La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) té el do de l’oportunitat. Sempre. En l’edició d’enguany, la 55a, les circumstàncies i el context polític li donen un plus que ha posat en guàrdia el rectorat, la comunitat educativa, la xarxa mediàtica espanyola i catalana i la Gendarmeria francesa. I ho arrodoneix la presència del president a l’exili Carles Puigdemont, ja sense immunitat, en un acte d’alt contingut simbòlic, amb quatre presidents més de la Generalitat –Pere Aragonès, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol– que es farà aquest dilluns, al monestir de Sant Miquel de Cuixà, en homenatge a Pau Casals.
Un acte que arriba en un moment de negociació per la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol en què la formació que lidera Puigdemont, Junts per Catalunya, és absolutament indispensable. La confirmació de la seva presència en l’esdeveniment de manera presencial ha fet saltar com una molla els organitzadors de l’acte i les autoritats franceses, i ha provocat neguit, tensions, preocupacions i força expectació.
De fet, la sensació que es respira a Prada, la seu de l’UCE a la Catalunya Nord, és entre el neguit per “si passa alguna cosa”, la temença per una eventual detenció practicada per les autoritats franceses, l’amenaça d’un boicot per una part de l’independentisme desconcertat pel pacte de la Mesa del Congrés i la “tranquil·litat que Puigdemont no s’arriscaria sense una ferma convicció que tot està sota control”. I amb el suport de la viva, enèrgica i gairebé clandestina “xarxa dels fills de l’exili català del 39”. “D’acord que fer un acte a 59 quilòmetres d’una comissaria del Cos Nacional de Policia i d’una caserna de la Guàrdia Civil no és millor dels escenaris, però no hi veiem cap perill”, informen fonts de l’entorn del president i de la direcció de la UCE que han estat en contacte amb les autoritats franceses. Els interessos del PSOE, de Pedro Sánchez, de la judicatura espanyola o de les autoritats franceses entren en joc.
En tot cas, la visita de Puigdemont és una prova de foc per avaluar la capacitat de Sánchez de manar sobre les estructures de l’Estat i de la capacitat estatal i dels partits espanyols per entomar una nova fase del Procés.
Les autoritats franceses, a l’aguait
Una bona part de la biosfera de Prada confia en el fet que les autoritats franceses no es volen embolicar en un procés judicial i polític que els podria generar problemes. Casos com la batalla per la llengua als plens dels Ajuntaments de la Catalunya Nord, l’empipament d’una bona part dels catalans del Nord amb el canvi de nom del departament, que els inclou en la megaregió d’Occitània i la situació de Còrsega no donen gaire marge per esverar un galliner que Emmanuel Macron no té cap necessitat d’esvalotar.
De fet, la presència de Puigdemont els darrers anys a la Catalunya Nord ha estat habitual, i també a l’UCE. Unes visites a la institució universitària que no han passat desapercebudes per l’administració francesa. L’any 2020, l’aleshores sotsprefecte de Prada, el delegat del govern de París i responsable polític de les forces de seguretat a la zona, Dominique Fossat, va fer una visita a les instal·lacions just abans de l’arribada de Puigdemont i després de dies dels serveis d’ordre francesos vigilant els voltants de Vall-Roc, l’escenari on el president havia de pronunciar la seva conferència.
En aquesta línia, el nucli dur del rectorat de l’UCE ha celebrat a primera hora de la tarda d’aquest diumenge una reunió al més alt nivell per preparar la trobada tenint present, bàsicament, garantir el control d’accés als actes i facilitar els treballs de vigilància de la Gendarmeria, que ja ha avisat del seu desplegament. Per altra banda, l’UCE ha hagut de reforçar els seus serveis de premsa davant la petició de cinquantena acreditacions de periodistes i fotògrafs per tal de cobrir l’esdeveniment, diversos d’internacionals. També hi ha hagut un desbordament de sol·licituds per assistir a la cerimònia i l’UCE ha hagut de reduir l’aforament als alumnes matriculats i convidats dels presidents i han pogut ampliar l’espai fins al claustre de l’Abadia, amb so en directe, per als assistents que s’hi puguin aproximar.
Les càbales per un virtual arrest: un cas Alguer?
Els alumnes de l’UCE i membres del rectorat han avaluat les possibilitats d’una eventual detenció, com va passar a l’Alguer, quan la immunitat es trobava pendent de resolució de les mesures cautelars. “Si França ja no tindria clar una detenció d’un president català, no creiem que Pedro Sánchez li interessi negociar la seva investidura des de Soto del Real, la imatge internacional no quedaria gaire bé, oi?”, comenten fonts de l’UCE. El neguit d’alumnes ha emergit en un dels cursos de més èxit a l’UCE, el de dret, on avui participaven la professora de dret internacional públic de la Universitat de Girona Mirentxu Jordana i Georgina Rodríguez, recercadora de dret internacional públic, en una classe magistral sobre dret europeu i drets fonamentals amb relació a les causes obertes per l’exili.
Jordana ha recordat que les noves euroordres encara no s’han emès. De fet, fonts del Tribunal Suprem van avisar que el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, no les reactivaria fins que no s’aclareixi el recurs contra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de retirar la immunitat que Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín tenen com a eurodiputats. “A hores d’ara no hi ha euroordre, però pot ser que s’activi el Sistema d’Informació de Schengen (SIS), com va passar a l’Alguer, és a dir, que l’alarma policial que hi ha a la xarxa de control de fronteres es dispari perquè ningú no l’ha desactivada malgrat la retirada de les euroordres”, indiquen les dues juristes. “Costa molt treure aquestes alertes!”, alerten fonts coneixedores del sistema que s’hi troben contínuament, en casos d’investigats o processats per jihadisme.
I si la judicatura ho aprofita?
Ara bé, també hi pot haver el risc que s’apliqui algun “acord bilateral entre Espanya i França” que faciliti una detenció. “Caldria veure la base jurídica d’aquests acords bilaterals, més pensats per a delictes en calent o delictes de sang que per a qüestions polítiques”, opinen les professores. Però, per altra banda, el fet que la mateixa oficina del president a l’exili confirmés la seva presència dissabte al migdia, amb dos dies d’antelació a la celebració de l’acte, permet interpretar que està pràcticament garantida una participació “plàcida” en l’acte. “És posar sobre avís l’Estat espanyol, i potser ho interpreten com una provocació, una prova de foc, un temptar la sort o, fins i tot, una demostració de força”, apunten fonts jurídiques.
“Dilluns, Llarena podria activar una euroordre, com va fer per a Comín i Ponsatí a l’Alguer quan van anar a veure el president Puigdemont”, assenyalen altres fonts. En tot cas, fonts de l’exili a la Catalunya i de l’UCE coincideixen que a “França els incomoda molt la qüestió i que, si poden, evitaran qualsevol conflicte”. Una opinió que es reforça davant un context polític que ha donat la clau de la governabilitat d’Espanya a Puigdemont. “No és fàcil empresonar a qui t’ha de fer president”, comenten, murris, fonts de l’entorn de Waterloo.
Boye acompanyarà Puigdemont
En tot cas, El Món ha pogut saber que l’advocat Gonzalo Boye acompanyarà el president, perquè la “judicatura espanyola podria aprofitar l’oportunitat per dinamitar una virtual negociació” del PSOE amb l’independentisme i reforçar la dreta. Però, també entenen les mateixes fonts que una “actuació d’aquesta mena no estaria del tot justificada i podria laminar la reputació internacional del sistema judicial espanyol”. “Pot ser la prova de foc per saber si Pedro Sánchez mana o no mana i més en un context en què ocupa la presidència de la Unió Europea”, especulen.
El simbolisme de l’acte, una protecció
Una de les qüestions també que es tenen presents és la força simbòlica de l’acte. En un monestir com Sant Miquel Cuixà, i la amb la presència de cinc presidents, un d’ells del PSC. Amb el rerefons d’un homenatge a una figura internacional com Pau Casals. La fotografia d’Aragonès, Torra, Puigdemont, Montilla i Pujol és una imatge de continuïtat institucional –Artur Mas no hi podrà assistir per motius personals– i més quan estaran acompanyats per un dels tòtems de la societat civil i religiosa de Catalunya, Manuel Gasch. El màxim representant d’una institució simbòlica de Catalunya. Sia com sia, aquest dilluns a la Catalunya Nord serà un termòmetre de l’estat actual de la política espanyola i de l’Estat cap el Procés.
2
16
