Crit d’alerta dels jutges de pau, que s’enfronten a dos grans canvis, l’aplicació progressiva del pla estatal de modernització de la justícia, que ja està afectant jutjats de pau grans com el de Sant Cugat i, paral·lelament, a la nova llei d’eficiència organitzativa impulsada pel govern espanyol, que podria comportar la seva desaparició. Tres jutges de pau amb qui ha parlat El Món es mostren preocupats per la desaparició d’aquesta figura i la seva substitució per oficines judicials, les conseqüències d’aquests dos canvis a què s’enfronten. Alerten que és una “retallada de drets” per a la ciutadania, que utilitza els jutjats de pau per fer gestions relatives al Registre Civil i per resoldre disputes sense arribar als jutjats ni necessitar una gestoria i que, de retruc, “envaeix competències” del Govern de la Generalitat.
El projecte de llei que impulsa el govern espanyol no aclareix si cadascun dels pobles que ara tenen jutge de pau –898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya– podran obrir també una oficina ni estableix els recursos econòmics que rebran per desenvolupar la seva feina. La figura del jutge de pau és tradicional a Catalunya i les persones que s’hi dediquen no entenen els motius de la seva supressió. “Tenim una llarga tradició de bon funcionament del nostre col·lectiu, que fa justícia de proximitat”, assenyala Ramon Esmarats, jutge de pau de Tona, a Osona.
Resolució de conflictes sense passar per un judici
Esmarats, economista jubilat, va accedir fa uns anys per aportar “alguna cosa de valor” al seu poble. Insisteix que la gent del municipi confia en els jutges de pau, que aconsegueixen que petits conflictes entre veïns es dirimeixin a casa. “Reduïm costos i terminis. La conciliació que fem és molt important i la gent es veuria molt perjudicada si desapareixem”, avisa.
La jutgessa de pau de Salt, al Gironès, Francesca Terrón, coincideix amb el seu company i recalca que “s’estalvien recursos judicials” gràcies a la seva feina. “Aconseguim que les parts en conflicte arribin a un acord en el seu municipi. Com que coneixem el territori perquè som veïns, podem reconduir millor els conflictes i empatitzar amb totes les parts”, explica. Considera que la seva feina és “humanitzar la justícia” i creu que, a més, el tarannà dels jutges de pau “correspon completament a la forma de ser de la societat catalana”.
“Privatització” dels casaments
Un altre àmbit on la ciutadania es veuria afectada en cas que finalment se suprimís la figura del jutge de pau arran del projecte de llei d’eficiència organitzativa, seria en els casaments. “Es privatitzarien, perquè s’haurien de fer amb un notari i això és un cost que avui en dia no s’ha d’assumir”, avisa Esmarats. En aquest sentit, Terrón afegeix que les noces “quedaran desemparades” i els tràmits seran molt més llargs.
“Els jutges de pau tenim una audiència reservada amb la parella que s’ha de casar i això serveix per detectar si ho fan per la raó correcta”, explica. Són, moltes vegades, els que detecten els matrimonis de conveniència o per papers, per la qual cosa Terrón alerta que si els minven les competències o els suprimeixen es deixaran de localitzar.
Mocions arreu del territori per salvar els jutges de pau
Esmarats i Terrón s’emocionen en parlar de les mocions que es van fer a tota Catalunya a escala municipal per tal de mantenir els jutges de pau al país quan es va saber que la intenció del govern espanyol era eliminar-los. “És esperançador veure les mocions de tots els ajuntaments, que ens van donar suport. A Catalunya els jutges de pau estan molt arrelats”, explica la jutgessa de pau de Salt. Esmarats afegeix que el Parlament també va votar a favor de la continuïtat d’aquesta figura jurídica.
Ambdós esperen que el Congrés modifiqui el projecte de llei i no afecti Catalunya, però temen que el PSOE “la vulgui aprovar de totes totes”. En aquest sentit, Esmarats assenyala que “ERC serà cabdal”. “Si votés a favor d’aquesta llei després de votar al Parlament per la nostra continuïtat seria un contrasentit”, assegura. A més, recorda, l’Estatut “quedaria retallat”. “Seria anar cap al pensament únic a l’estat espanyol, una uniformització encoberta”, adverteix.
Terrón té fe que “per coherència” els partits catalans mantindran el que van votar al Parlament. “Som una institució que ha demostrat al llarg de les dècades que funciona, i si ens suprimeixen la ciutadania deixarà de tenir drets pel que fa a la justícia de proximitat”, assenyala abans de concloure que seria una “manca de consideració” cap a l’Estatut que els regula.
Jutjats doblement col·lapsats
Si els jutjats ja estan col·lapsats actualment i ja situen judicis per a l’any 2025, amb la desaparició dels jutges de pau que comportaria la llei espanyola i l’assumpció de totes les seves funcions per part dels jutjats, el problema podria doblar-se. “La gent no podrà tenir els papers en el temps que els necessita i l’atenció al ciutadà quedarà totalment perjudicada”, explica Ana Maria Osa, jutgessa de pau de Sant Cugat, un dels municipis que s’ha vist afectat per l’aplicació del pla de modernització de la justícia que ja ha començat a implementar-se progressivament. Sant Cugat és un dels municipis més grans amb jutjat de pau i és per això que ja han començat a notar aquests efectes. “A partir d’ara tot serà en línia i es perdrà la part de la proximitat, el tret principal dels jutges de pau”, avisa.
Osa posa com a exemple el cas d’un jove marroquí que va dirigir-se al jutjat de pau de Sant Cugat fa pocs dies perquè necessitava la documentació espanyola que li pertocava per poder accedir a una beca per estudiar a Alemanya. Feia cinc mesos, li havien donat cita a Rubí, on hi ha el jutjat ordinari de la zona, però com que està col·lapsat el van enviar de nou a Sant Cugat. “Com que vam veure que tenia aquest problema el vam intentar ajudar i vam enviar d’urgència la documentació, però finalment es troba que no tindrà els papers a temps, quan fa cinc mesos que va començar la gestió, i perdrà la beca”, explica la jutgessa. Assegura que com aquest hi ha molts casos perquè el pla de modernització de la justícia és “un disbarat immens” i una norma que “no té cap seguretat jurídica”.
2 
