Vilagrà admet que la taula de diàleg només ha assolit “acords parcials”

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha admès que la taula de diàleg només ha assolit “acords parcials”. Així és com s’ha referit a la declaració d’intencions que els dos governs han exposat després de la reunió de gairebé dues hores que han celebrat a Madrid aquest dimecres. En un compareixença després de la trobada, Vilagrà ha valorat positivament la reunió on s’ha parlat de “repressió” i sobre “com posar fi al procés de judicialització sistemàtica”.

La voluntat de la trobada d’avui, ha afirmat Vilagrà, ha estat en resum “construir acords parcials” per “avançar definitivament en la judicialització i els seus efectes, un pas previ per fer front al conflicte de fons després”. La consellera ha dit que els beneficiaris d’aquests acords de desjudicialització, que suposen el compromís de fer reformes legislatives seguint les vies ja establertes en l’ordenament jurídic, serà la ciutadania en general i no algú en concret. La voluntat és harmonitzar l’ordenament espanyol amb l’europeu en aquells punts on hi ha mancances, de manera que defensa l’autodeterminació sigui possible.

Superar la judicialització de la política com a primer pas per parlar del problema de fons

Aquesta fase de desjudicialitzaicó és prèvia a la resolució d’altres problemes. Es volen combatre primer els efectes d’una judicialització “sistemàtica” per, més endavant entrar al “fons” del conflicte entre Catalunya i Espanya. L’acord inclou el reconeixement que la via de la judicialització aprofundeix el conflicte. També es fixen el principis per garantir la negociació atenent “les demandes democràtiques” d’una “majoria social i transversal” a Catalunya.

Les reformes sobre desjudicialització s’haurien de concretar en mig any, però el Govern admet que no son suficients per acabar amb el conflicte, que no finalitzarà fins que els catalans no puguin decidir el seu futur lliurement, ha dit Vilagrà.

Una part dels acords de la taula de diàleg inclouen la llengua, per a la protecció i impuls del català. Es vol ampliar la seva presència a les corts espanyoles, començant pel Senat i també promoure’l al Parlament Europeu, perquè es pugui fer servir en plens i perquè la ciutadania el pugui fer servir per dirigir-se a les institucions europees