Nova etapa a la Moncloa. La maniobra de Pedro Sánchez ha despertat noves suspicàcies sobre quin objectiu soterrat podria tenir la seva “reflexió” i per després arribar a la decisió de continuar com a president del govern espanyol. Evidentment, més enllà del discurs oficial que cal aturar l’ofensiva de la dreta juridicopolítica, en paraules de Sánchez, els discursos de Salvador Illa en els actes de campanya de les eleccions del 12 de maig i les declaracions dels socis de govern com Sumar, així com les pressions de Junts per Catalunya i ERC, indiquen un altre objectiu.
En concret, emprendre la reforma del poder judicial amb un profund canvi de paradigma. A més d’esperonar la renovació del Consell General del Poder Judicial, un objectiu que, aquest dilluns mateix, Illa ja apuntava que cal afrontar, cosa que demana superar les traves que posa el PP. De fet, el ministre de Justícia i Presidència, Fèlix Bolaños, ja fa dies que s’hi ha posat, amb la presentació del decret llei òmnibus de reforma de la llei d’agilització de la justícia, que es va convalidar el passat mes de gener. Una revisió de diversos aspectes processals que, en principi, limiten més l’arbitrarietat de l’aplicació del Codi Penal.
A més, cal sumar-hi una de les iniciatives que podria girar com un mitjó el sistema processal penal espanyol. Concretament, deixar la instrucció de les causes en mans del ministeri fiscal, obrir l’accés a la carrera judicial i una contrareforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que va deixar en herència el PP, quan la cartera de Justícia va estar en mans d’Alberto Ruiz Gallardón. Una regressió que va canviar el sistema d’elecció de jutges i magistrats i va afavorir la complexitat política de renovar un òrgan clau de l’entramat de l’Estat com és el Consell General del Poder Judicial.
De Narcís Serra a Ernest Lluch, les reformes model
Un dels recursos més utilitzats per Salvador Illa en les seves intervencions en els actes de campanya de les eleccions del 12 de maig és, precisament, el paper reformista del PSOE a través del PSC. Així, recorda i emfatitza dues grans reformes que, segons el seu criteri, van ajudar a la modernització de l’Estat, fetes per ministres catalans. Per una banda, Ernest Lluch com a ministre de Sanitat que va universalitzar l’assistència sanitària a tots els ciutadans i va racionalitzar el sistema de protecció mèdica i salut pública, des d’un vessant social i, com no podia ser d’una altra manera, des de la perspectiva econòmica. Per altra banda, la reforma integral que va portar a terme Narcís Serra de les forces armades espanyoles amarades de franquisme, i més després del cop d’estat del 23 de febrer de 1981.
Seguint aquesta estela que Illa propugna dia sí dia també, fonts de la formació defensen una reforma del Poder Judicial tenint present que mai no es podrà evitar “un jutge que vagi un pas més enllà de les seves funcions”. La prioritat del PSOE és ara la renovació del CGPJ i, de fet, ja ha començat la campanya per apuntar al PP com a responsable de l’embús. Tot plegat en un marc en què la negociació per renovar l’òrgan de direcció de la magistratura s’hagi hagut de fer a Brussel·les i igualment hagi acabat en fiasco.
La pressió de la Unió Europea i les estirades d’orelles a l’Estat de les institucions de control democràtic dels òrgans judicials són un aliat de Sánchez en aquesta nova etapa. Jéssica Albiach, dels Comuns, apuntava a la via ràpida de la renovació aquest mateix dilluns, quan proposava començar-la “sense esperar la dreta”. Una via que l’actual majoria al Congrés permetria, fins i tot sense necessitat d’una reforma integral de la Llei Orgànica del Poder Judicial. De fet, l’exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona Jaume Alonso Cuevillas, quan era diputat a Madrid, va suggerir un canvi normatiu per tal de fer renovacions pràcticament automàtiques. Una proposta que, finalment, va decaure.
Feijóo li veu el llautó a Sánchez
La frase de Pedro Sánchez aquest dilluns a la Moncloa assegurant que ara “encara té més força” ha tingut una interpretació extensiva entre la militància, quadres i votants. Només el fet que difongués la carta el passat dimecres ja es va començar a notar a les microenquestes amb les que treballen els partits i les empreses de demoscòpia. El PSC, però, intenta no entrar en la valoració més prosaica de l’acció de Sánchez i, com a molt, es limiten a assenyalar i de forma discretíssima que “no els va malament” en termes electorals sense cap mena d’eufòria o sensació de gol d’or de cara el 12-m. Ans al contrari, hi ha un cert punt de to desmenjat.
Ara bé, sí que un dels efectes que contempla la maniobra del líder del PSOE és que s’ha reforçat el lideratge davant de la dreta. Com a mostra, la resposta del cap de files del PP, Alberto Núñez Feijoo, que l’acusa de voler canviar el règim del 78 “per darrere” i, fins i tot, d’”utilitzar” Felip VI dins del seu “teatre”. Fins i tot, assegura que intenta ser “més president a canvi de menys democràcia”. Una manera d’advertir que li ha vist el llautó als socialistes, fins i tot utilitzant la figura del monarca espanyol, Felip de Borbó, a qui ha anat a veure al Palau de la Sarsuela abans de la declaració institucional.
El manual Bolaños
Feijóo ha vinculat la decisió de Sánchez amb les iniciatives parlamentàries de Junts, ERC, Bildu i PNB i el pla normatiu del govern que fa un mes va presentar Bolaños. Un pla i proposta que recupera una revisió de dalt a baix de la Llei d’Enjudiciament Criminal que convertiria els jutges instructors en jutges de garanties i atorgaria al ministeri fiscal el poder de la instrucció. Una manera de canviar per la via ràpida el poder dels jutges, que no ja serien proactius en la instrucció, deixant de banda aquesta duplicitat entre “trobar la veritat” i “garantir els drets” processals. A més, Bolaños ha animat la Fiscalia a reformar l’Estatut Fiscal, que malgrat que és una demanda històrica dels membres del ministeri públic ja no compta amb el suport de l’Associació Professional i Independent de Fiscals, que ha abandonat les incipients negociacions en una resposta obertament política.
Per altra banda, la combinació de la pressió per renovar el CGPJ, la sensació del lawfare polític i mediàtic constant i amenaçant, el reforç de la majoria progressista i el suport parlamentari del sobiranisme obre la via a reformar la LOPJ per tal de començar a reconvertir el poder judicial i sotmetre’l a un control més efectiu i transparent del seu poder i les seves decisions. Fins i tot, el president interí del Consell, General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, ja va enviar un esborrany de proposta de reforma fa encara no una setmana al govern espanyol. El gest de la Moncloa va ser limitar-se a “agrair” l’esforç. Una nova etapa que, de moment, està a l’espera dels pròxims debats mediàtics que s’obrin arran de la “crisi de la reflexió”.
