La formació independentista Alhora que lidera Jordi Graupera s’enfronta a les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre amb perspectives complexes i un marge de maniobra molt estret. Després d’haver aconseguit reunir els avals necessaris i d’haver presentat candidatures a les quatre demarcacions catalanes, politòlegs consultats per El Món analitzen quines són les possibilitats reals de la candidatura liderada pel mateix Graupera per fer-se forat entre l’electorat i obtenir representació al Congrés dels Diputats, sobretot tenint en compte que en les eleccions del 12 de maig de 2024 el partit va quedar lluny d’entrar al Parlament en obtenir poc més de 13.000 vots, un 0,4% del total. El veredicte dels experts apunta a una cursa de fons plena d’obstacles estructurals i comunicatius.
Un discurs intel·lectual: fortalesa teòrica i barrera popular
Els politòlegs coincideixen que el principal repte de la formació rau en la seva pròpia naturalesa orgànica i discursiva. Segons destaca el professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan, el partit “és, per definició, un partit d’intel·lectuals i de quadres de gent ben educada que pensen el país i que el volen millorar, però, evidentment, aquest discurs costa més que arribi al conjunt de la població”. En la mateixa línia, el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon assenyala que, malgrat tractar qüestions que preocupen o interessen bona part de la ciutadania, “en l’àmbit mediàtic, no aconsegueix fer forat a la quantitat de gent necessària per aconseguir els vots necessaris”.
Els analistes recorden que, a diferència dels discursos populistes i simplistes, Alhora planteja un “model de país integral i complex, amb totes les seves arestes”, fet que exigeix un nivell d’atenció profund per part de l’electorat. “Pot resultar un impediment perquè les seves respostes no són curtes, fàcils i directes”, apunta Guinjoan. I afegeixi: “Si s’ha de parlar d’immigració, s’ha de parlar a fons durant mitja hora amb un argumentari ben trenat”. “És la virtut i no se’n poden abstreure, però fa més difícil que el seu missatge arribi al conjunt de la població”, conclou Guinjoan, que posa d’exemple Ensems, el pòdcast d’Alhora, per evidenciar que “és molt interessant amb debats molt avançats, però és complex i va destinat a un públic reduït”.
El doctor en Ciències Polítiques i professor en la UOC Andreu Paneque, per la seva banda, exposa que Alhora aspira a ser un partit que representi els interessos independentistes més enllà dels partits que han estat capitalitzant aquest vot com ERC i Junts, i destaca que s’intenten posicionar en un espai de centre-esquerra des del punt de vista ideològic “amb elements de dretes com la supressió o la reducció al mínim de l’impost de successions”. Fixant-se en el seu ideari, l’expert creu que la formació de Graupera intenta capitalitzar de “forma indirecta l’espai liberal que ningú ha aconseguit aprofitar”. El professor de Ciències Polítiques de la UB Jesús Palomar creu que els pesa ser un partit d'”elits d’intel·lectual”, un fet que l’allunya del “vot popular”, però també assenyala que ara com ara el votant no té clar “la utilitat electoral que té Alhora” i creu que en aquest mes que queda per a les eleccions haurà d’explicar molt bé quina és la seva línia programàtica a Madrid.
L’efecte del vot útil i la lògica de blocs
Un altre dels factors determinants que assenyalen els analistes és l’impacte del sistema electoral i de la polarització de blocs. Segons apunta Paneque, el context actual està marcat per unes necessitats d’estratègia molt altes on “cada vegada la intenció de vot estarà més marcada pels blocs”, un fet que “dificulta molt més que entrin determinats partits que en si mateixos no tenen representació i són més petits” i, a més, no tenen quota en els mitjans de comunicació. “No és el mateix el que està fent ara Alhora en el context actual que el que va fer la CUP en el seu moment perquè el motor del vot a Catalunya era un altre”, resumeix. En aquest sentit, Jesús Palomar considera que “el període de càstig als partits tradicionals ja s’ha acabat; ara toca, segurament, un vot més útil, especialment perquè l’alternativa no és que governi un PSC a Catalunya o Junts, sinó que l’alternativa a les esquerres és la dreta i l’extrema dreta”.
Una opinió compartida per Marc Guinjoan, qui adverteix que “com més es polaritzi la campanya, i com més sembli que l’esquerra o el bloc plurinacional està a prop dels partits de dreta i extrema dreta, més improbable és que la gent voti partits com el de Jordi Graupera“, perquè la tendència natural de la ciutadania és fer un “vot útil”. En canvi, Toni Rodon no té clar que siguin unes eleccions marcades pel vot útil “perquè totes són així i el PSOE fa molt temps que governa”. “Hi ha més gent pensant qui vota dintre de cada bloc per les seves preferències ideològiques”, afirma, però també manifesta que la por a “perdre el vot” apostant per opcions que tenen molt difícil aconseguir representació plana com un dubte constant per a l’elector.
El paper d’Aliança Catalana i la recerca de l’independentista descontent
Pel que fa a la captació del vot indecís o descontent, els experts avaluen si la decisió d’Aliança Catalana de no concórrer en aquestes eleccions pot beneficiar Alhora encara que siguin dos partits ideològicament molt allunyats. Si bé creuen que podria produir-se un transvasament molt marginal i puntual de vot de càstig, Jesús Palomar veu més fàcil el transvasament de vots d’Aliança a Alhora, que a l’inrevés, però matisa que “el 80% del votant d’Aliança té una fidelitat de vot molt marcada i, per tant, aquest votant és difícil que canviï”. Andreu Paneque, en canvi, assenyala que la “croada contra la islamofòbia” apropa AC més a Vox que a la formació de Graupera. Guinjoan, per la seva banda, també veu molt poques probabilitats d’aquesta possibilitat perquè “l’espai d’Alhora i d’Aliança són diferents per naturalesa”. Tanmateix, Guinjoan creu que de forma “anecdòtica” poden anar pescant “en diversos llocs, i també en aquest votant cabrejat de l’independentisme i que no té partit a qui votar, però dins uns marges molt petits”. En aquest sentit, posa l’exemple que hi pot haver votants d’ERC que no vulguin votar Gabriel Rufián per la suma amb Podem.
Rodon, per la seva banda, opina que sí que es pot donar aquesta dicotomia perquè, independentment de la preferència política, “en les dues últimes eleccions al Congrés es va detectar una tendència entre molts independentistes d’abstenir-se i part de l’èxit d’Alhora dependria de mobilitzar aquesta gent”. Tot i que Alhora pot mirar de captar bosses d’abstencionistes o de votants independentistes farts de la gestió de Junts o Esquerra, Paneque indica que actualment “la preocupació per quin és l’encaix de Catalunya no està en les tres primeres posicions”, sinó que prioritzen “qüestions materials” com l’habitatge, la seguretat i l’economia. A més, Palomar apunta que Alhora pot anar en detriment dels interessos electorals de Junts i ERC perquè pot fragmentar el vot independentista i, això pot tenir un paper fonamental en els escons que estan en disputa a les demarcacions, com ara el segon per Girona.
Incertesa sobre el paper a Madrid i la indefinició estratègica
Finalment, des del punt de vista pràctic, els analistes posen el focus sobre la manca de concreció entorn de la utilitat real de la seva presència al Congrés dels Diputats. Paneque creu que des del punt de vista comunicatiu “no han estat gaire encertats a l’hora d’explicar què vol dir aquest posicionament de ‘Fora Espanya’“, ja que les matisacions entre bloqueig institucional o governabilitat han generat confusió sobre quin seria el seu vot real en qüestions d’interès social o que puguin beneficiar a Catalunya. En la mateixa línia, Palomar conclou que amb un escenari de representació molt marginal –un o dos escons–, l’actuació de la formació a la cambra baixa no passaria de ser una eina sense capacitat real d’influència: “Objectivament, més enllà de la rebequeria, no tindrian possibilitat d’influència, ni amb un govern del PSOE, i molt menys si governés el PP”.
