L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha fet una piulada aquest dimecres a la tarda responent a les declaracions de la secretaria general d’Esquerra Republicana (ERC), Marta Rovira, d’aquest matí. La republicana ha assegurat que cal apostar per la represa del diàleg entre governs per “avançar cap al referèndum i l’amnistia”, però també “parlar del dia a dia que afecta societat catalana”, que es concreta en dues demanades molt concretes: el traspàs de Rodalies i la fi del dèficit fiscal. Ara bé, aquestes declaracions no han tingut una bona rebuda per l’expresident, qui s’ha mostrat molt categòric i contundent amb Rovira.
Torra ha carregat contra la secretaria general del partit republicà i ha dit que confia que “aquesta vegada” es pacti “amnistia i autodeterminació”, i que sigui un pacte que es compleix. Així ho ha assegurat, ja que considera que ERC va fallar a la seva paraula i no va acceptar aquestes condicions quan “van permetre la investidura de Pedro Sánchez” fa quatre anys. De fet, és per això que recorda que Laura Borràs va votar que no a la investidura en aquell moment.
Amb aquests retrets l’expresident de l’executiu català colla una mica més la tensió entre Junts i ERC, dues formacions independentistes que han decidit crear un front comú per negociar la governabilitat espanyola a Madrid. De fet, en aquest sentit, Rovira ha declarat aquest matí que el PSOE s’equivocarà si dona per fet que només haurà de negociar amb Junts per assegurar-se la investidura. “Ningú pot donar per descomptats els vots d’ERC”, ha dit. “No són set vots, sinó catorze”, insistint.
Una nova carta en joc
Aquest matí el TSJC ha clavat una nova puntada de peu a l’escola catalana, ja que ha emès una sentència obligant una escola de Girona, de la qual no ha transcendit el nom, a fer més classes en castellà. Fruit d’aquests fets, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha fet una piulada criticant que Espanya ataqui el català a les aules i després demani “xecs en blanc”, ironitzant amb aquest concepte: ““Van desconstruint consensos socials i polítics per mer supremacisme lingüístic, i encara demanen que els continuïn estenent xecs en blanc perquè “cal aturar la dreta”.