Queden tot just tres setmanes per constituir la Diputació de Barcelona i no hi ha res tancat. Ara com ara, a l’opció de repetir el pacte sorpresa de Barcelona i la possibilitat de prorrogar el pacte sociovergent dels darrers quatre anys, s’hi afegeix una altra: un acord amb ERC, Comuns i el diputat de Tot per Terrassa. El PSC, doncs, exhibeix la seva capacitat de maniobra per pressionar Junts per Catalunya. Una formació que encara paeix com es va esfumar l’alcaldia de Barcelona de les mans de Xavier Trias per l’acord entre PSC, Comuns i PP. En tot cas, el PSC, que ha encarregat les negociacions a un dels tòtems territorials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’alcaldessa de Sant Boi del Llobregat, Lluïsa Moret, ha deixat entreveure que busca pactes alternatius amb altres formacions que no siguin Junts, ja que els veu dubtar molt.
La direcció dels juntaires, encapçalada pel secretari general, Jordi Turull, està prenent el pols als quadres territorials per acabar de prendre una decisió. El panorama obliga a no prendre decisions en calent a la vista que ja no són al Govern, no tenen cap poder a les diputacions de Tarragona i Lleida, i a Girona les negociacions estan en marxa, entre Junts i ERC, però encara no estan tancades.
“Potser no hem de sortir de tot arreu!”, comenten fonts de la formació que demanen “rebaixar la tensió dels darrers dies” i “l’emprenyament amb Jaume Collboni”. Ara bé, la sorpresa és que hi ha una mena de moviments i aliances internes a Junts en relació amb el pacte de la Diputació que estan guanyant pes dins la formació. El context de les eleccions espanyoles està creant “estranys companys de viatge” dins els juntaires.
L’opció de no pactar, i sigui quin sigui el pacte alternatiu, donaria ales al sector que no vol ni a sentir a parlar de pactes. L’ambient és força entretingut, fins al punt que al Consell Nacional de diumenge passat un cèlebre militant va plantejar obertament “un pacte estable amb el PDeCAT” davant el posicionament de juntaires convergents que apostaven per no repetir l’acord de la Diputació de fa quatre anys i evitar una desfeta electoral el 23-J.
La suma amb Junts és possible
El PSC es manté asserenat perquè ara com ara ostenta la presidència de la Diputació de Barcelona amb Núria Marín al capdavant, i la combinació de grups que li puguin arrabassar la posició és poc probable. Des del minut zero, s’ha mostrat partidari de reeditar el pacte amb Junts per Catalunya, amb qui continua sumant. De fet, les dues formacions tenen contactes per intentar una segona part de l’acord. Però, el debat intern dels juntaires –entre favorables a l’acord i els no favorables– fa que el PSC busqui altres socis. “Reeditar el pacte no depèn només de nosaltres”, assenyalava la portaveu dels socialistes al Parlament, Alícia Romero, després d’una reunió del govern alternatiu de Salvador Illa.
En aquest context, els socialistes intenten presentar l’acord no com un gran pacte polític sinó bàsicament de gestió. “L’objectiu ha estat ajudar els municipis, sobretot aquells més petits, que necessiten suport econòmic i tècnic”, comentava Romero des de la sala de faristols del Parlament aquest matí. Una manera de treure ferro polític a la decisió. En canvi, des de Junts, hi veuen molt contingut polític. Així, la direcció del partit ha començat a fer càbales.
En l’ambient electoral de cara al 23-J, un pacte de PSC, ERC i Comuns, els beneficia electoralment. Un acord entre PSC, Comuns i PP, també. “Són dues opcions que alimenten el sector Míriam Nogueras, reforçat per la caiguda de Trias i que alhora entrebanca la carrera interna de Jaume Giró”, apunten fonts de la formació. “Nogueras alimenta la seva tesi que amb els partits espanyols no es pot acordar res”, indiquen. “Tant el pacte de Barcelona com el de les esquerres ens beneficia, davant la possibilitat de fer un pacte sociovergent després d’una “operació d’Estat al consistori barceloní en què que ha participat desacomplexadament el PSC”
“En canvi, el cost electoral a una setmana dels comicis –la Diputació es pot constituir entre el 13 i el 15 de juliol– pot conduir-nos a una patacada electoral”, raonen les mateixes fonts. “Des d’un punt de vista polític, sorprèn que militants de Junts que se situaven en el perfil més pactista ara consideren que un pacte amb el PSC seria vist per part de l’electoral com un nou pacte del Majestic amb el PP que els electors van fer gruar a Artur Mas durant 15 anys”, comparen.
De tota manera, altres sectors aposten per intentar anivellar les coses i bastir acords. Fins i tot, en el Consell Nacional de la formació de diumenge passat, alguns militants van proposar fer un “pacte estable” amb el PDeCAT, per optimitzar l’efecte Trias tot i que s’ha quedat sense alcaldia. Una opció davant la qual molts consellers nacionals van arrufar el nas, però d’altres amb pes territorial i que han mantingut l’alcaldia veuen bé. “Al capdavall, tampoc ens han anat tan bé aquestes eleccions”, avisen les mateixes fonts.
5
4
