Els presos polítics irrompen en la campanya de ‘la pandèmia’

La sortida amb el tercer grau ressitua el conflicte polític en el centre del debat, tant dels partits independentistes com dels unionistes

Inici de campanya i ‘dejà vu’. La del 21 de desembre del 2017, imposada des del govern espanyol per la via del 155 i amb els principals líders socials i polítics de l’1-O en presó preventiva o a l’exili, arrencava amb la irrupció sobtada d’alguns dels presos polítics, que havien estat alliberats de manera provisional. Altres, com Oriol Junqueras, Quim Forn i els Jordis, romanien tancats. I tres anys després, amb unes eleccions imposades pels jutges i en contra del criteri del Govern i de tots els partits tret del PSC, els presos polítics tornen a ser la notícia. La Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat ha concedit el tercer grau als presos i preses polítiques coincidint amb l’arrencada de la campana electoral, provocant un clar gir argumental: el conflicte polític amb l’Estat torna al centre i s’assegura així un protagonisme que la pandèmia comptava a monopolitzar totalment.

Un as a la màniga per als partits independentistes, que han pogut encetar campanya amb la impactant imatge de Junqueras i Romeva en un teatre de Badalona, i de Turull, Rull, Forn i Sànchez a l’arc del triomf de Barcelona, per exemple. Més enllà de la imatge potent –que per cert, ha generat una crisi interna al govern del PSOE i Podemos després que Pablo Iglesias celebrés que els presos polítics puguin fer campanya i que considerés Carles Puigdemont un exiliat– hi ha el missatge polític: tots els presos i preses coincideixen a alertar del perill que l’independentisme es quedi a casa el 14F i l’unionisme prengui el control de les institucions catalanes.

Més enllà, la sortida dels presos reequilibra d’alguna manera la pugna entre ERC i JxCAT per ser la força hegemònica de l’independentisme a les urnes, ja que amb el president d’ERC empresonat i sense possibilitat de participar en actes polítics, els republicans partien amb un cert desavantatge, com va passar el 21D, respecte als junters, que tenen el seu líder, Carles Puigdemont, a l’exili, però amb la possibilitat de participar en tots els actes de campanya via telemàtica. De fet, a les eleccions del 2017, en què el president era el candidat efectiu –ara ho és Laura Borràs– va tenir un protagonisme gairebé absolut. Per contra, ERC només va poder oferir algun missatge gravat del seu líder.

Els presos polítics al míting de JxCAT / JxCAT

Fa tres anys, doncs, la campanya també va començar amb la imatge més nítida de la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme. Era un dilluns, el 4 de desembre de 2017. El teatre l’Atlàntida de Vic era l’escenari escollit per ERC per encetar campanya. El mateix dia que Pablo Llarena, el magistrat instructor del Tribunal Suprem de la causa del Procés, deixava en llibertat vigilada als presos polítics Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull i Jordi Turull. Carme Forcadell pronunciava el discurs al míting d’ERC i va ser interrompuda pels aplaudiments dels simpatitzants en veure entrar, arribat directament des de la presó d’Estremera, Carles Mundó. La campanya va fer un gir en rodó. Els presos marcaven l’agenda d’una campanya duríssima després de la convulsió de setembre i octubre del 2017. A Barcelona, aquell mateix vespre apareixien Josep Rull i Jordi Turull al centre internacional de premsa, on JxCAT donava el tret de sortida.

Ara la història es repeteix amb alguns matisos. Sis mesos després que la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, tombés el tercer grau dels presos polítics i el règim del 100.2, tornen a ser fora per decisió de la Generalitat. El departament de Justícia ha aprofitat els terminis de mig any per revisar el règim de compliment de les condemnes. El resultat concloent, tots amb tercer grau, i un calendari diabòlic, ha fet que també quedin en llibertat en primer dia de campanya electoral. Tota una casualitat simbòlica…

Carme Forcadell es retroba a la sortida de la presó amb Oriol Junqueras MARC PUIG

Tècnicament, la decisió de Justícia és indiscutible. “El Suprem va tombar un tercer grau que havia estat atorgat el 14 de juliol”, argüeix el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó . “En un plat de la balança, les juntes d’avaluació de les presons hi han posat la sentència del Suprem i a l’altra, que han complert mig any més de pena i que tots compliran en els propers mesos la quarta part de la pena”, constata. Un tercer grau, per cert, aprovat per unanimitat i avalat pels jutjats de vigilància penitenciària. Han canviat molt les coses des de l’estiu, i això ha permès a Justícia reblar la decisió de les juntes que per a Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Sànchez va ser per unanimitat dels seus integrants. Per a la resta de represaliats, per majoria.

Ara bé, ningú no pot garantir que els presos i les preses polítiques arribin al 14F en tercer grau. La situació jurídica és delicada. La Fiscalia pot recórrer davant el jutjat de vigilància penitenciària i, en últim terme el tribunal sentenciador podrà decidir. La celeritat en aquest cas contrasta amb la lentitud d’altres causes judicials. Justícia insisteix que la situació és molt diferent a la de fa sis mesos: la majoria dels presos han complert la quarta part de la pena, i els que resten ho faran l’11 de febrer. Això, afegit al fet que s’ha superat el termini de mig any per tal que les juntes d’avaluació revisin el règim de compliment. “Ningú no pot estar en un nivell inferior de compliment de pena del que li pertoca”, avisa Calderó. Un argument de pes. El tercer grau, però, és una semillibertat vigilada, que en el cas que ens ocupa serà més vigilada del que és habitual.

Oriol Junqueras, en el seu primer míting després de més de tres anys empresonat JORDI BORRÀS
Oriol Junqueras, en el seu primer míting després de més de tres anys empresonat JORDI BORRÀS

L’esclat de la pandèmia fa gairebé un any va impactar en el sistema sanitari, l’economia i la societat, de Catalunya, d’Espanya i del món. I també va tenir efectes polítics immediats específics, com deixar en via morta una taula de diàleg entre l’Estat –de fet, el PSOE-–i la Generalitat –pilotada per ERC i amb JxCAT a remolc– que no havia passat d’una fotografia a Madrid i un comunicat de bones intencions. La Covid-19 va ser la coartada política de l’Estat per tancar a l’armari un conflicte polític que podia desestabilitzar la coalició de govern pocs mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula política i social de l’independentisme. Però ara, amb els represaliats en campanya, la pandèmia i la gestió ja han hagut de fer un pas al costat en els mítings –tant dels unionistes com dels independentistes– per deixar espai al conflicte polític.

Comentaris

    ¡Tu eres muuuu tonto! 31/01/2021 2:34 pm
    No creo que nadie pierda el tiempo explicandote el titular... es inútil, como tu.
    El mateix titular s'auto-contradiu 30/01/2021 8:52 pm
    Com pot irrompre un pres polític a cap campanya electoral?. Aquesta és la prova de la inexistència de presos polítics a Catalunya i de la manipulació del llenguatge per part del nefast secessionisme catalanet .

Nou comentari