El govern espanyol negocia a contrarellotge l’oficialitat del català a la Unió Europea. La Moncloa és conscient que es tracta d’una carpeta molt sensible per als independentistes —en especial per a Junts, que és qui més ha pressionat per aconseguir un acord abans de la investidura— i en els últims dies ha multiplicat els contactes diplomàtics amb la resta d’estats. El ministre d’Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha assegurat que les negociacions, que a més del català també inclouen l’ús del basc i el gallec, van “molt bé” i que la proposta espanyola guanya adeptes als despatxos de Brussel·les.
Amb tot, la Moncloa necessita obtenir resultat aviat, ja que les negociacions formals per a la investidura de Pedro Sánchez estan a punt de començar i queda un mes i mig perquè s’acabi el termini. El Consell d’Afers General de la Unió Europea ha inclòs l’oficialitat del català, el basc i el gallec a l’ordre del dia de la seva pròxima reunió, que serà el 24 d’octubre. És la penúltima oportunitat del govern espanyol d’aconseguir l’oficialitat del català, ja que és una de les condicions prèvies de Junts per tancar qualsevol acord. L’última oportunitat serà el 15 de novembre, menys de dues setmanes abans que s’acabi el termini per evitar la repetició electoral.
Albares ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que les converses són complexes perquè l’oficialitat del català a la UE s’ha d’aprovar per unanimitat. “Tots estan mostrant comprensió quan no simpatia per la proposta”, ha afirmat el ministre. No obstant això, el govern espanyol no dona res per fet i avisa que cal treballar per “integrar tots els comentaris” perquè els 27 “se sentin còmodes amb la proposta”. El cost dels traductors i els intèrprets i les implicacions per a les reivindicacions d’altres llengües regionals són algunes de les principals preocupacions dels estats membre.
Junts avisa que sense català a la UE es complica la investidura
Des de Junts no es cansen de recordar que obtenir l’oficialitat del català a la Unió Europea és una qüestió de voluntat política i que l’estat espanyol ha de ser capaç de fer les gestions diplomàtiques necessàries per materialitzar la històrica reivindicació independentista. “No estem escatimant esforços, tot i que caldrà veure com va el dia 24 d’octubre”, ha justificat el ministre d’Afers Exteriors. La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, avisava també fa uns dies que, tot i que la Moncloa ha fet “una aposta ferma i decidida” per defensar l’ús del català a la Unió Europea, la decisió final no depèn només d’ells. “Som un estat de 27”, va dir Ribera a TV3. “A cadascú se li ha de demanar el que estigui en condicions de donar”.
El partit de Carles Puigdemont adverteix que amb intentar-ho no n’hi ha prou i que, si finalment no s’aprova, consideraran que s’ha incomplert amb la condició. Des d’ERC, que sempre ha apostat per lluitar primer per l’oficialitat del català al Parlament Europeu perquè ho veuen més factible, estan convençuts que el Consell del dia 24 no decidirà sobre l’assumpte i que tot es jugarà a la reunió del 15 de novembre. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, deia fa uns dies que afronten la pròxima trobada amb “cautela”, però que l’absència de vetos permet ser optimista. “No hi ha oposicions frontals ni vetos, però cal acabar de consolidar confiances amb els estats”.
