La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit processar Roger Torrent i Ramió; Josep Costa i Rosselló; Eusebi Campdepadrós i Pucurull i Adriana Delgado Herreros, per un delicte de desobediència de l’article 410 del Codi Penal. Se’ls processa com a membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per haver admès a tràmit dues resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia. Tot i que el procés comença per la querella de fiscalia, Vox anuncia el processament com una victòria política de la formació ultraespanyolista a través d’un comunicat. La interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, els magistrats conclouen la factibilitat de la comissió d’un delicte atesa la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional. Les defenses ja han avisat que recorreran la resolució en reforma o, si es considera, d’apel·lació. Ara s’obre un termini de deu dies per formular els escrits de defensa i acusació i obrir el judici oral.
Segons la interlocutòria, els indicis obtinguts durant la fase d’instrucció, “permeten afirmar que hi ha una aparença raonable i suficient que els investigats i la investigada poguessin haver comès un o diversos delictes de desobediència greu”. El delicte de desobediència contempla penes de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys a les autoritats o funcionaris públics.
Els magistrats conclouen que els diputats processats van tirar pel dret per admetre a tràmit resolucions polítiques parlamentàries sobre la monarquia espanyola i el dret a l’autodeterminació malgrat ser conscients de la doctrina constitucional que ho posava en dubte i les advertències dels lletrats del Parlament . La resolució acusa els imputats de conèixer “indiciàriament el contingut de les sentències del Tribunal Constitucional 259/2015, 136/2018 i 98/2019 per ser públiques i notòries i per referir-se a actuacions del Parlament de Catalunya, així com les providències del mateix Tribunal Constitucional de 10 i 16 d’octubre de 2019 que suspenien determinats incisos de les resolucions parlamentàries 534/XII i 546/XII substancialment iguals a les propostes de resolució de 22 i 28 d’octubre per ser manifestament contràries a la Constitució com a reiteratives de la línia empresa amb la resolució 1/XI de 2015 ja anul·lada per la STC 259/2015, sobre l’exercici del dret d’autodeterminació i sobre la reprovació de la monarquia”.
En aquesta línia destaca que coneixien també el “seu deure jurídic d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats del Tribunal Constitucional i malgrat els advertiments en el mateix sentit de diversos parlamentaris i del propi del Secretari general in voce, van desoir manifestament el que havia ordenar l’alt Tribunal, i van admetre a tràmit aquestes propostes”. “Amb això”, raonen els magistrats, “van donar pas que tornés a cobrar forma de resolució parlamentària, amb aparença de legitimitat, una declaració de voluntat de contingut anàleg a les ja anul·lades pel TC a les Sentències 259/2015, 136/2018 i 98/2019”.
Ara les parts tenen un termini de deu dies per formular els escrits d’acusació i defensa. De nou, l’acusació contra els membres de la Mesa la formularà l’advocat Juan Cremades que ha portat el pes de la instrucció al Jutjat 13 i al judici contra el president Quim Torra.
