La política espanyola s’ha endinsat en un escenari de confusió absoluta. L’entrada aquesta setmana de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a la seu central del PSOE per requerir informació sobre l’exmilitant socialista Leire Díez, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i el degoteig constant d’escàndols de corrupció han portat la pressió sobre el govern espanyol a cotes difícilment sostenibles. Amb poc més d’un any de legislatura al davant, el president Pedro Sánchez s’enfronta a un clam que exigeix un avançament electoral immediat davant d’una atmosfera asfixiant on el fang polític ja comença a arribar al nas dels ciutadans. Tot i això, fent el sord a aquest setge mediàtic i judicial, el líder socialista s’ha enrocat a la Moncloa apel·lant a l'”interès general” i mostrant la determinació d’esgotar el mandat. Aquesta postura obre un dubte crucial sobre si és una estratègia de supervivència viable o, per contra, l’avantsala d’un col·lapse irreversible de l’executiu espanyol, on Sumar ho qualifica tot plegat de “vergonya” però alhora diu que la coalició, ara com ara, no està en perill.
Socis de la investidura comencen a demanar eleccions a Sánchez
El veritable nus gordià d’aquesta crisi és al Congrés, on es fa palesa la debilitat parlamentària del govern espanyol. Lluny de la suposada cohesió que va donar origen al bloc d’investidura, les exigències dels diferents grups ja han obert vies d’aigua profundes en la governabilitat. Formacions com la de Carles Puigdemont ja no veuen factible esgotar la legislatura, i Míriam Nogueras ja ha deixat clar que el seu partit no és a Madrid “per posar i treure governs”, en referència a una possible moció de censura, però que, tot i això, no esperen “res més que no sigui que el president Sánchez convoqui eleccions”. També el líder del PNB, Aitor Esteban, ha donat la legislatura per acabada. “Ha arribat a la seva fi”, ha dit, i ha demanat al líder del PSOE que reflexioni i dissolgui la cambra amb un avançament electoral. “Pensar que arribarà l’estiu, que tindrem un Mundial i que les circumstàncies canviaran a partir del setembre… això no porta enlloc”, ha advertit.
La secretària general de Podem, Ione Belarra, per la seva banda, ha alertat que la situació de l’executiu de Sánchez comença a ser “absolutament insostenible” davant les “sospites de corrupció” que planen sobre el PSOE, però ha advertit que “fer triar la gent entre la corrupció del PSOE i la del PP és un error catastròfic”. “Ja ho hem viscut en el passat i jo crec que no ho hauríem de repetir. Si ens en sortim serà amb més esquerra, amb una esquerra forta”, ha conclòs Belarra. ERC, de moment, ha evitat posicionar-se a favor d’un avançament electoral i el seu líder a Madrid, Gabriel Rufián, –que promou una aliança de les esquerres a l’esquerra del PSOE– ha deixat clar que els republicans prefereixen veure com avancen els esdeveniments, però s’han fixat com a línia vermella que es descobreixi que hi ha hagut finançament il·legal del PSOE. “Nosaltres vam fer fora Rajoy per muntar un entramat de finançament irregular del seu partit, demanaríem eleccions si passés el mateix amb el PSOE. És el més coherent, fins que no hi hagi un Gürtel del PSOE”, ha reblat.
Sánchez, entre la guerra de trinxeres i el foc amic
Analistes consultats per El Món coincideixen que la política espanyola està sumida en un caos absolut on la coherència brilla per la seva absència i fer pronòstics a llarg termini resulta inviable. Tot i això, s’extreu la clara conclusió que l’enrocament de Pedro Sánchez obeeix a raons d’estricta supervivència personal, sense oblidar l’aforament judicial del càrrec que ostenta. Així, Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política de la Complutense de Madrid i fundador de Podem, interpreta la crisi com una guerra de trinxeres on la resistència és legítima davant del setge de la dreta, mentre que Fernando Jáuregui, veterà de la informació política espanyola i col·laborador d’El Món, adverteix que el factor determinant no serà la voluntat del president, enrocat a seguir fins al final com sigui, sinó el foc amic d’un PSOE aterrit en l’àmbit territorial, amb municipals i autonòmiques en llocs clau per als socialistes com són Castella-la Manxa i Astúries l’any vinent, i el fet que cada cop tingui menys suports entre els socis d’investidura.
Possible punt d’inflexió al setembre
Jáuregui albira un horitzó polític “insostenible” per a Pedro Sánchez, marcat per un profund desgast institucional i una crispació interna que, a parer seu, impossibiliten la continuïtat de la legislatura basant-se en el pur sentit comú. L’analista qualifica d’inaudits els recents registres de l’UCO. Davant d’aquesta crisi, Jáuregui atribueix l’enrocament del cap de l’executiu espanyol a una barreja de necessitat de supervivència política —per conservar els aforaments— i la “síndrome d’hubris”, o del poderós, una patologia de supèrbia que, adverteix, sol conduir a un abrupte final polític. “Tots els que han tingut la síndrome d’hubris han acabat molt malament. Crec que si Sánchez continua així, acabarà molt malament”, avisa.
El periodista assenyala que és impossible ara mateix fer una anàlisi coherent i situa el setembre com un mes clau. En aquest sentit, assenyala que Sánchez “no pot esgotar la legislatura” i adverteix que l’amenaça d’un desastre del PSOE als comicis municipals i autonòmics pot provocar que en el tret de sortida del curs parlamentari hi hagi una rebel·lió territorial de barons i alcaldes del PSOE per exigir a Sánchez un avançament electoral per no perdre més representació territorial. “Li demanaran que faci el favor d’anticipar les eleccions com més aviat millor i no celebrar-les després de les municipals i autonòmiques del maig, de l’any que ve. Perquè llavors sí que pot ser una catàstrofe”, alerta.
Una “debilitat enorme”
Juan Carlos Monedero sosté que la situació actual ha provocat que la debilitat de Sánchez sigui “enorme”, i marca la fi d’un “enamorament” polític després d’emergir novament el PSOE defensor del bipartidisme i, per tant, “de la corrupció”. Tot i que els socis d’investidura ja no veuen factible esgotar el mandat, l’analista justifica que el president espanyol faci “oïdes sordes a aquest setge”. Monedero diu que “en un moment tòxic, prevalen les anàlisis tòxiques, és a dir, les del mer interès partidista”, però exposa que “ningú assenyat vol donar pas a un govern amb Abascal de vicepresident, però tampoc no poden explicar als seus votants que estan sostenint un partit que fa aigües, fins i tot, sabent que tots aquests atacs formen part de l’ànim colpista del PP que convoca els seus jutges, periodistes i mitjans per acorralar Sánchez”.
Per al professor de Ciència Política, davant de tota la pressió política el líder socialista “s’enroca” i no troba raons per llençar la tovallola pel fet que “menysprea tots els altres polítics” i pensa que els que podrien substituir-lo “no són millors que ell”. A més, recorda que el PP té una vintena de casos judicials oberts i que Vox “ja està fent aigües tant pels casos de corrupció com per les purgues internes i l’amistat amb Trump”. “Sánchez sap que no ha fet les coses bé, però també que no el volen fer fora per això”, afegeix Monedero, que considera que l’objectiu primordial de la resistència de Sánchez és guanyar “temps”, “el seu bé més preuat” a hores d’ara. Segons ell, el cap de l’executiu espanyol confia cegament que “només amb temps es podrà sortir del pantà estirant-se dels cabells cap amunt”, esperant un cop d’efecte en una “muntanya russa” política on sempre hi ha la possibilitat que passi “alguna cosa que et salvi”.
