Tenir “forces de defensa” és una prioritat per la majoria de catalans. Gairebé la meitat. Així ho indica l’enquesta que, per setè any consecutiu, difon la Societat d’Estudis Militars (SEM), el think tank català de defensa, estratègia i seguretat. En concret, el Baròmetre de Política de Defensa de Catalunya, encarregat a l’empresa GESOP, realitzat en base 1.616 entrevistes presencials i telefòniques i a la que ha tingut accés El Món. Enguany, els partidaris de disposar d’unes forces de defensa catalanes se situen en el 49,2%, mentre que els contraris en són el 40,8%, vuit punts per sota.
Curiosament, els més favorables en són els joves -en la franja dels 16-29 anys- amb un 63,1% de suport. Així mateix, aquells enquestats amb un sentiment de pertinença només català o més català que espanyol (57,3% i 56,3%), són els sectors on tenir Defensa té més favorable. Només el segment que respon sentir-se únicament espanyol és contrari a unes forces de defensa catalanes. Pel que fa a la relació entre enquestats i votants, l’electorat de JxCat i ERC són els més favorables amb un 66,9% i un 58%. De fet, creix el suport entres els votants de totes dues formacions respecte a l’any anterior, amb 3 i 4,4 punts respectivament. Un suport que baixaria entre els votants del PSC, un 45,5%, i entre els de la CUP, amb un 39,6%.
Més favorables que detractors
L’enquesta també indica que en la sèrie de dades de set edicions, la mitjana de suport a tenir Defensa catalana és del 46,47%, a 5,12 punts per damunt dels detractors. Aquest 2023, hi ha un increment respecte de l’any anterior. En aquest sentit, enguany és la tercera edició amb més suport a tenir forces de defensa. Tenint present la sèrie de set baròmetres, els analistes del SEM també constaten “una fluctuació entre els partidaris de les forces de defensa catalanes i els que enquestats que no ho saben o no contesten”. “En conclusió, com menys n’hi ha d’aquests darrers, més n’hi ha a favor”, assenyalen.
El Baròmetre també pregunta per la participació en missions internacionals de pau. Una qüestió que obté un suport aclaparador i inequívoc amb un 69,7% davant només un 20,5% que n’és contrari. El SEM destaca que en aquesta pregunta als enquestats se’ls avisa que “la participació en aquestes implica tant sí com no l’ús de capacitats militars, amb la possibilitat de l’ús de la força per imposar la pau”. També hi ha un posicionament majoritari respecte el manteniment dins l’OTAN d’unes virtuals forces de defensa catalanes. Els números són clars, els partidaris de romandre a l’Aliança Atlàntica és del 55,2% i els contraris el 31,5%. El sí s’incrementa en 2,7 punts respecte el 2021.
Des de la Societat d’Estudis Militars asseguren que els baròmetres “constaten de nou que la població de Catalunya fa costat sòlidament unes polítiques públiques que emplaçarien una Catalunya independent en una situació homologable a la dels països democràtics del nostre entorn”.
“Ens congratulem, a més, perquè creiem que la nostra tasca de divulgació sobre la política de defensa comença a donar fruits”, insisteixen des de la SEM. Amb aquests resultats, el think tank “emplaça a totes aquelles formacions partidàries de la independència a fer propostes serioses en aquest àmbit”.
