La delegació europea de Ciutadans ha enviat una carta a la resta d’Estats de la Unió Europea per aclarir que el català, el gallec i l’euskera “no són llengües oficials d’Espanya com exigeix la normativa europea”, sinó d’algunes comunitats autònomes. Ho ha fet després que el govern espanyol hagi demanat que ho siguin a la UE, una petició que la formació taronja no veu amb bons ulls, considerant que Pedro Sánchez hauria d’aprovar abans el seu reconeixement en l’àmbit nacional.
En l’escrit, considera que l’executiu en funcions “busca una drecera” per aconseguir el suport en la investidura i demana que “el consell s’abstingui de convertir-se en una plataforma per a deliberar sobre assumptes de política interna espanyola”. El partit taronja assenyala que caldria un canvi constitucional, ja que l’actual Carta Magna reconeix formalment la cooficialitat de diverses llengües, però “designa l’espanyol com a única llengua oficial a nivell nacional”.
Ciutadans defensa que si volen que el català, el gallec i l’euskera siguin oficials a Europa, abans “han d’iniciar un procés d’esmena constitucional” i “reunir el consens polític necessari al Congrés que, fins ara, no existeix”. D’altra banda, critica que el govern de Pedro Sánchez, que està en funcions, segueix “motivacions polítiques” amb aquesta mesura, que a parer seu “eclipsa” el paper que hauria de fer la Presidència de torn del Consell.
“Ferm compromís amb el multilingüisme”
En tot cas, Ciutadans recalca que la UE i Espanya comparteixen un “ferm compromís amb el multilingüisme” i subratlla que el català, l’euskera i el gallec ja es poden utilitzar a les institucions de la UE des del 2005 quan es va establir l’ús oficial de llengües suplementàries al Consell i, potencialment, a altres òrgans de la UE com és el cas de la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Defensor del Poble Europeu, el Comitè Europeu de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
18
