Míriam Nogueras: “El tripartit existeix a Madrid des de fa tres anys”

Míriam Nogueras (Dosrius, 1980), portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, forma part també de l’executiva del partit, on és coordinadora de cambres parlamentàries. Va entrar en política com a independent a les llistes de Convergència el 2015 i, el mateix any, va ser elegida diputada al Congrés per la llista Democràcia i Llibertat, liderada per Francesc Homs. En repetir-se les eleccions el 2016, també va ser elegida. Amb la fundació del PDeCAT el 2016, va fer el pas i s’hi va afiliar. El 2018 va ser escollida vicepresidenta del partit, després de la dimissió de Marta Pascal com a presidenta. Arran de les discrepàncies entre els pragmàtics i el sector de Carles Puigdemont, del qual forma part Nogueras, va fer el pas cap a Junts després del trencament. Nogueras va esdevenir la cara més visible de Junts a Madrid després quan Laura Borràs va deixar l’escó per la presidenciable en les eleccions del 14-F al Parlament.

Vostès han reclamat aquest dimarts que s’activi la comissió de l’Operació Catalunya després que la fiscalia hagi avalat investigar si Sandro Rosell va ser-ne víctima. Han rebut alguna resposta per part del PSOE?

El 15 de setembre es va aprovar en ple la comissió i fins avui no ha passat res. Quan el govern espanyol té pressa per fer alguna cosa la fa molt ràpidament i, quan no l’hi interessa, no la fa. En aquest cas, òbviament no l’hi interessa. El que vam fer nosaltres dimarts va ser una sol·licitud perquè la Mesa del Congrés activi un calendari perquè els grups puguem presentar els diputats que volem que assisteixin a la comissió. El dimarts, a la junta de portaveus ho vaig demanar de paraula i van treure’s les puces de sobre. Per això vam acabar parlant amb els lletrats per veure com es podia fer perquè la Mesa fes la feina que li toca fer. I, si no li dona la gana de fer-la, quina alternativa tenim els partits per poder-la fer. Entenem que a la propera junta de portaveus es resoldrà. Esperem que facin la feina, que és marcar un termini per decidir qui anirà a les comissions. Entenem que al PSOE no li interessa que s’activi abans de les eleccions.

M’agradaria recordar que el 2018, quan hi va haver la moció de censura a Rajoy, va ser pel cas Gürtel. Ara està sortint l’Operació Catalunya i el PSOE vol que només es parli del PP, malgrat que ells hagin governat molts anys també. Ara també tenim el tema del Mediador, que els ha esclatat als socialistes. Per a mi, la conclusió és que el PSOE i el PP són exactament el mateix, malgrat que veiem una cara més amable del PSOE i que alguns treballin molt per blanquejar el PSOE.

L’Operació Catalunya la va impulsar el govern Rajoy…

L’Operació Catalunya està en marxa des de fa molts anys. Sempre recordo que qui va fer un pacte amb Rússia per les fake news va ser Josep Borrell. Va ser el PSOE. Els socialistes no poden fer veure que no ha format part de les clavegueres de l’Estat espanyol. Hi ha proves. Que no en vulguin parlar és una altra cosa. Són exactament el mateix.

També han denunciat que la Mesa del Congrés espanyol no admet algunes preguntes sobre el ciberatac del 9-N. Han rebut alguna resposta?

No. Nosaltres hi insistirem per parlar del que estem patint els ciutadans de Catalunya, malgrat que alguns ho intentin normalitzar, malgrat que ens enduem bufetades. Alguns treballen molt perquè estiguem en el marc mental del reencuentro, del todo es precioso i de la reconciliación. No hi ha ni una cosa ni l’altra, perquè l’Estat espanyol segueix fent el que ha fet sempre a Catalunya, i això del 9-N és un exemple. El temps ens acaba donant la raó, malgrat que alguns han volgut esborrar el 9-N de la història. Tenim una memòria de peix. Vull recordar que Francesc Homs, que era diputat al Congrés, el van fulminar. D’això fa molts anys i ningú se’n recorda, però és així. Van fer el mateix amb Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez… La senyora Batet va fulminar els diputats escollits pels ciutadans de Catalunya. Malgrat haver rebut molts atacs, moltes vegades per part de companys independentistes que s’han alineat amb tots aquests, nosaltres hem persistit.

Comentava l’acord entre Rússia i Espanya perquè mai s’ha fet públic. Hi hem tingut accés com a diputats, ja que tenim una eina, que és l’article 7 del reglament, que ens permet demanar expedients dels temes que vulguem, encara que no siguin públics. No ens els podem quedar, però hi podem accedir. Quan es tracta de temes que són sensibles per al PSOE, sempre ens hem trobat una barrera, malgrat tenir l’article 7. Això depèn del govern espanyol i molts cops no rebem resposta. Hem sol·licitat compareixences i hem entrat preguntes al govern. Hi ha 12 vegades que s’ha rebutjat la investigació de l’Operació Catalunya. Nosaltres només demanem que el Congrés aixequi les catifes i que siguin transparents amb els ciutadans. Encara que vagin de bons i més guapos que els del PP, no ho són. Alguns s’han associat des de fa un parell d’anys i els blanquegen i diuen que la seva música sona millor que la del PP.

Alguns es refereix a ERC?

Òbviament. El tripartit. Socialistes, comuns i ERC. Aquí fa poc que han fet oficial el tripartit, però a Madrid ja fa tres anys que el tenim.

Hi ha més partits socis del govern espanyol…

Perquè és un marc parlamentari més gran. Em refereixo a Catalunya. El tripartit existeix a Madrid des de fa tres anys.

També ha esclatat el cas Mediador. Creu que Sánchez hauria de comparèixer, tal com reclama el PP?

Nosaltres sempre som partidaris que Sánchez comparegui, malgrat que ens ho posin molt difícil. Hi ha d’haver una majoria que ho accepti, a través de la junta de portaveus. És un altre escàndol. Un més. Estem parlant d’Operació Catalunya i el següent tema que em treus és un altre escàndol del govern espanyol. PP i PSOE són exactament el mateix. El bipartidisme espanyol, corrupte, i que es riu dels ciutadans des de fa dècades, existeix. Això passa també perquè el sistema espanyol ho permet. El tema del Villarejo és un més. Hi havia una trama policial que anava fins a la premsa, els jutges i els polítics. Sempre ho hem estat denunciant i el temps ens ha donat la raó. Estem en un estat absolutament podrit.

No creu que hi ha hagut un canvi de discurs del PSOE?

Òbviament, hi ha hagut un canvi de discurs, el que passa és que te’l pots creure o no. Demostren que és un discurs fals.

No creu que hi ha hagut gestos envers Catalunya?

No. Catalunya no els importa gens. Només els importen els 20.000 milions d’euros l’any que treuen de nosaltres. T’ho dic jo, que soc a Madrid. No se’n parla, de Catalunya. Els periodistes no ens pregunten sobre Catalunya, ni tampoc se’n preocupen els polítics espanyols. Catalunya no interessa i alguns han ajudat al fet que tot això traspassi fronteres i, a escala internacional, del que era un conflicte real, alguns s’han ocupat de dir ja no existeix.

En canvi sí que hi ha hagut els indults…

Els indults no és cap gest. Aquesta gent no hauria d’haver estat mai a la presó. Tenim una sentència del TJUE de fa tres setmanes que diu que el senyor Marchena no era competent per jutjar el Govern. Això ho diu el TJUE. Tampoc era competent per fer una resolució. Que passi això i aquí se segueixi fent vida normal, per a mi, té molts responsables. Començant pels principals afectats del Govern de Catalunya, que s’hauria d’haver plantat. El Govern es va plantar quan va sortir el tema Pegasus i va dir que si això no s’investigava tindria conseqüències. La plantamenta va durar una setmana i això no pot ser. El meu mòbil està infectat de Pegasus. Cada dimarts, al Consell de Ministres ens rebenten competències i aquí seguim fent veure que el PSOE no són tan dolents com els del PP.

No creu que la reforma del Codi Penal ha estat un avenç?

És una presa de pèl absoluta. Tot continua igual.

S’ha derogat la sedició…

Sí, però te lo quito por aquí, te lo pongo por allá… No ha canviat res. Els condemnats segueixen condemnats els mateixos anys i el més trist de tot és que el que es va aprovar és el text que ERC va donar al PSOE. Ni menys, ni més. O són uns negociadors que val més que no es dediquin a negociar, o els han pres el pèl… La reforma del Codi Penal ha servit per tenir entretinguts uns quants durant un mes i ja està. El PSOE sabia perfectament el que aprovava i que això no canviaria absolutament res. És el que hem anat denunciant i ho hem intentat tot amb els companys d’ERC. Tot plegat deixa encara més baix el nivell de la classe política. El que s’ha fet políticament és lamentable.

Quina és l’alternativa a negociar amb l’Estat espanyol?

No es pot negociar amb l’Estat espanyol. Les úniques vegades que hem guanyat l’Estat espanyol és quan ens hi hem enfrontat. Punt final. Ho acabes jugant la partida i guanyant-la. Només la guanyes si jugues, però t’has de posar del bàndol de l’equip de l’exili. Estan guanyant totes les batalles judicials. Són els que han decidit que no passen i també és el que estem fent a Madrid. Per a nosaltres, això és ser útils per als ciutadans. Que cada dia et quedis amb menys competències no és útil per als ciutadans de Catalunya.

No es poden assolir més competències negociant?

No.

Ho feia Convergència…

No. Malauradament, Convergència, és veritat que feia el peix al cove, però ho feia bastant millor que ERC. Alguna molla més treia.

Malauradament?

Tant de bo ERC fes que cada dia tinguem més competències i diners, però no ho estan fent. Estan negociant perquè cada dia en tinguem menys. És el paper d’ERC els darrers tres anys i no només ho diem nosaltres, també ho diuen els de Madrid. Mai els havia sortit tan gratuït el vot català. Això t’ho diuen els mateixos socialistes. Estem en una altra fase. Convergència va decidir un dia que si la ciutadania volia la independència de Catalunya, Convergència aniria cap on anava la ciutadania. Això també ho va dir ERC i, quan ha arribat el moment, ERC no ha estat a l’altura. ERC està associada amb els socialistes i els comuns. Ha abandonat el 52% i la independència.

Ha abandonat la independència?

Digues-me alguna cosa que hagi fet per la independència… Estem més lluny o més a prop de la independència des que Pere Aragonès és el president de Catalunya? Més lluny. No ha fet res per la independència.

Tornant al cas Mediador. Si el PP impulsa una comissió d’investigació al Congrés, vostès hi votaran a favor?

Nosaltres no estem pendents d’aquestes espanyolades. Tenim molta feina i estem amb l’Operació Catalunya. Si es tracta d’aixecar la catifa nosaltres hi serem. Ara bé, en el joc de qui és més corrupte que tenen PP i PSOE, quan s’acabin de matar ja ens vindran a buscar. Ningú ens ha vingut a dir si hem de fer o deixa de fer, perquè a Madrid tenen molt clar que nosaltres som un partit catalanista, no espanyol. Ja hi ha partits que vetllen pels interessos dels ciutadans espanyols. Nosaltres vetllem pels de Catalunya. Si algú ens ve, en parlarem.

No han pres cap decisió…

Ningú ens ha proposat res. Seguirem fent la feina que estem fent i aquests temes són més d’ells.

D’altra banda, també hi ha la moció de censura impulsada per Vox. ERC ha proposat boicotejar-la. Vostès què faran?

És una altra de les guerrilles internes que tenen els polítics espanyols de dretes. No hi ha res més semblant a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d’esquerres.

Hauran de prendre una decisió…

En cap moment ERC ens ha proposat res. Ho deu haver parlat amb els partits espanyols. Amb nosaltres, no. En tots els debats que hi ha, hi participem.

Quin serà el sentit del vot, aleshores?

Ni ho hem parlat. Els temes espanyols no ens ocupen. No sabem ni quin dia hi ha ple, ni si n’hi haurà o no n’hi haurà. No hem vist tampoc la proposta de Vox. No participarem del xou que tenen muntat. Ramón Tamames té un llibre on parla de la necessitat de reconèixer la nacionalitat catalana i que els catalans tenen drets. Nosaltres, en totes les lleis que s’han aprovat, menys la reforma del Codi Penal, presentem esmenes, i entre un 60% i un 70% d’aquestes les negociem i les tanquem. El que passa és que arriba un moment que algun partit es planta abans, es ven i s’acaba la negociació. Tenim molta feina i d’altres tenen ganes de perdre el temps amb espectacles.

Un dels motius pel qual Junts va abandonar el Govern de la Generalitat va ser la manca d’unitat estratègica al Congrés. Ara mateix veu impossible una unitat estratègica?

Això ho hauria de preguntar a ERC. A l’acord de Govern posava clar que hi hauria una unitat estratègica a Madrid, que és imprescindible per ser un estat. A Madrid necessitem ser forts i un bloc. No ha estat possible perquè ERC va decidir que amb qui feia bloc era amb el PSOE i amb Podemos. Després d’un any i mig ha estat impossible.

Quina estratègia hauria d’haver seguit aquesta unitat?

La que t’he dit abans. La que està seguint l’exili. Plantar cara. No som menys que ells. Quan seiem a negociar som exactament el mateix. S’ha fet una política petita, acomplexada, com si haguéssim fet alguna cosa dolenta… Nosaltres tenim un mandat molt bèstia. Ens han demanat que el nostre país sigui un estat i això té riscos. Si quan t’hi poses no tens clar que hi ha riscos, tenim un problema. S’ha votat i s’ha decidit això. Si aquests no s’hi posen de cara, nosaltres hem de continuar endavant amb tots els riscos. Sempre posem el mirall del president Puigdemont, que fa cinc anys que és a l’exili. És molt dur. Ha aparcat la seva vida per dedicar-se al país. I des d’aquí no se l’ha acompanyat. És evident que és una estratègia fallida, perquè al cap de tres anys no s’han pagat els pressupostos de l’Estat, ni s’han donat els diners que arribarien, ni s’han complert els acords pressupostaris… Res del que s’ha negociat s’ha complert.

A l’hora de comptabilitzar números i estratègies, ERC té 13 diputats i vostès en tenen 4…

No sé si la ciutadania ha votat ERC per pactar amb el PSC i els comuns… Els ciutadans els van votar per fer la independència, tal com va dir Aragonès al debat d’investidura. Si tu dius que a Madrid en tens 13 i, després, firmes un acord a Madrid però acabes fent el que vols, no el signis. Quan tu signes un acord, és per complir-lo.

Vostè va retirar una bandera espanyola la setmana passada en una roda de premsa. Què va passar?

No és el primer cop que ho faig. Quan vaig començar de portaveu, el primer dia que tenia roda de premsa vaig dir que la faria en català. Fins i tot els meus em van dir: vols dir? Sempre s’ha fet en castellà… El català és una llengua oficial i som un partit catalanista, independentista i ens dirigim als ciutadans de Catalunya. Per això la faig en català. Aleshores, es van aixecar periodistes i n’hi havia que durant mesos no van assistir a la nostra roda de premsa. Fèiem la roda de premsa en català i castellà. No entenen que la nostra llengua és el català, i que la puguem parlar allà on vulguem. Amb la bandera ha passat el mateix i s’ha normalitzat. Molts cops quan arribo l’aparto, però poques vegades estava tan enganxada com aquell dia. L’aparto perquè nosaltres hem decidit que la bandera espanyola no ens acompanya. Jo tinc els meus 15 minuts de roda de premsa i hi he de sortir dient el que vull, en l’idioma que vull i acompanyada del que vull. No hi ha cap reglament que digui que hagi de sortir parlant castellà i amb la bandera espanyola al costat. Jo decideixo qui m’acompanya. Aquí res és casual i s’engega el xou de la bandera, amb la dreta excitada, amb l’Operació Catalunya. Se’ns investiga, se’ns espia, se’ns posa a la presó, se’ns qüestiona tot, perquè som independentistes, però el problema és que mogui la bandera espanyola…

Ha estat una forma de tapar l’Operació Catalunya?

No ho se. No té cap sentit que tot un país s’alci perquè s’arrossegui mig metre la bandera. El govern espanyol, lluny del reencuentro, el que ha fet és atiar l’odi i vendre-ho com un acte de falta de respecte nostre cap a la bandera espanyola. Jo respecto molt que tothom la vulgui, però també s’ha de respectar que jo no la vulgui. El govern espanyol s’ha posicionat amb els que ens han atacat. Ens han amenaçat de mort i hem posat una denúncia. Jo per Madrid no puc anar sola.

També ha rebut crítiques, de forma sarcàstica, de Gabriel Rufián…

O estàs amb uns, o estàs amb els altres. Malauradament, els polítics espanyols es posicionen amb qui ens ataca. M’hauria agradat molt que s’hagués posat al meu costat, i no al meu davant. Tampoc n’espero res.

També se l’ha vist el cap de setmana passat en una calçotada amb el president Pujol. Se sent pujolista i hereu del seu llegat?

Cada setmana tinc actes i no entraré en coses importants. Quan veig que aquests temes són notícia em frustro, perquè tenim molta feina a fer. Estem en un context molt dur. Tant de bo s’alineés una mica en prendre’s molt seriosament la situació del nostre país. Ja no només amb la independència, sinó en l’àmbit econòmic… Quan mires les dades de les regions d’Europa, Catalunya està en els països més tops, quan parlem i mirem les dades del PIB. La riquesa que genera Catalunya ens situa entre les regions més desenvolupades que hi ha a Europa. Quan es tracta dels índexs de benestar social, és a dir, quina repercussió té la riquesa del teu país cap al benestar dels ciutadans, Catalunya baixa en picat. De la riquesa que generem, gran part se’n va a Madrid i no torna. Del país que podríem ser, al que som… És una situació molt bèstia, que no pot ser que tinguem tot el país treballant i que oferim un nivell de vida mediocre.

Jo l’hi pregunto perquè hi ha qui diu que torna Convergència…

Junts per Catalunya és el present i el futur. Som el partit del president Puigdemont. És superclar el que som i el que nosaltres defensem a Madrid, ho defensem des del primer dia igual. El que està fent el president Puigdemont ho està fent des del primer dia, i potser amb més força. Si hi ha gent que vol obrir debats estèrils per no parlar de cap on portem el país i a la nostra gent, que vagin fent… Nosaltres no hi entrarem.

Ara venen les municipals. Creu que poden ser un abans i un després per a Junts?

Junts és un partit que cada dia està més fort. Jo estic convençuda que les municipals aniran bé i espero que sigui la força del país i acabem el que vam començar el 2017.

També s’està jutjant la presidenta del seu partit, Laura Borràs. Què ha de passar en cas que l’inhabilitin? Ha de seguir com a presidenta del partit?

Jo t’aniré una mica més enllà. A vegades parlem del dit i no de la Lluna. El drama de tot plegat és que els independentistes mai tindrem un judici just a l’Estat espanyol. Tots som carn de canó. La nostra generació, si no acabem la feina que vam començar, acabarem tots a la presó o a l’exili. Els independentistes mai tindrem un judici just a l’Estat espanyol i mira les companyes del 23-S. Són gent que fa anys que està vivint un calvari. Estem parlant de centenars i milers de ciutadans de Catalunya que han posat el seu cos al davant, que s’han posat al costat dels que vam dir que faríem la independència i ara estan pendents de judici. Amb depressions, sense un duro… I amb les famílies destrossades. I tot plegat perquè som independentistes. Parlar de què passarà, és igual, el drama és que no hi haurà justícia per a cap independentista que vagi a parar a l’aparell de l’administració de justícia.

Enguany són eleccions espanyoles. S’esperen a finals d’any. La veurem a vostè com a cap de llista de Junts?

Jo seré allà on el partit necessiti que estigui. Com sempre. A disposició del partit i del president Puigdemont.