La Moncloa manté la seva intenció de prioritzar l’oficialitat del català a la Unió Europea tot i les queixes de bascos i gallecs, que no veuen amb bons ulls l’estratègia del govern espanyol. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, fa dies que fa malabarismes discursius per explicar al PNB i el BNG que el basc i el gallec tenen el mateix estatus que el català en la proposta presentada al Consell General de la UE i que la priorització del català és una manera de desencallar les reticències d’alguns estats, que prefereixen una implementació gradual.
“Hi va haver uns primers teletips on feia l’efecte que el govern [espanyol] avançava exclusivament amb el català i deixava de banda el basc i el gallec”, diu Albares en una entrevista a RNE. “En absolut”, sentencia. “No hi ha cap discussió amb cap matís”, garanteix el ministre d’Afers Exteriors malgrat haver justificat la priorització del català perquè la Generalitat ho havia reclamat amb “més insistència” que els governs del País Basc i Galícia. Albares ha insistit que la reforma del reglament comunitari inclou les tres llengües i que l’únic que s’està debatent és com s’implementarà.
Crítiques generals a la feina de la delegació espanyola
Les negociacions de la delegació espanyola per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE ha creat polèmica a tot arreu. El PP i Vox han acusat el govern espanyol de plegar-se als desitjos de l’independentisme català. Però les gestions de la Moncloa tampoc han tingut gaire bona acollida a Catalunya. La Generalitat —i en conseqüència, ERC— han criticat el govern espanyol per anar “tard i malament”. Junts, en canvi, tot i avisar que la feina feta fins ara a Brussel·les “no és suficient”, ha donat més marge de maniobra a la Moncloa i ha agraït a Albares el seu esforç.
Les declaracions del ministre després de la trobada, on va insistir que la prioritat era implementar primer el català i després les altres dues llengües, han aixecat molta polseguera al País Basc i Galícia. El PNB considera “decebedora” l’actitud del govern espanyol i ha advertit que aquesta estratègia “no facilita” la investidura de Pedro Sánchez. La diputada del BNG Ana Miranda també ha estat molt crítica amb Albares i ha reclamat “igualtat de tracte” perquè no hi hagi “llengües de primera i de segona”.
La UE ajorna la decisió per falta d’informació
El Consell General de la UE va decidir ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a l’espera de rebre més informació per part de l’estat espanyol, sobretot pel que fa al cost de la mesura i com afectarà el dia a dia de les institucions europees, que ja tenen 24 llengües oficials. Els 27 també han demanat un informe jurídic per conèixer totes les implicacions d’una decisió que genera molts dubtes entre els estats. Tot i que cap país ha vetat el debat i la majoria es mostren “oberts” a parlar-ne, tot fa pensar que la decisió no es prendrà de manera immediata.
La delegació espanyola a la UE ha fet diverses propostes per agilitzar els tràmits i reduir les reticències mostrades per alguns països. Espanya s’ha ofert a pagar el cost addicional que suposi incloure el català, el basc i el gallec com a llengües de treball, una iniciativa que ha agradat a països com Alemanya o Àustria, que no volen de cap manera augmentar la despesa comunitària. Per atraure altres estats, han posat sobre la taula la polèmica implantació gradual de l’oficialitat de les tres llengües.
Albares ha citat el cas del gaèlic irlandès, que va trigar molts anys a aplicar-se després de la seva aprovació respecte a altres llengües molt més parlades i, per tant, molt més senzill de trobar traductors. “Vam fer una proposta perquè alguns van parlar de la necessitat de gradualització, d’una entrada en vigor a poc a poc”, ha assegurat el ministre. “Anar idioma per idioma, sempre que això el que faci sigui garantir que els tres idiomes formen part del règim multilingüístic al mateix temps”.
