El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha fet una defensa poc habitual del català abans de la reunió del Consell General de la UE per tractar la seva oficialitat a la unió. “El català el parlen més de 10 milions de persones, més que altres llengües que ara són oficials”, ha explicat Albares, que davant dels seus homòlegs europeus destacarà “l’especificitat del règim lingüístic espanyol, que és pràcticament únic a la UE”. Després de diverses setmanes de converses discretes, tot sembla indicar que els 27 no prendran cap decisió definitiva sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec. Diversos estats han mostrat els seus dubtes sobre la mesura i reclamen més informació abans de pronunciar-se.
Albares també té previst anunciar que les tres llengües es podran fer servir al Congrés a partir d’aquest mateix dimarts. El govern espanyol confia rebaixar les reticències d’alguns estats posant sobre la taula una proposta insòlita: que serà el mateix estat espanyol qui assumeixi el cost de les traduccions addicionals que suposaria oficialitzar les tres llengües. Un altre argument que utilitzaran per intentar convèncer els 27 serà que el català, l’eusquera i el gallec estan reconeguts com a llengües cooficials al Tractat de Lisboa, que permet traduir l’instrument legal als tres idiomes.
Una proposta amb moltes incògnites
La proposta espanyola pretén modificar el reglament número 1 del Consell General de la UE, l’instrument legal que estableix el règim lingüístic a la unió i que necessita unanimitat dels estats per introduir qualsevol canvi. En la reunió d’aquest dimarts, Albares presentarà la mesura i després la resta d’estats membre exposaran els seus dubtes i comentaris. Fonts diplomàtiques consideren molt improbable que la iniciativa s’acabi portant a votació, tot i que tècnicament hi ha un punt de l’ordre del dia per decidir si s’adopta o no. La majoria d’estats estan “oberts” a debatre la proposta, però no volen presses per aprovar-la perquè s’han de resoldre dubtes legals, pràctics i finances. És molt probable que s’acabi demanant un informe als serveis jurídics del consell.
A finals de la setmana passada es va produir una reunió entre els ambaixadors de 14 països, que van recordar a la delegació espanyola que encara “hi ha moltes preguntes sense resposta sobre les implicacions polítiques, legals i financeres”. El fet que Espanya s’hagi ofert a cobrir el cost de contractar traductors i de qualsevol altra despesa associada a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec ha tranquil·litzat països com Alemanya, els Països Baixos o Àustria, molt reticents a augmentar la despesa comunitària. “Això fa més fàcil que alguns governs ho acceptin”, expliquen fonts diplomàtiques comunitàries.
