El PP està disposat a gairebé tot per intentar que Alberto Núñez Feijóo sigui president d’Espanya. Per una banda, cada dia reclama a Pedro Sánchez que accepti la derrota del 23-J i cedeixi el pas al líder popular, cosa que Sánchez no té cap intenció de fer. I, per l’altra, intenta aconseguir nous suports. No li ha funcionat amb el PNB i sembla que ara els populars estarien disposats a provar-ho amb Junts, encara que només sigui per dinamitar el suport al PSOE i forçar noves eleccions. De fet, els cants de sirena de l’entorn de Feijóo a Carles Puigdemont van començar fa dies encara que oficialment el PP negui els contactes.
En els últims dies, els populars s’han dedicat a enviar globus sonda a través de càrrecs secundaris del partit i mitjans de comunicació afins. Primer va ser el vicesecretari de Coordinació Autonòmica i Local del PP, Pedro Rollán, que va obrir la porta a negociar amb tots els partits, inclòs Junts, “sempre que estiguin dins del marc de la Constitució espanyola”, és a dir, en les mateixes condicions que el PSOE —amb la diferència que els populars no volen parlar amb Bildu—. Poc després la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i el president del PPC, Alejandro Fernández, han desmentit “categòricament” qualsevol negociació, però el rum-rum ja hi és.

Aquest dimarts el digital The Objective, molt pròxim al PP, filtra una suposada trucada d’un dirigent del PP català a Carles Puigdemont. El mitjà assegura que el president a l’exili s’ha mostrat obert a escoltar els populars. Però més enllà de qui ha agafat el telèfon a qui, el més important és el canvi de to general de les informacions de molts diaris de Madrid quan parlen Puigdemont. Encara és un fugitiu, però ja torna a ser un actor legítim de la política espanyola amb qui es pot parlar, almenys de porta endins.
De fet, el digital fins i tot fa un parell de giragonses discursives i assegura les demandes de Junts es podrien encabir a dins de la Constitució. Primer diu que quan Junts demana un referèndum d’independència, mai especifica que sigui vinculant –cosa que a Catalunya es dona per feta– i recorda que la Constitució espanyola permet fer consultes amb caràcter consultiu. També afirma que la Carta Magna no menciona expressament les amnisties, sinó que prohibeix els “indults generals”. Són dues sortides que, en realitat, valen tant per a Sánchez com per a Feijóo.
Què farà Junts?
És molt d’hora per saber què farà Junts quan arribi el moment de votar les investidures de Feijóo i Sánchez. Segurament ni ells mateixos ho saben. Durant la campanya, Míriam Nogueras i el seu equip han deixat molt clar que, a ulls de Junts, a l’hora de la veritat no hi ha diferències entre el PP i el PSOE quan es tracta de Catalunya. Això es podria interpretar com que tampoc hi hauria d’haver diferències a l’hora de pactar si qualsevol dels dos partits està disposat a comprometre’s amb les demandes de Junts: referèndum i amnistia.
Puigdemont avisava fa uns dies que no acceptaran cap “xantatge polític” per investir Sánchez. El president català a l’exili és conscient que Junts té una oportunitat d’or per condicionar el govern de Madrid, però també sap que l’aposta és arriscada. Investir un president espanyol sense contrapartides clares podria obrir una crisi amb els seus votants, però anar a una repetició electoral de resultat incert també és perillós perquè no hi ha cap garantia que puguin mantenir el paper decisiu que té ara.