Era un dels noms que semblava que havia de caure del gabinet de Pedro Sánchez, però finalment ha caigut dret, com els gats. Fernando Grande-Marlaska, que abans de ser ministre ja era conegut com a jutge de l’Audiència Nacional, repeteix com a ministre de l’Interior un cop amortitzada la greu crisi de la carnisseria policial que es va produir a la tanca de Melilla el 24 de juny del 2022, que hauria hagut de ser una línia vermella per al soci del govern de coalició, Sumar, la consciència progressista de l’executiu. Informacions internacionals van qüestionar la versió del govern espanyol, segons la qual, totes les morts s’havien produït a la banda marroquina de la frontera i Podem va afegir-se a les veus que criticaven Marlaska durant els mesos posteriors als fets. Però el cas aviat va caure en l’oblit. En l’últim debat electoral per al 23-J, amb Sánchez i Santiago Abascal, Yolanda Díaz, ja com a líder i candidata de Sumar, va permetre sense obrir la boca que el candidat del PSOE defensés la seva dura política contra la immigració anomenada “il·legal” davant del líder de Vox. Aquesta línia vermella, per tant, havia saltat.
Un cop perdonat per Yolanda Díaz i amb Podem en descomposició, l’únic que ha comptat en el currículum de Marlaska ha sigut el seu full de serveis impecable de cara a Pedro Sánchez. El ministre ha aconseguit ser tan dual i camaleònic com el seu cap de files, i se li ha recompensat. Capaç d’espiar l’independentisme català amb infiltrats que han arribat literalment al llit dels activistes i d’anunciar la guerra a Tsunami Democràtic –que ara manté el jutge García Castellón– també s’ha encarregat de limitar el poder del sector més proper al PP i l’extrema dreta i anti Pedro Sánchez dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
La guerra amb la Guàrdia Civil
El cas més vistós d’aquest enfrontament amb el deep state que volia domar –per evitar que tingués la seva pròpia agenda– és la llarga lluita que ha mantingut amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. La guerra amb l’home que el PP va enviar a Catalunya per coordinar l’operació policial que pretenia evitar el referèndum sobre la independència de l’1-O del 2017 va començar arran del 8-M del 2020. De los Cobos va fer un informe contra el govern espanyol per haver permès la manifestació de Madrid del Dia Internacional de la Dona quan la pandèmia de la Covid-19 ja estava explotant de ple a l’estat espanyol. Marlaska el va rellevar aleshores del seu càrrec –cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid– per pèrdua de confiança, i va començar un llarg plet entre coronel i el ministre que va acabar al Tribunal Suprem. També va arribar al Suprem una altra batalla entre els dos homes per l’ascens a general que De los Cobos esperava i que Marlaska no li va donar. L’alt tribunal espanyol va donar la raó al guàrdia civil contra el ministre en aquest plet.
En altres episodis, Marlaska ha perdut batalles més petites però també significatives contra altres comandaments de l’institut armat, com ara la sentència que el va obligar a millorar la medalla que havia atorgat al coronel Manuel Sánchez Corbí. Mentre aquestes revoltes es produïen a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional els relleus que ha fet també han sigut mal rebuts per determinats sectors en un cos on s’ha fet gran el sindicat ultradretà Jupol. És així com Marlaska arribava a la festa de la Hispanitat d’aquest any assetjat pel deep state.
Una guerra amb la dreta que ha reforçat el ministre de l’Interior
Però tot plegat, de moment, només ha reforçat el ministre, ratificat aquest dilluns i que ja ha provocat les primeres crítiques des de l’independentisme, que ha de veure com el govern que s’ha pogut reeditar gràcies als seus vots conserva una de les seves bèsties negres. Tot i que ha advertit que el més important amb el PSOE és “el compliment dels acords” i no “els noms” de l’executiu, ERC ha subratllat que el de Marlaska és un nomenament que no els ha “agradat” per la “sensibilitat” que suposa aquest ministeri. “Ens hauria agradat algú compromès amb els drets humans”, ha argumentat Raquel Sans, la portaveu del partit.
