El PP està movent tots els fils que pot per intentar frustrar els pactes del PSOE i utilitzar l’efecte Puigdemont per desgastar Pedro Sánchez de cara a una futura repetició electoral. Conscient que els vincles amb Vox han llastrat les seves possibilitats de ser president, Alberto Núñez Feijóo ha fet un gir important en la seva estratègia postelectoral. Per una banda, ha aconseguit que Vox li doni suport sense contrapartides per evitar un govern dels “enemics d’Espanya” i, per l’altra, ha intensificat els contactes amb el PNB i Junts per intentar dividir el bloc que pot donar suport a Sánchez.
I tot això ho fa pensant tant en una repetició electoral com en una hipotètica investidura al setembre, tal com demostra el seu discurs d’aquest cap de setmana durant la Festa do Albariño a Cambados (Pontevedra). “La proposta que faig és la d’un govern en solitari del Partit Popular basat en un acord ampli i constitucional”, ha afirmat. “És necessari un partit per a un govern i no 24 partits governant Espanya. Tants partits per a governar, amb ideologies diferents i interessos polítics contradictoris, és el contrari de la governabilitat del nostre país”.
El coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha dit aquest dilluns en una entrevista a la COPE que “ara com ara el PP té més suport per a la investidura que el PSOE i Pedro Sánchez”. El dirigent popular confia que podran obtenir els suports que falten per arribar a la majoria absoluta. “Comptem ja amb 170 ‘sí’ i estem treballant en el de Coalició Canària i UPN. I continuarem treballant per a sumar de cara a aquesta majoria”, ha dit. UPN ja han dit que estan disposats a pactar i CC ha assegurat que sense Vox un acord serà més senzill. Això deixa Feijóo amb 172 vots, quatre per sota de l’absoluta, però més que els que té assegurats Pedro Sánchez.
La decisió de Vox, clau per a Feijóo
Amb quatre frases, Feijóo posa la base d’una futura campanya electoral. Sense Vox a l’equació, Sánchez i els socialistes es queden sense l’argument de la por a l’extrema dreta per rebutjar el pacte d’estat que reclama el PP. També li permet presentar-se com una opció estable i coherent, enfront de la batalla permanent que hauran de lliurar el PSOE i Sumar per obtenir el suport de fins a cinc partits d’ideologia diversa per aprovar qualsevol llei. Això comptant que Junts millorarà la seva predisposició per ser un actor proactiu de la política espanyola.
El PNB insisteix que no vol tenir res a veure amb el PP. L’ombra de Vox i la proximitat de les eleccions autonòmiques al País Basc, on els nacionalistes bascos es juguen l’hegemonia amb un EH Bildu en clar ascens, deixen poques opcions al partit d’Andoni Ortuzar. “Res ha canviat”, asseguren després del gir de Vox. A més, ara ja tenen un preu per a Pedro Sánchez: accelerar les obres de l’AVE fins a Euskadi, la transferència de la gestió de la Seguretat Social i un nou estatut per al País Basc.
Maximitzar l’efecte Puigdemont
Els resultats de les eleccions del 23-J ha donat un protagonisme inesperat a Junts i a Carles Puigdemont, que, tot i els laments d’ERC, ara mateix tenen la clau de la investidura de Pedro Sánchez. Els populars han enviat cants de sirena per explorar la predisposició de Junts a obrir una negociació discreta, però el seu objectiu principal és presentar Sánchez com un home disposat a tot —fins i tot a negociar amb Carles Puigdemont, l’enemic número u de l’estat— per ser investit president.
Els populars volen aprofitar que Puigdemont té la clau de tot per castigar Pedro Sánchez i fer-li suar cada minut de les seves negociacions amb Junts. El partit de Jordi Turull ha posat sobre la taula el referèndum i l’amnistia com a condició indispensable per asseure’s a negociar amb el PSOE —les exigències serien les mateixes en cas que s’obrissin converses amb el PP— i diu no tenir intenció de cedir. El referèndum és una exigència inassumible per als socialistes, que, no obstant això, sí que podrien estar oberts a negociar una amnistia o un mecanisme similar.
4
