La ministra d’Igualtat en funcions, Irene Montero, ha admès en una entrevista a Catalunya Ràdio que no es parla “des de fa molt de temps, molts mesos” amb la presidenta de Sumar i vicepresidenta segons del govern espanyol en funcions, Yolanda Díaz. A més, ha afegit que no sap si canviarà aquesta relació que mantenen actualment, que “influeix i és important“; però ha ressaltat que “en política pots tenir una millor o una pitjor relació personal i, així i tot, la teva obligació és seguir desenvolupant la teva feina”.
Montero també ha dit que li hauria agradat tenir “més acompanyament” per part d’alguns companys i companyes quan “la reacció masclista venia més forta”, però ha destacat que “mai m’he sentit sola perquè l’equip del Ministeri d’Igualtat és meravellós i Podem sempre ha estat disposat a assumir aquest cost de transformació”.

També ha mostrat la seva predisposició a repetir al capdavant del Ministeri d’Igualtat perquè considera que ha fet una bona feia i és “útil”, ha reclamat que Unides Podem estigui al govern espanyol i ha reivindicat la llei del ‘només sí és sí‘ i la importància de tenir una norma que “garanteixi que el consentiment és el centre”. La titular d’Igualtat en funcions ha dit que aquesta ha estat una de les “reformes més profundes i valentes” de l’anterior legislatura. “Em deixaré la pell i el cos perquè avancin les transformacions feministes”, ha afirmat en l’hipotètic cas que repeteixi.
Demana “transformacions profundes” per a la desjudicialització
Montero ha defensat que la negociació d’una investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez, “serveixi perquè hi hagi transformacions profundes i passos decidits” per a la desjudicialització a Catalunya. També ha lamentat que “Podem ha estat molt sols defensant el dret a decidir” i ha reiterat la necessitat d’abordar la qüestió territorial, que veu en crisi. La ministra ha fet una crida a “posar tots els esforços en què hi hagi una negociació” per confeccionar un nou Govern, però ha expressat preocupació perquè -en les seves paraules- ja no existeix una majoria d’esquerres, sinó plurinacional i democràtica.