Després de les eleccions del 9-J vuit candidats vinculats a Catalunya aniran a Brussel·les a debatre mesures per impulsar la Unió Europea. En gairebé tots els partits i coalicions que es presentaven a les eleccions en la circumscripció de l’estat espanyol hi havia catalans entre els llocs més importants de la llista. En alguns, de fet, eren cap de llista, com en el cas de PP, Ara Repúbliques (ERC-EH Bildu-BNG-Més), Vox i Junts. Així, en total cinc homes i tres dones de Catalunya faran política europea durant la legislatura que comença a Brussel·les i Estrasburg. Són els següents:
Javi López (PSC)
Els socialistes seran representats per dos catalans a Brussel·les. Un d’ells és Javi López, que anava de número 3 a la llista del PSOE, i que començarà ara la seva tercera legislatura consecutiva al Parlament Europeu. Diputat des del 2014, López té 38 anys i va entrar en política a través de les joventuts del PSC. Actualment forma part de l’executiva del PSC i de la presidència del Partit Socialista Europeu en representació del PSOE, i és copresident de l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana des del 2019. A l’Europarlament ha estat membre titular de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària en l’última legislatura, així com de la Subcomissió de Seguretat i Defensa, i membre suplent de la Comissió de Política Exterior. Javi López va néixer a Madrid, però s’ha criat a Barcelona, on va créixer fins a estudiar dret a la Universitat Pompeu Fabra i cursar el màster de la UAB.
Laura Ballarín (PSC)
La segona representat del PSC que treballarà al Parlament Europeu en aquesta legislatura és Laura Ballarín, de 39 anys. Va néixer a Barcelona i aquesta serà la seva segona legislatura al Parlament Europeu. La victòria del PSC a Catalunya ha estat clau perquè pugui repetir l’experiència, ja que ocupava el 16è lloc a la llista dels socialistes, que han aconseguit 20 diputats en total. Des del 2019, Ballarín ha estat la cap de gabinet de la presidenta del grup socialista al Parlament Europeu, Iratxe García. Actualment, és secretaria de Política Europea i Internacional del PSC, vicepresidenta del Consell Català del Moviment Europeu, i membre de Federalistes d’Esquerres. És una de les persones de confiança de la direcció del PSOE a Madrid quan es tracta de política internacional i europea. Ballarín va estudiar Ciències Polítiques la Universitat Pompeu Fabra, va cursar el màster sobre América Llatina Contemporània i les seves relacions amb la UE de l’Institut Universitari Ortega y Gasset-Universitat d’Alcalà d’Henares, i posteriorment va fer un altre màster sobre lideratge en la gestió política de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Toni Comín (Junts+)
Junts ha aconseguit mantenir un sol eurodiputat, en la que ha estat la desfeta de la nit electoral. Així, el seu cap de llista, Toni Comín, repetirà a l’Eurocambra, aquest cop sense Carles Puigdemont i Clara Ponsatí. La seva activitat parlamentària s’ha centrat en l’estratègia de l’exili, un perídoe que acabarà si, com ha promès, torna a Catalunya després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. La seva trajectòria política és llarga. Comín, nascut a Barcelona, va entrar en política de la mà de la plataforma ‘maragallista’ Ciutadans pel Canvi l’any 2003. Això va permetre-li ser diputat del PSC fins el 2010. Poc després va deixar els socialistes per fundar el partit Socialisme, Catalunya i Llibertat i el 2015 va tornar al Parlament de Catalunya de la mà d’ERC. Així va ser nomenat conseller de Salut, un càrrec que després de l’1-O el va portar a l’exili, on va sorgir una bona relació d’amistat amb Carles Puigdemont. Seguint al president a l’exili, va abandonar ERC i es va afiliar a Junts, partit que va representar a l’Eurocambra el 2019 i que representarà ara en solitari. Al Parlament Europeu, Comín ha estat membre de les Comissions pel Desenvolupament i l’Ajuda Humanitària, i de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària.
Diana Riba (ERC)
Esquerra Republicana ha aconseguit salvar els mobles i que la ja eurodiputada Diana Riba mantingui l’acta. Riba ha estat la cap de llista de la coalició Ara Repúbliques, on ERC concorria amb d’EH Bildu, el BNG i Ara Més. Riba, de 49 anys i nascuda a Barcelona, és llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona. Abans d’entrar en política, va ser programadora cultural del Fòrum Universal de les Cultures al 2004 i va regentar la llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat del Vallès. Va fer la seva entrada en política de la mà del seu marit, Raül Romeva, conseller d’Exteriors del Govern de 2017 i un dels polítics catalans que van ser empresonats per l’1-O. ERC va situar Riba com a número 3 de la llista al Parlament Europeu l’any 2019 i va aconseguir un escó que ara mantindrà. Al Parlament Europeu, durant l’última legislatura ha estat membre de les Comissions de Cultura i Educació, de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior, i de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere. També és vicepresidenta de la Comissió d’Investigació encarregada d’examinar l’ús del programa espia de vigilància Pegasus, del qual ella mateixa va ser víctima per la relació amb el seu marit, conseller durant l’1-O.
Jaume Asens (Comuns-Sumar)
Els Comuns han concorregut en aquestes eleccions europees dins de la candidatura de Sumar, on Jaume Asens ocupava el número dos. Gràcies a aquesta privilegiada posició en la coalició, malgrat els mals resultats de la formació Asens ha entrat al Parlament Europeu per a substituir al que fins fa poc ocupava la representació de l’espai dels Comuns a l’Eurocambra, l’ara ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Advocat de professió i doctorant en Ciències Polítiques, va fer el salt a la primera línia de la mà de la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau. Va ser un dels seus tinents d’alcaldia de 2015 a 2019, durant el seu primer mandat de l’alcaldessa. Després va deixar l’Ajuntament per a ser cap de llista dels Comuns al Congrés, on a més va ser també president del grup Confederal d’Unides Podem. En 2023 va anunciar que no repetiria com a diputat al Congrés i no es va presentar a les eleccions generals. Es va afegir llavors al projecte de Yolanda Díaz, Sumar, on per la seva amistat amb Comín i alguns membres d’ERC el van designar negociador de la formació per a aconseguir que ERC i Junts donessin suport a la investidura de Pedro Sánchez. També ha estat un dels diputats més implicats en negociar i revisar la redacció de la llei d’amnistia que va aprovar el Congrés el passat 30 de maig.
Dolors Montserrat (PP)
La catalana Dolors Montserrat, que encara ara la seva segona legislatura a l’Eurocambra, ha estat l’escollida del PP per encapçalar la llista per a les europees. La popular, originària de Sant Sadurní d’Anoia i de 50 anys d’edat, és advocada. Sempre ha estat vinculada al PP català. De fet, li ve de casa, ja que la seva mare va ser regidora, diputada al Parlament i portaveu del grup. Des de 1997 fins el 2011 Montserrat es va dedicar a liderar el seu bufet d’advocats especialitzat en dret urbanístic, immobiliari i ambiental. La seva carrera política va començar al seu municipi, d’on va ser regidora i candidata a l’alcaldia entre 2003 i 2015. El 2008 va arribar al Congrés com a membre de la llista del PP per Barcelona, on al 2011 va ocupar la vicepresidència tercera de la Mesa de la cambra. El 2016, l’aleshores president espanyol Mariano Rajoy la va nomenar ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Després, de la mà de Pablo Casado, va ser portaveu del PP al Congrés, un pas molt criticat interna i externament. Un any després va ser escollida cap de llista del PP a les eleccions europees entre rumors del seu retorn a Catalunya per a substituir Alejandro Fernández al capdavant del PPC. Al Parlament Europeu, Montserrat ha estat membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentosa (ENVI), de la Comissió de Lluita contra el Càncer, co-presidenta del Grup de treball de Salut i presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament. Des d’aquesta cadira va impulsar la missió europea sobre la immersió lingüística a Catalunya que va tenir una agenda titllada de sectària, partidària i només vinculada als contraris al model educatiu català.
Jorge Buxadé (Vox)
El cap de llista de Vox en les eleccions europees, Jorge Buxadé, també és un altre dels eurodiputats catalans que repeteix a l’eurocambra. És llicenciat en dret, advocat de l’Estat i va estar destinat al TSJC. Als seus 49 anys, el polític barceloní està considerat un dels líders del sector més dur i ultradretà de Vox. De fet, va formar part de la candidatura del partit franquista Falange Española al Parlament de Catalunya l’any 1995 i de la llista de la mateixa formació al Congrés per Barcelona a l’any següent. Fins el 2003 va estar vinculat al partit neofeixista, poc abans de fer el salt al PP, on va treballar de la mà de Montserrat Nebrera. El 2014 va tornar a canviar de partit perquè el PP no estava prou a la dreta i va unir-se a Santiago Abascal com un dels seus homes de confiança. Ha estat vinculat i dirigint entitats ultraconservadores com el Foro Català de la Família o la Fundació Joan Boscà, i és un dels impulsors de la creació de Societat Civil Catalana. Es tracta d’una persona amb molt poder dins de Vox, ja que compta amb la total confiança d’Abascal.
Juan Carlos Girauta (Vox)
El segon eurodiputat català de Vox també canvia més de partit que de muda. Als seus 63 anys d’edat, l’advocat i periodista Juan Carlos Girauta, tornarà al Parlament Europeu sent el número tres de la candidatura del partit d’ultradreta. Un canvi ideològic molt sonat si es té en compte com va entrar en política. A la dècada dels 80, Girauta militava al PSC i es definia com a socialista i progressista. Al 1986 va deixar el partit per discrepàncies amb la línia política de la formació i anys després, el 2003, va reaparèixer com a candidat del PP a les municipals a Castelló d’Empúries i al Parlament de Catalunya. Un any després, va intentar entrar al Congrés, però no ho va aconseguir fins l’any 2016, ja amb Ciutadans, el seu tercer partit. De fet, va ser nomenat portaveu de Cs a la cambra baixa espanyola, on va ser diputat fins a la repetició electoral de 2019. Llavors, veient la caiguda en picat de Cs va abandonar el partit i va fer el quart canvi. Es va començar a especular que marxaria al PP o a Vox pel seu flirteig amb l’extrema dreta. Ell ho va negar insistentment, fins que fa unes setmanes Vox va anunciar que el fitxava.
