El Congrés ha aprovat aquest dimarts l’inici de la tramitació de la llei de garantia del plurilingüisme, que busca garantir que els ciutadans puguin exercir el seu dret de relacionar-se en català, basc o gallec amb les principals institucions de l’estat espanyol. En concret, es tracta de permetre que la ciutadania es pugui dirigir als òrgans judicials, les institucions constitucionals i l’administració general de l’estat en la seva llegua cooficial, amb “plena validesa jurídica” i sense necessitat de traduir la comunicació al castellà. La proposició de llei orgànica l’han impulsat ERC, EH Bildu, el PNB, el BNG i Sumar i ha comptat amb els vots del PSOE i Junts.
“Volem garantir el plurilingüisme real a l’Estat, i ho fem corregint el biaix monolingüe de les institucions estatals”, ha explicat el diputat d’ERC Francesc Marc Álvaro en la presentació de la proposta. La iniciativa ha tirat endavant amb 174 vots a favor i 170 en contra. Des de Junts, tot i donar suport a la iniciativa, han alertat que la llei pot quedar “penjada” si no es colla prou el PSOE, tal com va haver de fer el partit de Carles Puigdemont amb el canvi normatiu per permetre l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés. “Un canvi obligat per Junts”, ha recordat la diputada juntaire Pilar Calvo.
Una proposta per corregir un greuge històric
Segons el diputat d’ERC, es tracta d’una proposta “històrica” perquè aprofundeix en el principi d’igualtat que proclama la Constitució espanyola i suposaria el compliment d’un dels compromisos d’investidura del PSOE. Álvaro ha lamentat que la protecció de les llengües cooficials és “pèssima i ínfima”, sobretot pel que fa a la relació del ciutadà amb les institucions i organisme estatals. La proposició de llei orgànica impulsa la reforma de 15 normes estatals per eliminar “desajustos” del model “asimètric” actual. Entre altres qüestions, vol exigir als jutges que coneguin la llengua dels territoris on siguin destinats, busca adaptar els procediments administratius i les plataformes a totes les llengües i també pretén introduir criteris lingüístics “transversals” en la contractació pública i en sectors “clau” com el transport o l’educació.
