La llei d’amnistia començarà la seva tramitació parlamentària aquesta setmana i obrirà una legislatura que es presenta incerta i plena d’entrebancs. El PSOE ha aconseguit lligar la investidura de Pedro Sánchez després d’unes negociacions llargues i complicades —en especial amb ERC i Junts— i ara té el repte de complir les promeses fetes a tots els seus socis amb el Poder Judicial revoltat i els carrers incendiats per l’empenta del PP. Els populars veuen que les enquestes donen suport a la seva política de confrontació i rebuig de l’amnistia i estan disposats a tensar la corda fins a les últimes conseqüències.
Fonts de Ferraz han explicat que la llei d’amnistia, que s’està acabant de perfilar, es podria registrar aquest mateix dilluns i espera que la signin tots els partits que donen suport a Pedro Sánchez, a excepció de Coalició Canària, que s’ha sumat a última hora i que és contrària a la norma. La direcció socialista matisa que no té “pressa” per presentar la llei, però fer-ho aquest dilluns permetria que la Mesa del Congrés la debatés en la seva reunió setmanal dels dimarts. Això també permetria que el text comenci el tràmit parlamentari abans de la investidura de Pedro Sánchez, tal com reclamen els partits independentistes catalans.
Una legislatura pendent de molts fronts
Qualsevol retard o entrebanc en aquests primers estadis de la tramitació de la llei d’amnistia suposaria un revés important per a Sánchez, que en els últims dies ha rebut sengles avisos d’ERC i Junts sobre la fragilitat de la legislatura. Tan republicans com juntaires han advertit el PSOE que la legislatura té futur en la mesura que es compleixin els acords pactats i, amb unes eleccions al Parlament a la vista —la data límit seria el febrer del 2025, és a dir, d’aquí a només un any i mig—, cap dels dos partits es pot permetre mostrar cap debilitat davant un govern espanyol que té un llarg currículum d’incompliments.
Més enllà de la llei d’amnistia, que fa setmanes que es dona per descomptada, el govern espanyol haurà de lidiar amb moltes altres carpetes que exigiran avenços constants, com el traspàs de Rodalies, l’oficialitat del català a la Unió Europea o el nou sistema de finançament de Catalunya. Els socialistes també tenen el repte majúscul de negociar amb ERC i Junts en taules de diàleg separades que competiran i, al mateix temps, hauran de ser complementàries.
Els últims serrells de la llei d’amnistia
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va explicar fa un parell de dies que la llei d’amnistia està “pactada” i que només queda per polir “algun detall tècnic” que s’ha de resoldre en els pròxims dies. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio que la llei podria començar la seva tramitació fins i tot si no estan tancats tots els detalls, ja que hi ha recorregut per introduir esmenes i corregir qualsevol defecte durant el llarg camí que el text té per davant. La investidura de Pedro Sánchez també podria ser aquesta mateixa setmana, però des del PSOE encara no s’atreveixen a posar una data concreta.
Bolaños ha insistit que l’amnistia hauria de beneficiar a totes aquelles “persones que tenen causes penals, administratives o comptables derivades o vinculades al procés sobiranista”, una definició similar a la que Carles Puigdemont va fer des de Brussel·les després de tancar l’acord amb el PSOE. El text marca la consulta del 9-N (2014) i el referèndum de l’1-O (2017), ambdós declarats il·legals pel Tribunal Constitucional, com a eixos centrals del Procés, però reconeix que hi va haver “actes preparatoris” i fets posteriors vinculats a les dues dates que permeten fixar el període d’aplicació del 2012 al 2023.
El ministre de Presidència no va voler aclarir si la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental, es podria beneficiar de l’amnistia. Bolaños s’ha escudat en el fet que la llei d’amnistia no està feta per “beneficiar o no cap persona” en concret, ja que això donaria peu a la seva anul·lació per part del TC. “El que estigui dins del procés sobiranista serà amnistiat i el que estigui fora, no serà amnistiat”, es va limitar a dir, tot i que va haver de reconèixer que al final serà un jutge qui decidirà.
