L’independentisme creu que aniran mal dades per a Catalunya si el PP aconsegueix arribar al govern espanyol, sigui amb Vox o sense a la Moncloa. Però aquest argument, utilitzat pel PSOE, fa que els partits independentistes s’hagin passat la campanya advertint també contra la reclamació de “vot útil” dels socialistes: el “vot inútil al PSC”, en els termes que ha fet servir Jordi Turull, secretari general de Junts. L’ascens que les enquestes atorguen al PSC –a diferència del pronòstic que fan per al PSOE a la resta de l’estat–, implicaria una davallada en escons per al conjunt de l’independentisme. Segons l’últim CEO, el PSC podria arribar a obtenir fins a 18 escons, sis més dels que va aconseguir el 10 de novembre del 2019. En canvi, entre ERC, Junts i la CUP sumarien com a màxim 21 diputats al Congrés, en lloc dels 23 que tenen ara. A aquesta possible caiguda, temuda també per les campanyes en favor de l’abstenció i la falta d’implicació tradicional dels electors sobiranistes en les eleccions espanyoles, s’hi afegeix la manca d’unitat estratègia. Tot plegat debilita el moviment, que perd força negociadora a Madrid davant una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Per totes aquestes raons, els analistes adverteixen que l’independentisme es juga la credibilitat a Catalunya en uns comicis al Congrés i el Senat espanyols.
El politòleg de la UPF Toni Rodon creu que les dificultats venen de lluny, perquè Esquerra, Junts i la CUP “estan una mica desorientats”. “Després dels fets del 2017, van una mica perduts pel que fa a projecte”, apunta. Aquest mateix argument el comparteix l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, que afegeix que el sobiranisme “està una mica fora de joc en el 23-J perquè és una batalla que l’agafa per sorpresa en un moment en què totes les estratègies han anat fracassant i no n’hi ha cap de nova”.
Més contundent es mostra el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas sobre què es juga l’independentisme aquest 23-J, perquè segons ell “el suport popular i la credibilitat en aquests moments està sota mínims”. “S’hi juga continuar mostrant que és un moviment articulat i fort a Catalunya amb capacitat de mobilitzar el seu electorat”, conclou el professor de ciències polítiques de la UOC Marc Guinjoan.
Les perspectives d’Esquerra en aquestes eleccions espanyoles
Els quatre analistes coincideixen a assenyalar Esquerra Republicana com el partit independentista que es troba en una situació més complicada en aquests comicis espanyols, sobretot després dels resultats obtinguts a les eleccions municipals i dels escassos resultats de la seva estratègia a Madrid durant aquesta legislatura.
Rodon considera que “s’hi juga la credibilitat de la seva estratègia” i remarca que una gran derrota el 23-J “posaria encara més difícil la governabilitat” a Catalunya. Matas, a més, subratlla que “és el partit que més marxa enrere ha fet de les tesis de l’1 d’octubre” i Costa diu que “amb els arguments que dona ERC es pot votar el PSOE“.
La credibilitat de Junts per Catalunya
Junts està en un escenari menys incòmode que ERC en aquests comicis, en un escenari de veure-les venir i en què “no notaran el desgast” que sí que poden tenir els republicans, exposa Costa. També subratlla que juguen “el paper de no regalar els vots a Espanya”. A més, aquests comicis els poden servir per “agafar força de cara a les pròximes eleccions que venen”, però la gran incògnita, segons Toni Rodon, és saber què faran en cas de quedar segons –per darrere del PSC i per davant d’ERC– en els resultats del 23-J a Catalunya i s’arriben a trobar que tenen un pes en les negociacions per decidir la governabilitat de l’Estat.
Tanmateix, Jordi Matas assenyala que la formació de Laura Borràs i Jordi Turull té el repte de “veure com interpreten els seus simpatitzants la sortida del Govern i el desgavell en el qual està immersa aquesta formació, perquè té el nord una mica desubicat en aquest moment i això descol·loca molt“. “Han fet una campanya una mica erràtica, sense trobar el seu espai”, alerta Guinjoan.
La CUP, a salvar els mobles
Els politòlegs coincideixen que l’objectiu de la CUP en aquests comicis és salvar els mobles, arribar al 3% dels vots a Barcelona i veure si pot esgarrapar algun diputat i seguir al Congrés perquè, segons Toni Rodon, l’objectiu dels anticapitalistes és “trencar aquesta sagnia de suport que ha rebut els últims anys en línia d’aquesta gran desorientació general de l’independentisme”.
Un independentisme dividit i sense força negociadora
La unitat estratègica podria donar certa força negociadora a Madrid per a una eventual investidura de Pedro Sánchez –si al PSOE li acaba funcionant a les urnes la carta de o em votes a mi o ve un govern del PP i Vox–, però els analistes es mostren pessimistes en aquest sentit perquè, segons Jordi Matas, “d’unitat estratègica no n’hi ha des dels últims sis o set anys”. “No hi ha unitat estratègica enlloc i dubto molt que en l’hipotètic cas que Pedro Sánchez pogués ser investit gràcies al suport de les forces independentistes n’hi hagi”, sentencia.
Josep Costa també opina que “això no passarà” perquè “Junts ho demanava quan guanyava Esquerra l’any 2019 i ara és a l’inrevés” davant la possible davallada dels republicans, que insisteixen que s’han sentit “sols” al Congrés i reclamen a Junts que s’afegeixi a la seva estratègia. Costa remarca que ara mateix “l’independentisme no té força de negociació a Madrid”. Toni Rodon afegeix un darrer detall en aquest sentit i considera que és “massa tard” per assolir un acord entre les forces independentistes.
L’abstenció, la quarta força independentista?
Els analistes coincideixen en el fet que hi ha desmobilització entre el votant independentista, però no tenen clar que la campanya oberta per l’abstenció, promoguda a través de les xarxes socials, tingui un paper “rellevant”, però coincideixen que hi haurà molts electors que s’abstindran perquè estan absolutament decebuts amb el que estan fent les forces independentistes.
El 10 de novembre del 2019, les anteriors eleccions al Congrés i el Senat, l’abstenció a Catalunya va ser del 28%. Marc Guinjoan assenyala que aquesta vegada hi pot haver “més abstenció per cert cansament”, un argument que comparteix Jordi Matas, que ho veu una conseqüència d'”aquesta decepció i que estem tots amb els braços caiguts”. Tanmateix, “el càstig independentista es notarà més en la patacada en vots, que no en l’espai de l’abstenció”, conclou Josep Costa.
24
2
