Victòria clara del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M. Amb més del 99% escrutat, el partit encapçalat per Salvador Illa obté 42 diputats i es converteix en la força més votada en aquests comicis que el president Pere Aragonès va avançar després de no poder aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2024. Els socialistes pugen nou parlamentaris i obtenen un 27,95% de les paperetes. Els socialistes ja es van imposar als comicis de febrer del 2021, però aquella vegada l’exministre de Sanitat durant la pandèmia no va poder formar govern. Ara, Illa ho intentarà de no, però no ho tindrà gens fàcil. El tripartit d’esquerres suma, però sembla molt difícil que ERC estigui disposat a fer el pas. Illa s’ha imposat tant en escons com en vots, amb prop de 870.000 paperetes, més de 215.000 més que el 2021. És el primer cop que els socialistes guanyen unes eleccions al Parlament en escons i vots.
El segon partit amb més diputats al Parlament de Catalunya serà Junts. La formació del president Carles Puigdemont obté 35 parlamentaris, amb el 21,63% dels sufragis i més de 673.000 vots. L’efecte Puigdemont no ha estat suficient per batre Illa. En qualsevol cas, els juntaires guanyen tres diputats respecte febrer del 2021. La gran batacada de la nit se l’ha endut l’ERC d’Aragonès, que perd 13 diputats respecte a fa tres anys i escaig i es queda amb només 20 parlamentaris, un 13,68. Els republicans perden prop de 180.000 vots.
El PP va a l’alça i passa pel davant de Vox
La nit electoral també deixa un clar guanyador entre els partits espanyolistes. Els d’Alejandro Fernández obtenen 15 diputats, 12 més que el 2021, i un 10,97% dels sufragis, amb més de 341.000 paperetes, 232.000 més que fa tres anys. Vox aguanta i es queda amb els mateixos representants que el 2021, 11, amb prop de 250.000 vots i un 7,96%. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, perden dos representants i es queden amb només sis diputats, amb un 5,81% i uns 181.000 vots. També la CUP va clarament a la baixa i els de Laia Estrada cauen en cinc diputats i només tindran aquesta legislatura quatre parlamentaris, amb un 4,09% i una mica més de 127.000 vots, enfront dels nou que van obtenir el 2021. La sorpresa de la nit és l’entrada al Parlament d’Aliança Catalana, amb dos diputats, en la que és la primera participació del partit d’extrema dreta de Sílvia Orriols en unes eleccions al Parlament. Aliança Catalana aconsegueix el 3,79% i més de 118.000 vots.
Els possibles pactes
Amb els resultats que han sortit de les urnes, el tripartit és aritmèticament un dels pactes possibles, ja que entre PSC, ERC i Comuns sumen 68 diputats, la majoria del Parlament. També socialistes i Junts arriben als 68 parlamentaris, però tant Puigdemont com Aragonès difícilment donaran suport al candidat socialista. L’opció d’un govern independentista està totalment descartada, perquè entre Junts, ERC i CUP no passen dels 59 parlamentaris, una xifra lluny dels 68 necessaris.
Per circumscripcions, el PSC ha guanyat, com era previsible, a Barcelona, on ha obtingut 28 diputats. De fet, Illa s’ha imposat en les principals ciutats de l’àrea metropolitana: Barcelona, Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, entre altres municipis. Els socialistes també s’han imposat a Tarragona, amb sis dels 18 diputats que estaven en joc. En canvi, a Girona, els de Puigdemont han aconseguit mantenir la seva hegemonia, amb set escons. Els independentistes també han aconseguit la victòria a Lleida, amb sis parlamentaris.
Una jornada marcada pel caos de Rodalies
La jornada electoral ha estat marcada pel caos de Rodalies, provocat per un nou robatori de cable de coure, que ha fet que durant bona part del dia no hagi arribat cap tren fins a Barcelona. La indignació ha estat la tònica general de bona part del passatge, que ja les ha vist de tots colors per les contínues afectacions que ha de patir a la xarxa de tren. En aquest cas, la interrupció del servei s’ha viscut en un dia d‘eleccions al Parlament, i moltes persones s’han quedat sense poder exercir el seu dret a vot. Un d’aquests viatgers, Josep Garriga, de 91 anys, s’ha queixat a l’ACN: “Avui em quedaré sense votar per primera vegada i serà per culpa del tren“. L’home havia d’agafar un tren de l’R2 nord o R11 cap a Sant Celoni per poder votar a Sant Esteve de Palautordera, però poc després de dinar ja ho veia impossible. “Tot a fer punyetes, veig que serà impossible“, ha insistit.
Petició d’ERC i Junts per allargar l’horari per votar
Els dos únics partits que han demanat l’allargament de l’horari electoral per a poder votar han estat ERC i Junts. El primer a fer-ho ha estat la formació del president en funcions, Pere Aragonès, i amb posteriorment ho ha fet la de Carles Puigdemont. L’objectiu era que totes aquelles persones que s’haguessin pogut veure afectades per la crisi de Rodalies disposessin de més temps per acostar-se als col·legis electorals. Finalment, les urnes han tancat a l’hora prevista, a les 20.00 hores. Al llarg de la tarda, les juntes provincials electorals i la Junta Electoral Central s’han passat la pilota una a l’altra i la demanda de juntaires i republicans ha quedat en res. Poc abans de les 20.00 hores, les juntes electorals han desestimat les peticions dels dos partits independentistes.
La participació del 12-M
En el conjunt del país, la participació ha estat més alta que a les eleccions de febrer del 2021. A les 13.00 hores, en el primer avanç, la participació era del 26,90%, amb 1.468.845 persones que ja havien votat, 4,13 punts per sobre que fa tres anys i escaig. A les 18.00 hores, en el segon avanç de participació, les xifres s’havien igualat amb les del 2021. A aquella hora havien exercit el seu dret a vot 2.500.841 electorals, un 45,80%, només 0,19 punts per sobre de les últimes eleccions catalanes.
