La caiguda de Santos Cerdán arran de la seva implicació en la trama de cobrament de comissions il·legals del cas Koldo ha estat fulminant. En 48 hores, el PSOE i l’entorn de Pedro Sánchez han passat de defensar que l’exnúmero 3 del partit i dir que “mai ha cobrat una comissió” a titllar-lo “d’indigne” i “pocavergonya” i posar-hi tanta distància com han pogut. El mateix Pedro Sánchez va intentar contenir la crisi com un problema intern del PSOE quan va sortir a donar la cara gairebé un dia després que esclatés l’escàndol. “No hi haurà convocatòria electoral fins al 2027, perquè això no va de mi, ni del PSOE, ni dels diputats de PSOE, sinó d’un projecte que està fent coses bones per a aquest país”, va dir Sánchez en una compareixença més pensada per protegir la Moncloa que per donar explicacions.
De fet, ni Sumar, ni cap dels seus socis d’investidura s’han donat per satisfets amb la roda de premsa que va fer dijous. ERC i Junts reclamen accions contundents per salvar la legislatura, conscients que l’alternativa del PP i Vox és molt pitjor, però sense marge de maniobra si es demostra que la corrupció no és un cas aïllat a dins del PSOE. Fins ara, la trama de comissions del cas Koldo afecta de ple l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, però també ha esquitxat l’expresidenta d’ADIF, Isabel Pardo de Vera, i l’exdirector general de Carreteres, Javier Herrero. Però cada vegada va més amunt. Cerdán, home de confiança de Sánchez i l’autèntic lampista de Ferraz —aquests dos últims anys ha tingut la missió de negociar amb Carles Puigdemont—, sembla que tenia un paper clau en la gestió de les comissions i caldrà esperar unes setmanes per saber si hi ha més persones implicades.
Cronologia d’una caiguda
Feia dies que el nom de Santos Cerdán sonava com a part del cas Koldo, però no va ser fins dimecres que va esclatar la polèmica. La Cadena Ser va publicar que la Guàrdia Civil havia enviat al Tribunal Suprem un informe amb gravacions entre Cerdán, Ábalos i l’assessor d’aquest, Koldo García, on discutien sobre comissions cobrades i un deute que tenien quatre constructores d’obra pública. El PSOE va reaccionar amb un comunicat que no deixava lloc a dubtes. “[Cerdán] no ha participat, ni molt menys influït, en adjudicacions d’obres públiques”, i “mai ha cobrat una comissió per això”, deien els socialistes, que a més denunciaven que la filtració generava “indefensió i judicis mediàtics als afectats”.
L’endemà al matí, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, encara titllava de “rumors” les informacions de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre Cerdán. A mig matí del dijous partits com Sumar, el PNB o Bildu ja demanaven explicacions. Llavors, el mateix Cerdán encara deia estar “molt tranquil” perquè no havia comès cap “il·legalitat”. Fins i tot el ministre de Presidència, Félix Bolaños, reclamava deixar “treballar els jutges i fiscals, i ja hi haurà temps per opinar”. Tot el relat del PSOE i de la part socialista del govern espanyol s’aguantava en el convenciment o l’esperança que la filtració era interessada i que calia esperar a veure l’informe complet. Però poc els va durar.
El jutge Puente desmunta el relat del PSOE
El jutge de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, que instrueix el cas Koldo, va reaccionar aixecant el secret de sumari de la peça separada que afectava Cerdán i li va oferir declarar voluntàriament el 25 de juny perquè considera que l’informe de l’UCO conté “indicis consistents” de la seva participació en el cobrament de comissions il·legals. Després de l’anunci de Puente, el nerviosisme comença a créixer a la Moncloa, a Ferraz i al Congrés. ERC i Junts també reclamen explicacions. El PP fa hores que va a totes contra Sánchez i vol “explicacions, dimissions i eleccions”.
L’informe de l’UCO assenyala Cerdán com la persona que s’encarregava de “gestionar els suposats pagaments” de comissions i inclou les gravacions i les transcripcions d’una conversa on discuteixen sobre el cobrament de 620.000 euros per unes obres a Múrcia i un deute pendent de 450.000 euros més per unes adjudicacions a Logronyo, Sevilla i Sant Feliu de Llobregat. A partir d’aquí, el discurs del PSOE canvia radicalment. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és dels primers a sortir i diu que Sánchez, que fins llavors ha evitat parlar del cas, donarà explicacions. Poc després, Cerdán anuncia que dimiteix i que deixa l’escó —tot i que encara no ho ha fet— i que accepta declarar voluntàriament al Suprem.
Més tard, Sánchez compareix des de Ferraz, no des de la Moncloa, per demanar “perdó” a la ciutadania i es declara una víctima més de les activitats de la seva mà dreta. Amb tot, reconeix part de la seva responsabilitat i diu que “el PSOE i jo com a secretari general del PSOE no hauríem d’haver confiat en ell”. Tot seguit ordena una auditoria externa dels comptes del partit i avança que hi haurà una “reestructuració” de l’Executiva Federal, però descarta eleccions. “Vull demanar perdó perquè fins aquest matí estava convençut de la integritat de Santos Cerdán”, va dir. Segons Sánchez, “malgrat els rumors sobre les investigacions, fins ara no existia cap indici de la [seva] participació [en la trama de cobrament de comissions del cas Koldo]”.
Es publiquen els àudios de Cerdán i Ábalos
Divendres, 48 hores després de l’esclat de la polèmica, es claven els darrers claus sobre el taüt polític de Cerdán. Al migdia es fan públics els àudios. En una de les gravacions Koldo li demana diners a Cerdán per donar-li a Ábalos. L’exnúmero 3 del PSOE pregunta a Koldo: “Quant li vam donar?”, i aquest li respon: “60”. I Cerdán replica: “Han de quedar allà, eren 50 i 10 per a tu”. També hi ha una altra conversa on Cerdán intenta que no es parli de comissions en veu alta. “Que no ho dic, que jo porto el paper i ho apuntem i ho veiem, punt”. Koldo insisteix a parlar de números, però Cerdán el talla. “Que no vull que parlis d’això, que no es parla”. L’exassessor d’Ábalos ho intenta per tercer cop i Cerdán tanca. “Que sí. Ja està, que no cal dir tantes coses… es posa, es veu i es trenca”.
