Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS (Front d’Alliberament Nacional Kanak Socialista, en les sigles en francès), assegura que la “unitat” a Catalunya al voltant de l’1-O els ha donat “molta força i coratge” en el reclam per la independència de Nova Caledònia. Forrest admet que el vot de l’u d’octubre va ser “molt important” i lamenta que l’estat espanyol no el respectés. L’arxipèlag del Pacífic vota aquest diumenge en un referèndum acordat amb París si s’independitza de França. Els ciutadans de les diverses illes que conformen l’arxipèlag podran votar entre les 8 del matí i les 6 de la tarda de l’hora local i hauran de respondre ‘sí’ o ‘no’ a la següent pregunta: “Vols que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?”.
Segons informació oficial facilitada per l’Alt Comissariat de la República de França a Nova Caledònia s’han inscrit al registre electoral especial per poder votar al referèndum d’independència 174.154 electors -l’arxipèlag té prop de 269.000 habitants segons dades del cens del 2014-. Segons el darrer sondeig fet per Harris Interactive per a France.tv al setembre, un 66% de la població s’inclinaria pel ‘no’ davant d’un 34% favorable a la independència.
Nova Caledònia va ser colonitzada per l’estat francès durant la primera meitat del segle XIX. Primer va ser annexionada el 1853 i gairebé un segle després, el 1946, França va fer de Nova Caledònia un territori d’ultramar amb autonomia limitada. El 1986 l’Assamblea General de les Nacions Unides va determinar-la com a ‘territori no autònom’ i, per tant, subjecte a la descolonització. Des del 1998 i arran de la signatura de l’Acord de Nouméa, Nova Caledònia és una ‘col·lectivitat sui generis’ de la República Francesa, un estatus únic entre el d’un país independent i un departament ultramarí de França.
“El que esperem amb el referèndum és poder confirmar aquest pas de la història colonial que dura des de fa 165 anys, que són molts; esperem dir el que és el nostre poble i la nostra regió avui”, afirma Forrest. Segons ell, els paral·lelismes amb Catalunya són “naturals”, ja que defensa que el dret a l’autodeterminació és un dret de “tots” els pobles, “del kanak però també del català o del basc”. Admet que l’aspecte socioeconòmic té “molt de pes” però confia a trobar vies per “innovar” i satisfer les “necessitats de la població”. Per la seva banda, els partits unionistes, com Caledónie Ensemble o els Républicains calédoniens, defensors del ‘No’ durant la campanya, argumenten que en els darrers 30 anys hi ha hagut molt de progrés econòmic i social. A més, neguen que votar ‘No’ sigui mantenir el vincle colonial amb França, ja que, a parer seu, el referèndum ja permetrà triar als ciutadans de Nova Caledònia quina és la relació que volen mantenir amb París. En aquest sentit, entenen que la consulta ja implica la descolonització i creuen que seguir sent part de França els garanteix un millor futur econòmic.
Mitjançant la signatura de l’Acord de Nouméa, França es va comprometre a traspassar certes competències a Nova Caledònia, exceptuant els poders sobirans -àrees com defensa o justícia-, entre el 1998 i el 2018. En l’acord s’estipula també la celebració d’un referèndum d’autodeterminació abans que acabi el 2018 sobre el traspàs dels poders sobirans, l’accés a un estatut internacionalitat de responsabilitat plena i la transició de la ciutadania a una nacionalitat. La data finalment fixada al calendari, el 4 de novembre, va ser acordada fa uns mesos. “El referèndum s’inscriu en un acord polític”, remarca Forrest. El moviment independentista kanak es va originar durant els anys 70 com a resposta als processos de descolonització a l’Àfrica i a Oceania. El 1984 es va fundar el Front d’Alliberament Nacional Kanak i Socialista (FLNKS), que aglutina els partits favorables a la independència.
