ha posat damunt la taula “públicament ni privada” cap alternativa que sigui “aplicable”. “El que no faré és cometre la irresponsabilitat d’abandonar un procés de diàleg si no tinc una alternativa”, ha conclòs.
2
1
