L’Estat espanyol considera que ja fa prou per intentar que jutges i policies entenguin el català. Així ho assegura en la rèplica a l’informe sobre minories nacionals a Espanya que va elaborar el relator especial sobre minories nacionals, Fernand De Varennes, de les Nacions Unides l’any 2020. Un contrainforme amb què la Moncloa nega la discriminació dels catalanoparlants en àmbits com la justícia o la seguretat pública. Tots dos informes han estat analitzats en el curs de Dret Internacional que s’ha impartit en la 54 edició de la Universitat Catalana d’Estiu que aquest agost s’ha celebrat a Prada, El Conflent.
La denuncia del relator es basava en el fet que no hi ha cap obligació legal per tal que policies o jutges destinats arreu dels Països Catalans coneguin el català. La resposta espanyola es fonamenta en considerar que el coneixement del català entre els funcionaris de justícia o de les policies espanyoles destinades a Catalunya és un “mèrit” i no una obligació. En tot cas, Espanya es vanta de fer cursets de català als funcionaris nouvinguts i fins i tot, de donar ajudes per estudiar-lo. I a més a més renya el relator i l’acusa de menystenir el castellà, del qual el govern de Pedro Sánchez destaca “el valor de la llengua comuna com un instrument de participació a la comunitat política”. A més, la resposta espanyola carrega contra el relator per no aportar cap dada o estadística concreta que sostingui les seves queixes i afirmacions.
La “preocupació” detectada pel relator de l’ONU per la llengua
Segons l’informe de De Varennes, existeix una “preocupació” per la llengua que “es va plantejar reiteradament en reunions amb organitzacions de la societat civil i d’una altra índole de les Illes Balears, el País Basc, Catalunya, Galícia i el País Valencià”, que van deixar en el relator de l’ONU “la sensació, en particular a les esferes de l’educació, l’aplicació de la llei i el poder judicial, que hi ha una desconnexió entre l’al·legada condició d’idiomes cooficials i el grau en què realment s’utilitzen i s’aplica la legislació.”
En aquest sentit, el dossier posa com a exemple que “es va assenyalar que els jutges i els agents de l’ordre [estatals], com la Policia Nacional, no estan subjectes a cap requisit de coneixement d’un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les seves funcions en una comunitat autònoma on es parla un idioma cooficial”. “S’ha indicat”, continua el relator, “que això dona lloc a un nombre considerable de queixes i a frustració en algunes d’aquestes comunitats, així com desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l’accés als serveis públics o a discriminació en aquest accés”.
L’Estat replica que ofereix cursets de català als policies
La Moncloa, però, veu totalment injustificades les conclusions del relator sobre el dret dels catalanoparlants a la justícia, a les comissaries o a les casernes de la Guàrdia Civil. De fet, queda sorprès que De Varennes no tingui present que l’Estat fa cursets de català per als funcionaris nouvinguts o bé que hi hagi un servei d’intèrpret judicial o que el promogui considerant un “mèrit” el seu coneixement. Així mateix, posa en dubte les dades de queixes de ciutadans aportades pel relator en el seu estudi.
“En relació amb les afirmacions contingudes en aquest informe, i per tal de tenir una visió completa de la realitat espanyola, resulta imprescindible deixar constància igualment que l’article 3.2 de la Constitució espanyola estableix el dret de tots els espanyols a fer servir la llengua espanyola oficial de l’Estat, el castellà, i el deure de conèixer-la”, contesta Espanya. “Pel que fa l’ús de les llengües oficials a l’administració de justícia”, continua el govern espanyol, “convé deixar constància de les iniciatives posades en pràctica per fomentar entre els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat el coneixement de les llengües cooficials espanyoles”.
“Així”, justifica la Moncloa en resposta a l’ONU, “la Policia Nacional proporciona ajuts als seus membres per estudiar les llengües cooficials”. “Igualment, la Delegació del govern a Catalunya ha proposat a la conselleria de Cultura de la Generalitat impulsar un conveni per impartir cursos de català a agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, destinats o nouvinguts a Catalunya”, afegeix. “A més, per a certs llocs en comunitats autònomes amb llengua cooficial es valora el coneixement d’aquesta llengua com a mèrit per a la selecció de candidats”, argüeixen. “Tot això se suma al suport que per a la pràctica de diligències de policia judicial s’ofereix amb documents redactats en llengües cooficials, tant per a la víctima com per al suposat autor del delicte”, indiquen.
El català, un mèrit i no un requisit en la justícia
La resposta de l’Estat també carrega els neulers contra les advertències del relator en referència a l’ús del català a l’administració de justícia. Així, la Moncloa al·lega “l’article 231 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ)” per afirmar que “no s’obstaculitza l’ús de les llengües oficials a l’administració de Justícia”. “Al contrari”, addueix, “aquest ús està permès, llevat que aquesta oposició es manifesti per alguna de les parts en el procediment i doni lloc a indefensió contrària al principi de la tutela judicial efectiva”.
“Així mateix”, prossegueix la resposta, “el coneixement de les llengües oficials es té en compte com a mèrit a l’hora d’acordar la provisió de places de president dels tribunals superiors de justícia i de les audiències”. D’altra banda, el govern espanyol “destaca la inclusió expressa del dret a la traducció i interpretació a la Llei d’Enjudiciament Criminal i a la Llei d’Enjudiciament Civil”. “Això implica”, continua el contrainforme, “una sèrie de drets dels investigats que no parlin el castellà o la llengua oficial en què es desenvolupi l’actuació, és a dir, les llengües cooficials d’algunes comunitats autònomes”. En aquest marc assenyala “l’assistència per un intèrpret que utilitzi una llengua que l’investigat comprengui durant totes les actuacions del procediment i en les converses que mantingui amb el seu advocat, així com el dret a la traducció escrita dels documents que siguin essencials per garantir l’exercici del dret a la defensa”. És més, recorda que les despeses que generen aquestes garanties són sufragades per l’administració “amb independència del resultat del procés”.
En tot cas, l’administració espanyola lamenta que el relator subratlli en el seu informe que la situació del català a l’administració de justícia i als estaments policials comporti malestar. De fet, el relator De Varennes ressalta que aquesta situació “dona lloc a un nombre considerable de queixes i a frustració en algunes d’aquestes comunitats”. “Cal preguntar-se, una vegada més, si aquest suggeriment té el suport d’alguna dada, estadística, etc”, retreu durament el govern espanyol menystenint les conclusions de l’informe.
35 
2 