El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha presentat avui el PP com a dic de contenció de l’independentisme al País Valencià. Fabra ha apuntat que hi ha “risc” que l’arribada d’un govern del PSPV, EU i Compromís, d’esquerres i procatalanista, faci que “l’agitació independentista” de Catalunya i el País Basc pugui “arrelar” en aquesta comunitat i fins i tot a Balears.
Fabra ha exposat aquesta estratègia defensiva en una conferència sobre el model territorial espanyol pronunciada en els campus FAES, on ha recalcat que és necessari prendre consciència d’aquest risc, que no és descartable si la el País Valencià passa a ser governada per l’oposició. Al seu entendre, si València “deixa de ser dic de contenció a l’expansió independentista i s’inunda de la inestabilitat política, social i econòmica”, el problema afectaria no només l’arc mediterrani, poblat per més de 13 milions de persones, sinó Espanya i en bona mesura Europa.
Per això, ha subratllat -en un missatge dirigit al govern espanyol- que el que succeeixi al País Valencià pot ser clau per a la unitat d’Espanya i ha insistit que el factor decisiu és garantir la igualtat d’accés dels ciutadans als serveis, el que no passa ara a la seva comunitat, que se sent “discriminada” pel sistema de finançament. “Les desigualtats i les injustícies són el pitjor enemic de la igualtat i l’estabilitat d’un país”, ha subratllat abans de recalcar que l’Estat autonòmic és “inviable” sense un model de finançament centrat en les persones i no en els territoris.
El president valencià ha indicat que la seva comunitat afronta aquest any un “infrafinançament” de 1.800 milions d’euros per atendre els serveis socials bàsics, quan hi ha comunitats que reben un 120 % dels diners que necessiten. I ha advertit que, si no poden “ajustar més” i no reben els ingressos que els corresponen, és “lògic” pensar que no podran complir cap objectiu de dèficit.
“No volem més que ningú, però tampoc menys”, ha asseverat després de demanar que, atès que no existeix el clima propici per canviar el model de finançament, com defensa el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, almenys s’introdueixi algun mètode anivellador del sistema que permeti cobrir la diferència entre el que costa mantenir els serveis socials i els diners que rep la Generalitat per a tal fi.
