El 17 d’agost es constitueixen les Corts espanyoles. És a dir, els diputats i senadors celebraran sessions plenàries amb els seus nous integrants sortits de les eleccions el 23 de juliol i es triarà la mesa del Congrés. Un cop constituïda, les formacions tindran cinc dies per constituir els grups parlamentaris i aquesta serà la primera prova de foc per veure com poden anar les negociacions entre PSOE i Junts. A hores d’ara, Esquerra i Junts no tenen garantit un grup propi i amb els resultats a la mà anirien directes a formar part del grup mixt. Tot i això, els socialistes, que han de negociar amb ERC i Junts una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, podrien facilitar-ho i buscar fórmules perquè les dues formacions independentistes no haguessin d’acabar al grup mixt i tenir tots els drets que comporta tenir un grup propi. Un gest que està vinculat amb el fet que els socialistes puguin mantenir la presidència del Congrés.
D’acord amb allò que especifica el reglament del Congrés, perquè els diputats puguin constituir un grup parlamentari propi s’han de reunir alguns requisits que no compleixen Esquerra Republicana i Junts. La primera xifra clau que no assoleix cap de les dues formacions independentistes és la que obre la porta a formar grup propi de forma directa. Amb un mínim de 15 diputats tens grup propi, però Esquerra i Junts en tenen només set cadascun.
En aquest cas, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya podrien unir-se i afegir el diputat del BNG -que de retruc també evitaria la situació-. Aquesta seria una proposta similar a la traslladada per Laura Borràs a ERC en una entrevista a TV3, tot i que, segons algunes fonts, aquesta no és una opció per a Junts i ni tan sols s’ha tractat en l’executiva del partit. A més, aquest acord no convé a cap de les dues forces perquè implicaria que les dues formacions independentistes a Madrid s’haurien de repartir el protagonisme i els recursos econòmics.
El reglament, però, també contempla dues opcions més: obtenir un mínim de cinc diputats i el 15% dels vots en totes les circumscripcions en què s’hagin presentat. Aquí les formacions independentistes compleixen el primer requisit, però no el segon. Per exemple, ERC va obtenir el 12,33% a Barcelona, el 15,07% a Tarragona, el 14,74% a Girona i el 18,62% a Lleida. Junts, per la seva banda, va obtenir el 9,68% a Barcelona, l’11,08% a Tarragona, el 19,60% a Girona i el 18,04% a Lleida. Aquesta opció també seria vàlida si obtens el 5% dels vots a tot l’Estat, que no és el cas.
La fórmula del “diputat prestat”
La cessió temporal de diputats fins que es compleixi el mínim requerit en qualsevol dels casos no està contemplada, però està permesa. Aquesta figura consisteix en el fet que un partit presta a un altre els diputats d’una candidatura, i, per tant, també els vots associats, en el moment de la constitució del grup, de manera que en conjunt assoleix el requisit del 15%. És a dir, que el PSOE o el PNB, per exemple, cedissin a Junts un diputat, i els vots obtinguts per aquest parlamentari, i així arribar al 15%, per poder formar el grup propi. Esquerra, per la seva banda, podria fer servir la mateixa estratègia i comptar amb un escó d’EH Bildu, amb qui han anat en coalició al Senat, per poder tenir grup propi. Un cop constituït el grup, els diputats prestats tornaran al grup parlamentari de la seva formació.
Això sí, cal no oblidar que la Mesa del Congrés té la potestat per permetre o no la formació de grups parlamentaris, per la qual cosa, si permeten que el PSOE mantingui la presidència del Congrés, podria donar llum verda a ERC i Junts, malgrat que no arribin als mínims exigits, com ja va passar el 2011 amb UPyD.
El precedent de Convergència
L’any 2016 la Mesa del Congrés va debatre sobre si Convergència, posteriorment PDeCAT, havia de tenir o no tenir grup parlamentari propi a la cambra espanyola. Aleshores, excepte Ciutadans, que va rebutjar amb contundència que CDC hagués de tenir grup propi, el PP, el PSOE i Podem es van abstenir. Finalment, CDC no aconseguia grup propi i va perdre els drets que atorguen tenir-ne.
Els avantatges de tenir un grup propi
Tenir grup propi al Congrés suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans per a les formacions. Qui el constitueix té garantida la seva representació a totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions.
D’altra banda, tenir grup propi possibilita entrar a la roda de preguntes i interpel·lacions al govern espanyol, això com a avantatges a l’hora d’incloure les seves proposicions no de llei als plens. En canvi, els diputats del Grup Mixt han de repartir-se els temps d’intervenció i els seients a les comissions i s’ha de distribuir la resta de drets a parts iguals entre els seus integrants.
6
9
