El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha complert l’objectiu imposat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, tenir pressupostos del 2022 vigents l’1 de gener. Aquest migdia, el Parlament n’ha aprovat la llei i a la tarda, sinó hi ha cap sorpresa -cosa que no és d’esperar amb el retorn de l’autonomisme- s’aprovarà la llei d’acompanyament, la que posa el punt sobre les is als grans números del Govern. El conseller ha lamentat no ser el “52%” però s’ha felicitat per aprovar els números.
Els números han superat l’aprovació gràcies al “sisè passatger de la política catalana”, els Comuns en tant que hereus d’ICV. De fet, el president Quim Torra també va aprovar pressupostos amb dels d’Ada Colau. La seva l’abstenció ha estat un senyal polític de primera magnitud que ha desdibuixat el famós Govern del 52%. Una sensació segellada per l’acord del PSC, ERC i Junts amb la renovació dels càrrecs de comandament dels mitjans públics, la sindicatura de greuges o el Consell de l’Audiovisual.
La CUP que havia de ser el soci prioritari ha caigut de la principal negociació del període de sessions, els comptes públics. De fet, la intervenció de la portaveu cupaire Eulàlia Reguant ha servit per definir el nou paradigma de la política catalana. No hi ha majoria independentista pràctica. Els cupaires han complert i han votat en contra dels comptes de Giró carregant sense manies contra la deriva que consideren autonomista del Govern. “Ens ha faltat la peça del 52%”, ha pronunciat amb un punt de resignació irònica el conseller Giró en la seva intervenció al debat del Parlament. Al ple d’avui s’ha repetit l’aritmètica del 22 de novembre, quan la cambra va tombar les esmenes a la totalitat de PSC, Vox, anticapitalistes, Cs i PPC -que han votat ara en contra dels pressupostos.
Principals xifres dels pressupostos
Els pressupostos per al 2022 incrementen la despesa pública en més de 5.000 MEUR, que suposa un 17,3% més, fins arribar als 38.139 MEUR. Una major capacitat de despesa gràcies, en gran part, als 2.142 MEUR dels fons europeus per fer front a la covid. La inversió està previst que s’enfili fins als 3.951 MEUR, gairebé doblant la pressupostada el 2020, els últims pressupostos aprovats. Salut (1.456 MEUR), Educació (1.009 MEUR) i Drets Socials (905 MEUR) són els departaments que més creixen en valors absoluts. D’altra banda, el pressupost preveu 500 MEUR extraordinaris per a la covid mentre l’Estat no activi un nou fons.
Els comptes aprovats augmenten el personal del conjunt del sector públic en 28.882 places. L’àmbit de salut representa el 61% de l’increment de dotacions amb 17.663 més i Educació, el 19% (5.498 més que ara). També destaquen les 1.122 noves dotacions en l’àmbit de la seguretat que inclouen Mossos, Bombers i agents rurals.
També estableixen una partida de 400 MEUR per a la renda garantida de ciutadania (RGC) i reserven 4 MEUR per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal. En Educació es preveu una inversió de 90 MEUR per fer gratuït el P2 a partir del curs vinent. I també es preveu reduir les ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes per classe de cara al curs vinent
