Una de les joies d’aquesta legislatura del ministeri de l’Interior ha estat l’elaboració del Pla Estratègic contra la cibercriminalitat. Ha estat un dels objectius estratègics del mandat del ministre Fernando Grande-Marlaska per poder influir en el poderós Consell de Seguridad Nacional (CSN), el sanedrí que dirigeix l’alta seguretat de l’Estat. Aquest pla estructura els sistemes de ciberintel·ligència per tal de combatre estratègicament tots els àmbits on opera la cibercriminalitat. Per elaborar-lo, el ministeri ha comptat amb l’ajuda dels Mossos d’Esquadra. Segons la policia catalana i fonts del ministeri, els Mossos han incorporat “diferents aportacions al pla” arran a la seva experiència del “patrullatge a la xarxa” i la veterania en la investigació d’estafes i delictes informàtics.
El pla de Marlaska contempla 49 línies d’acció concretes al voltant de sis eixos estratègics: cultura de prevenció de la cibercriminalitat, potenciació de capacitats, generació de ciberintel·ligencia, coordinació nacional i cooperació internacional, generació d’un marc normatiu adequat i col·laboració público-privada. De fet, tot al voltant de cinc àrees d’actuació: detecció, prevenció, protecció, resposta i persecució, així com l’adequada atenció a les víctimes.
Els Mossos han participat sobretot en els aspectes de la generació de ciberintel·ligència i la prevenció i resolució de cibercriminalitat a través de la seva especialitzada Unitat Central de Delictes informàtics (UCDI) així com la d’Intel·ligència, Investigació Criminal i sobretot, la Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament (UCEMP). A més dels Mossos, hi han participat el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, el Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia General de l’Estat, el Consell General de l’Advocacia Espanyola, el CNI a través del Centre Criptològic Nacional-CERT, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), del Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC), universitats i experts en seguretat d’entitats financeres.
Marlaska ja ha presentat el pla al Consell de Seguretat Nacional, que penja directament de la Moncloa i concentra tots els dirigents de la seguretat de l’Estat. Des d’Interior admeten que el risc més “controlat” del pla és “mantenir el respecte escrupolós a la llibertat, la privacitat i altres drets fonamentals”. En tot cas, amb aquest pla a les mans, tots els departaments del ministeri amb competències amb ciberseguretat hauran d’adaptar els seus sistemes de treball i investigació.
Una delinqüència amb un cost altíssim
Segons estimacions de la Comissió Europea, el cost de la ciberdelinqüència per a l’economia global l’any 2020 va ser de 5,5 bilions d’euros, el que suposa “la major transferència il·lícita de riquesa”, superior a la que representa el tràfic internacional de de drogues. Així, segons l’estadística facilitada pel Ministeri de l’Interior, el 2015 es van registrar un total de 83.058 fets relacionats amb la cibercriminalitat. A finals del 2019, la xifra havia ascendit a 218.302, un increment del 162,8% en només cinc anys. Si el 2015 la ciberdelinqüència va representar el 4,1% del total de la criminalitat coneguda, a finals de 2019 aquesta taxa ja havia escalat fins al 9,9%.
16 
