El Grup d’Estudis de Política Criminal ha defensat aquest divendres eliminar el delicte de sedició del codi penal així com modificar la rebel·lió per tal que les penes siguin més baixes. Ara bé, han proposat una reformulació que igualment es podria aplicar als fets de 2017 pels quals els presos polítics van ser condemnats. Segons l’associació de penalistes les conductes que es consideren sedició a la sentència de l’1-O podrien considerar-se una “rebel·lió en petit” i aquest nou delicte seria un nou tipus penal centrat en els “atacs greus a l’ordre constitucional democràtic”. Implicaria penes de presó de 6 a 10 anys en cas que hi hagi violència entremig i de 8 a 10 anys si el comet una autoritat.
Sense violència, les penes serien més baixes, amb entre 4 i 6 anys de presó si no hi hagués violència ni intimidació. Això suposa una rebaixa en relació amb les actuals penes de sedició i amb les condemnes als presos polítics per part del Tribunal Suprem. El catedràtic de Dret Penal de Castella-la Manxa Nicolás García Rivas ha insistit en la roda de premsa que igualment “seria aplicable amb la interpretació del Suprem”.
Així, la reformulació de la rebel·lió es faria de manera “moderna, molt menys casuista i molt més centrada a evitar la subversió de l’ordre constitucional democràtic sobretot davant d’insurreccions armades, però no només, també davant actes violents o greument intimidatoris encaminats a subvertir l’ordre constitucional”.
El delicte de sedició, “obsolet”
En paral·lel, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Màlaga José Luis Díez Ripollés ha subratllat que el delicte de sedició està “obsolet” i per tant cal eliminar-lo del codi penal. El penalista ha assenyalat que ja existeixen els tipus penals de desobediència o desordres públics per penalitzar les alteracions de l’ordre públic i per tant no cal mantenir la sedició i eliminar-la suposaria acostar-se a Europa. A més, ha defensat que en cas que les conductes cerquin la subversió de l’ordre constitucional, s’inclourien en la rebel·lió, pel que el delicte de la sedició és inútil.
A banda, Ripollés ha assenyalat que Espanya té “penes més altes que els d’altres països europeus” en tots els tipus penals, pel que cal anar cap a una rebaixa general de les penes que apropi el país als estàndards europeus. El catedràtic ha assegurat que és “equivocat” plantejar un increment de les penes de sedició com està fent el PP, que fins i tot ha congelat les converses per renovar el CGPJ quan el govern espanyol s’ha obert a reformar la sedició.
Modificació dels delictes contra la corona
A banda de la sedició i la rebel·lió, aquests penalistes també porten tres anys estudiant la reformulació del conjunt de delictes contra les institucions de l’Estat, entre els quals hi ha els delictes contra la corona. A canvi, proposen un delicte contra el cap de l’Estat per penalitzar la mort, lesions, coaccions o amenaces que impedeixen exercir les funcions pròpies del càrrec. Aquest delicte inclouria la princesa Elionor i un possible regent.
3
