Aquest dijous la Universitat Catalana d’Estiu va servir d’aixopluc per presentar en societat una nova iniciativa. Un grup d’intel·lectuals i acadèmics han aprofitat l’escenari de Prada per mostrar els objectius del Congrés de Cultura Catalana. Una idea interessant. De fet, parteix del marc que no hi ha cap projecte de país a llarg termini, tot i els nous reptes que s’albiren en el futur com ara el canvi climàtic -cada cop més dur-, la crisi energètica, l’estaborniment de l’estat social o el nou escenari geopolític.
Pensar Catalunya, com una entitat nacional, implica crear projectes. Si hi ha projecte implica feina i assegurar la pervivència d’una comunitat en un magma internacional cada cop més complex i diversificat. El país córrer el risc de ser un territori trinxat amb unes institucions polítiques, socials i de pensament depenents cada cop més de grans grups empresarials als que han cedit tota mena de serveis -en un mercat privatitzat, que és molt diferent, a un mercat liberitzat- o amb una tendència decadent de la gestió diària del mestrentant.
La iniciativa de posar tothom a pensar què s’ha de fer des de i pel país en el marc dels grans reptes mundials és positiva. Al capdavall, per pensar mai ningñu no ha perdut res. D’idees més val que en sobrin que no pas que en faltin. Projecte, projecte i projecte. Projectes que canviïn amb els anys, amb els temps i les circumstàncies però que al capdavall serveixin per fer un país millor, una Catalunya on tothom hi visqui millor. Teniu feina.
26 
2 
