Sandro Rosell també va ser afegit a la llista negra de l’independentisme que l’actual senadora del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va lliurar al comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. Així es constata en una conversa que l’aleshores líder del Partit Popular a Catalunya va mantenir al seu domicili amb Villarejo, el sis de novembre de 2012, a pocs dies de les eleccions avançades pel president Artur Mas al 25 de novembre. Rosell una víctima més, doncs, de l’operació Catalunya.
En la conversa, Camacho posa sobre avís al comissari que coordinava l’Operació Catalunya. És a dir, el pla de la policia patriòtica que per ordre del govern de Mariano Rajoy, per trobar material compromès dels virtuals líders independentistes. L’objectiu engarjolar-los per les seves “corruptel·les”. Sandro Rosell, com a president del Barça, així com la seva família eren un objecte a abatre. De fet, el 2017 va ser detingut i empresonat durant dos anys en presó provisional per ordre de l’Audiència Nacional per després ser absolt.
Rosell i família
En la conversa, Camacho fa una llista de persones a investigar i fins i tot, en dona els contactes. És el cas de l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, el llavors president de la Fundació La Caixa i actual conseller d’Economia, Jaume Giró, o l’empresari Carles Sumarroca així com Enric Lacalle, oJosep Antoni Duran i Lleida o el conseller d’Interior Felip Puig. Un cop ha elaborat aquesta llista, Camacho li suggereix dos noms a seguir. Per una banda l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, i curiosament, li posa sobre la taula la figura de Sandro Rosell, president del Futbol Club Barcelona.
El nom de Rosell sorgeix quan Camacho i Villarejo enraonen sobre les manifestacions independentistes i la “propaganda” del moviment. És en aquest punt, que el comissari emfatitza el nom de la tresorera del club Susanna Monje, perquè és qui “encarrega les cartolines” de les concentracions. Just apareix aquest nom Sánchez-Camacho salta com una molla i li etziba el nom de Sandro Rosell al comissari per si el té sota el seu radar. “Què en saps de Rosell?”, l’inquireix. El comissari no ho té clar perquè està més fixat amb Monje. De fet, creu que és la tresorera qui el manega. “Escolta’m una cosa”, li prega Camacho per tal que pari l’orella al perquè l’ha d’investigar.
“És el fill de l’altre família convergent”, inicia Camacho el seu relat. “Les famílies convergents fundadores són Rosell, que és soci de Sumarroca, del que t’he parlat, i Pujol, són les tres famílies”, emfatitza Camacho per tal que l’inclogui a la llista. “La família Rosell, Pujol i Sumarroca tenen els negocis de les constructores junts”, remarca. En aquest sentit, destaca que el “col·loquen” a la presidència del Barça perquè Joan Laporta “se’ls hi ha anat de les mans” i així “controlen” el club. Villarejo pren nota i recorda que l’enllaç entre Rosell i Oriol Pujol és Monje. La resta de la conversa implica a terceres persones en situacions personals. A partir d’aquí tot comença a agafar forma.
Victòria Àlvarez i José Luis Pérez
Un cop Sandro Rosell s’inclou a la llista comencen les perquisicions que encara trigaran. L’Operació Catalunya entra en una fase de prioritats de trobar informacions i anar destriant. Sánchez-Camacho, en la mateixa conversa, li ha fet arribar el contacte de Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Precisament, serà Álvarez qui farà de pont per trobar informació sobre Rosell. Victòria, que mantindrà el contacte amb Sánchez Camacho, proposa a Villarejo i als seus homes a Barcelona que es trobin amb José Luis Pérez, que va portar a terme el blog “La Transparència de Sandro Rosell”. Els contactes triangulats per Vicky amb Pérez i Villarejo es comencen a referenciar just a l’inici de gener de 2014. Pérez insisteix, en conversa amb El Món, que tot i les trobades i reunions, ni Villarejo ni els seus homes tenien cap interès en Rosell. De fet, era possiblement Pérez el que incitava més a treure el cas Rosell, que remarca que “no tenia res a veure amb l’Operació Catalunya”.
Villarejo apunta a la seva agenda una petició de Vicky. És el vuit de gener de 2014 i Álvarez li demana que enraoni amb un “tal José Luis Pérez” i anota el seu telèfon. Dos dies després, el comissari torna a apuntar que Vicky li demana que s’entrevista amb Pérez. Finalment, Villarejo, fent-se passar per un tal Javier Hidalgo, el mateix dia telefona a Pérez i queden a l’Hotel Fènix de Madrid a les sis de la tarda.
Compte enrere
La reunió se celebra. La nota a l’agenda és “La transparència de Rosell”, que serà el títol d’un blog del mateix Pérez i el seu número de telèfon. Curiosament, Vicky es preocupa molt d’aquesta reunió i un cop celebrada truca a Villarejo per comprovar com ha anat. El 23 de gener Sandro dimiteix com a president del Barça. El 28 de gener, Villarejo apunta a l’agenda el nom de Marc Varri, l’enllaç de l’FBI que va tenir un paper rellevant en la investigació i escorcolls del cas Sandro.
Continuen les trobades, el 28 de gener i el 3 de febrer n’hi ha una de clau, Pérez adverteix al comissari que encara ha de “preparar dades”. Dos dies després, el cinc de febrer, el missatge a l’agenda és concloent. “L’operació Rosell, com la Planet, ja està en marxa”. Li comunica la mà dreta de Villarejo a l’Operació Barna, l’inspector en cap Antonio Giménez Raso, alies “Tony”. Dies més tard Vicky torna a citar a Villarejo per tal de presentar-li una altra font de Rosell, en aquest cas és Enrique Coll. Continuarà.
1
