El ple del Congrés acull aquest dimarts a la tarda el debat sobre la presa en consideració de la proposició de llei d’amnistia, que va registrar el PSOE el passat 13 de novembre. La tramitació de la norma, que es fa per via d’urgència per escurçar terminis, arriba amb la dreta política i mediàtica revoltada pels acords dels socialistes espanyols amb els independentistes que van permetre la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol ha admès que no estava entre els seus plans tirar endavant una llei com la que es discuteix a l’hemicicle i això ho aprofitaran tant el PP com Vox per desacreditar-lo i escalfar més els ànims.
La proposició de llei d’amnistia figura per primer cop en l’orde del dia d’un ple de la cambra baixa des que el PSOE va registrar-la. Aquesta exigència de Junts per Catalunya i Esquerra per donar suport a la investidura de Sánchez comporta un camí llarg que culminarà, previsiblement, amb l’aprovació definitiva cap a la primavera. Els socialistes espanyols van registrar la proposició de llei en solitari i seran, per tant, els encarregats de defensar-la en el ple de dimarts. No s’espera cap sorpresa d’última hora, de manera que superarà el primer filtre a la cambra baixa i es permetrà la presa en consideració de la proposta gràcies a la majoria parlamentària que va facilitar la investidura de Sánchez.
Un cop la llei obtingui el vistiplau del Congrés, s’encetarà aleshores un primer termini de presentació d’esmenes. Com que el PSOE i els seus socis parlamentaris n’han demanat la tramitació per la via d’urgència, aquest termini es redueix a la meitat i, per tant, serà la setmana del 18 al 22 de desembre, que enllaça amb les vacances de Nadal. Però no serà fins al 2024, previsiblement al gener, quan la norma es debatrà en comissió i acabi el recorregut per la cambra baixa.
El PP frenarà la norma al Senat
Després d’aquest procés al Congrés, la norma passarà al Senat, on el PP té majoria absoluta. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo té la intenció de dilatar el procés i esgotar el termini de dos mesos que marca la Constitució per a debatre la norma, després de reformar el reglament de la cambra alta i eliminar la possibilitat de tramitar-la d’urgència en 20 dies. El PP defensa que aquesta reforma normativa “millora la qualitat democràtica” de la cambra i, per justificar el canvi, recorda els problemes que van sorgir amb la tramitació de l’anomenada llei del només sí és sí.
Això vol dir, que aquesta etapa es podria allargar fins a finals del mes de març, quan la norma tornaria al Congrés per a la seva aprovació definitiva amb la majoria parlamentària. Un cop quedi aprovada, es preveu que sigui a la primavera, el següent pas és la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que serà quan la norma entrarà en vigor. Aleshores serà el torn dels jutges, que seran els encarregats d’aplicar-la, amb un termini màxim de dos mesos.
Aliats i detractors al Congrés
Amb aquest calendari, cal tenir en compte també el tauler polític actual, amb un Podem que ha trencat peres amb Sumar i s’estrena amb els cinc diputats com a part del Grup Mixt. De fet, segons apunten algunes informacions, la formació violeta no donaria suport a la norma si aquesta inclou delictes de malversació. Si els cinc diputats de Podem s’abstinguessin en la votació definitiva, el bloc que recolza el govern espanyol només tindria 173 suports. És a dir, la norma continuaria rebent el suport del Congrés dels Diputats, però només amb un diputat de marge. En canvi, si Podem votés en contra, la norma no es podria aprovar.
D’altra banda, hi ha l’oposició, que fa dies que es manifesta als carrers contra la llei d’amnistia. El Partit Popular juga el paper principal de l’oposició i confronta la proposta de l’Executiu de Sánchez amb un discurs basat en la unitat de l’Estat espanyol i espera obtenir la col·laboració d’Europa per frenar la norma. De fet, la vicesecretària d’organització del PP, Carmen Fúnez, declarava aquest diumenge en una entrevista a La Razón que té “plena confiança” que Europa intervindrà en algun dels punts d’aquest procés i “aturarà” la tramitació de la llei d’amnistia.
L’amnistia també protagonitzarà la sessió de control
L’endemà del primer debat sobre l’amnistia al Congrés aquest assumpte continuarà en primera línia i centrarà la primera sessió de control, que no comptarà amb la presència del president del govern espanyol, que té un compromís comunitari. Segons el llistat de qüestions registrades pels grups, hi ha dos membres del PP que volen preguntar expressament per l’amnistia.
És el cas de la nova portaveu adjunta del Grup Popular Cayetana Álvarez de Toledo, que vol que el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, detalli “quina és l’aportació exacta de la llei d’amnistia a la convivència entre espanyols”. I, d’altra banda, el responsable econòmic del PP, Juan Bravo, té intenció de reptar la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a dir si “continua pensant que l’amnistia és inconstitucional”.
