La portaveu del PSC-Units al Parlament, Alícia Romero, ha obert el foc del debat sobre pressupostos que se celebra aquest dijous. Un plenari que no té cap mena de suc en el benentès que el resultat ja se sap, però que permet constatar la visió de blocs, i el posicionament estratègic del PSC. De fet, la diputada socialista no ha perdut el somriure durant la seva intervenció, i més quan avui és l’endemà del gran acord entre PSC, ERC i Junts sobre els integrants de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o el relleu de la Sindicatura de Greuges. Ara bé, no ha amagat la seva perplexitat i un punt de gelosia perquè s’ha estimat més els Comuns que el PSC per pactar els comptes de 2022.
Romero ha desglossat els seus dubtes tant dels ingressos com de les despeses que contemplen els números de la Generalitat que ha escrit el departament del conseller Jaume Giró. Crítiques contingudes al contingut i més dures a les formes. De fet, li ha retret que no hagi volgut negociar els comptes amb el PSC i, en canvi, si que el Govern hagi volgut acordar amb els socialistes altres decisions de consens com el relleu de càrrecs pactat ahir a darrera hora del vespre. “Creiem que és una errada”, ha assenyalat la nul·la voluntat d’acord pressupostari, ni tant sols d’esmenes amb els socialistes.
En aquest marc, Romero ha advertit a Giró que si bé tenen pressupostos, el “govern és dèbil”. Una situació que segons els socialistes obliguen al president Pere Aragonès com pensa seguir governant. “Podran dir el conseller Giró i el president Aragonès que tindrem uns Pressupostos, però els hem de dir que mantenen una majoria d’investidura trencada, que genera incertesa i inestabilitat al país”, ha conclòs Romero tot recordant que s’hagi esberlat el pacte d’investidura amb la CUP.
De tota manera, Romero qualifica de bona notícia que per primera vegada des del 2010 Catalunya tindrà uns Pressupostos vigents l’1 de gener. Però aquesta positivitat ha estat ràpidament tapada en afegir que la tramitació s’ha fet “tan ràpida i tan poc pausada”. Així insisteix que podria haver començat molt abans. I, de retruc, ha afegit una petició, la reforma del reglament del Parlament per tal que els diputats tinguin més instruments, marge i més potestat de modificar partides en la tramitació pressupostària.
1 
