El canvi de plantejament de CiU cap a l’Estat propi els ha fet perdre vots?
No, el que hi hagut és un canvi de paradigma. Hem passat d’una CDC amb un plantejament bàsic en la idea d’aprofundir en l’autonomia política a un altre de sobiranista. El mandat que tenim amb cinquanta diputats, és molt diferent al de seixanta-dos que teníem a l’anterior legislatura. No crec que aquest hagi estat l’element clau. Entre altres coses perquè s’ha constatat que al Parlament hi ha una majoria sobiranista. No crec que aquesta sigui la raó per la qual hi ha hagut un resultat inferior al que esperàvem.
Quina valoració en fan doncs de les eleccions?
En fem una valoració positiva perquè malgrat que no haguem tingut els diputats que ens esperàvem, hem guanyat les eleccions. Hem tret el doble de vots que la segona formació política, amb un govern que ha hagut d’afrontar una crisi complicada i un procés de retallades.
La societat ha votat en clau “prou retallades”?
No hi ha hagut pràcticament cap govern a Europa que hagi aguantat aquest procés. Nosaltres hem patit el desgast d’aquest context de retallades, però continuem guanyant les eleccions. Tant és així, que hem tret més diputats nosaltres que aquelles tres formacions polítiques que van fer del “no” a la sobirania i al dret a decidir el seu cavall de batalla.
Duran i Lleida ha afirmat que el canvi de rumb del discurs de CiU “ha deixat orfes” molts catalanistes que no són independentistes.
No ho crec pas. El factor central era la idea del dret a decidir i aquest era l’element substancial, i no un dret a decidir en el marc d’allò abstracte, sinó un dret a decidir amb l’opció de fer un pas endavant.
S’ha fet autocrítica dins del partit?
Si hem de fer autocrítica, la idea bàsica seria que no hem emfatitzat prou que sobirania i justícia social van íntimament lligades. Aquest és un plantejament que sempre hem tingut i que no el vam posar prou en valor. Havia d’haver estat un element més reiterat, donat aquest caràcter instrumental. Havíem d’explicar que Catalunya està en una situació límit, que hi ha un altíssim patiment, que Catalunya genera prou recursos per no haver de patir, que l’Estat propi és, no només un desig per a molts sobiranistes, sinó que és una necessitat imperiosa. Ho vam explicar, sí, però prou? No.
En localitats com Cardedeu no han perduts vots, però en canvi al cinturó hi ha hagut una forta davallada. Ho han estudiat? Què ha passat?
No es poden comparar aquestes eleccions amb les últimes. Les del 2010 no es movien en l’eix dreta/esquerra o català/espanyol sinó que hi havia altres paràmetres, que eren: tripartit o canvi. En aquelles eleccions ens va votar gent que ara han anat a votar Ciutadans o que han votat Iniciativa. Vam aplegar un vot, en un context i moment concrets. Si agafem aquestes eleccions i les comparem amb les eleccions espanyoles del 2011, veurem que en aquest entorn metropolità trèiem el mateix percentatge de vots. El resultat del 2011 (eleccions generals) a l’Hospitalet és el mateix que ara. L’única diferència és que al 2011 ens presentàvem sota la idea de Pacte Fiscal i ara amb la de dret a decidir i l’Estat propi.
I quina interpretació en fan?
Doncs que haurem de treballar de cara al futur. Aquests errors de càlcul que vam tenir tots, enquestes i partits polítics, doncs els hem d’ajustar perquè no podem tenir cap mena d’error quan fem el referèndum. Aquestes eleccions ens permeten fer els ajustos necessaris per convèncer la majoria de l’entorn metropolità.
La gent ha votat a “Espanya o Catalunya”?
Hi ha hagut un cert plantejament plebiscitari, això és així. Hem identificat determinats entorns en els quals haurem de fer molta feina de pedagogia, consciència, de donar arguments als sectors metropolitans de Barcelona, al Baix Penedès costaner, a Reus, a l’entorn de Lleida… Tenim identificats aquests entorns. El que tenim clar és que Catalunya no és viable com a Estat del benestar dins d’Espanya, i això és el que hem d’explicar. Si algú ha de patir per les pensions és a dins d’Espanya.
M’està dient que la solució a tot, seria la independència?
No seria la solució a tot però ens permetria poder avançar i crear progrés i benestar. L’única certesa que tenim és que en l’actual situació, Catalunya no és viable. L’instrument de tenir un Estat propi és una condició necessària perquè si no no hi ha marge. Serà suficient? No, perquè s’ha demostrat que hi ha països que tenen un Estat i actualment estan immersos en una crisi molt profunda. No és que la independència sigui la solució la però sí que és una de les parts de la solució.
Han calculat si una part de l’electorat va ser sensible a la campanya de guerra bruta del diari ‘El Mundo’?
I tant, i des de la impunitat més absoluta. Tant o més greu que les calumnies abocades per ‘El Mundo’ és l’actitud d’altíssims responsables del Govern Espanyol apel·lant a aquest plantejament. És extraordinàriament greu que una vicepresidenta del Govern Espanyol o un ministre d’Hisenda llancin insinuacions basant-se en un esborrany inexistent i també és inaudit que no hagi plegat ningú del ministeri d’Interior. En termes democràtics, Espanya ha de recórrer un gran camí.
És impossible una germanor?
El problema no són el espanyols ni molt menys, entre d’altres coses perquè la gran majoria de ciutadans de Catalunya tenen les seves arrels a la resta de l’Estat. El problema són les oligarquies que sempre han estat presents a Madrid i que impedeixen que hi hagi cap mena d’acord. Qui representa aquesta voluntat d’enfrontar comunitats, de no acceptar la diferència, és el ministre Wert, com a paradigma de tot això. Nosaltres sempre hem volgut diferenciar els ciutadans espanyols de l’Estat Espanyol, que és l’intoxicador. Un element que podria ajudar a teixir ponts seria la publicació de les balances fiscals, ens ajudaria a trencar moltes d’aquest fal·làcies.
Ara cal un nou govern. Com van les negociacions amb ERC?
Nosaltres som optimistes, creiem que van ben orientades. I que tant ERC com CiU estarem a l’alçada del moment històric del país. Serem capaços de garantir un marc de col·laboració estable que ens permetrà assolir els dos reptes que tenim davant: fer front a la crisi i encarrilar el procés històric de l’exercici al dret a decidir.
La data de la consulta és realment un escull?
No, des de la nostra perspectiva, no ho hauria de ser. El que tenim clar és que hi ha un compromís en els respectius programes electorals del què s’ha de fer en la propera legislatura. A partir d’aquí, fixem-nos més en com tracem el camí i com recorrem les diverses fases i com negociem amb l’Estat la possibilitat de fer un referèndum d’acord amb la llei de consultes referendària. Elaborarem també la nostra llei de consultes no referendàries per tenir un pla alternatiu. Cal per fer un camí i a mesura que l’anem construint, ja fixarem la data. Tenim clar que l’objectiu d’aquest referèndum no és fer-lo, sinó guanyar-lo.
I actualment es guanyaria?
Hem d’eixamplar la majoria. El que ens han dit aquestes eleccions és que hi ha una majoria partida, interessant però no suficient. La gran prioritat de CiU és eixamplar aquesta majoria, nosaltres treballarem colze a colze amb la societat civil per tal que això sigui possible.
I s’entenen amb ERC en els aspectes econòmics?
Estem oberts a plantejar-ho tot, a fer política d’ingressos i a fer política de despesa. Crec que l’interessant és tenir clars els números reals per plantejar estratègies que siguin viables. Estem treballant amb dades compartides i sent conscients de la gravetat del moment.
L’impost de successions es recuperarà?
Hem volgut ser molt discrets amb aquestes negociacions, però evidentment ja vam plantejar des del principi que estàvem disposats a parlar de tot. Aquest és un dels elements de debat i mirarem si podem aconseguir un acord. Permetem ser discrets des d’un punt de vista de quin és el resultat.
Entenen que ERC no vulgui estar al Govern?
Haguéssim preferit que hi hagués un govern fort, i ens haguéssim pogut quedar aquí lamentant-nos que ERC ha dit que no i que no ha estat responsable. Però hem fet un pas endavant i hem mirat si és possible garantir l’estabilitat parlamentaria. No és la formula que desitjàvem en primera instància, però pot ser una bona fórmula i l’estem explorant.
I amb el PSC hi ha alguna possibilitat de negociació?
És difícil. En aquests moments no es necessiten ocurrències. El que no es poden plantejar són coses com la voluntat de teixir un govern d’unitat nacional sense el lideratge del president Mas, i qui té l’audàcia de plantejar-ho és Pere Navarro, que ha deixat el PSC en una situació molt testimonial a nivell de país. Plantejar aquestes ocurrències davant de la gravetat del moment, desacredita molt la base del plantejament que puguin fer. A més, exigir que el dret a decidir quedi exclòs de qualsevol element de treball, vol dir que no han entès gens com han anat aquestes eleccions.
Doncs podem dir que no hi haurà cap tipus d’acord oficialment?
Ho lamentem, perquè el PSC havia estat un partit important en aquest país. Però tal com ho estan gestionant els seus responsables, no és viable.
I el pacte amb el PP a la Diputació de Barcelona es trencarà?
Nosaltres hem obert un procés de reflexió molt intens. A nivell local, s’entenen molts pactes que permeten tenir majories molt diverses, però la Diputació no pot tenir la consideració d’una administració local. Amb una secretaria general del PP que calumnia el president de Catalunya, amb un ministre que intenta esberlar la cohesió lingüística i social a Catalunya, amb una ofensiva per escanyar el país, és molt difícil que ens puguem entendre. Obrim el procés de reflexió, i també advertim que amb un PP desbocat és molt difícil de mantenir una col·laboració en els termes que ara mantenim a la Diputació.
