El portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, ha decidit entrar en una batalla dialèctica contra l’economista Xavier Sala-i-Martín, qui ha aportat, mitjançant dos posts en el seu blog, nombrosos arguments per desarmar la campanya contra la independència ‘Dret a saber’, que han encetat els populars catalans. L’economista va advertir que aquesta campanya “és absolutament fal·laciosa i enganyosa”. Per aquest motiu, Rodríguez ha desmentit, també amb un article al seu blog personal, alguns d’aquests arguments de Sala-i-Martín.
En el text, titulat ‘Alguna correcció al model Sala-i-Martín’, Rodríguez ha advertit que “el primer error que detecto és a la faula de la botiga”, fent referència a la paràbola que va fer servir l’economista sobre un lladre que roba en una botiga. En aquest sentit, Rodríguez explica que “si el catalans paguem una quantitat determinada d’impostos, és per que les nostres empreses, que a la vegada ens donen feina, venen productes i serveis. En la mesura en que les vendes generen un benefici, és generen també els impostos corresponents”. “Si el saldo de les vendes, no fora positiu, el volum d’impostos seria inferior, i per tant el resultat de la balança fiscal seria menor. Sense cap mena de dubte són dos conceptes diferents, però molt directament interrelacionats”, assegura el popular.
En segon lloc, Rodríguez es refereix a l’afirmació de Sala-i-Martín que tant si els espanyols compren productes a Catalunya com si ho fan al Japó, el saldo fiscal entre Catalunya i Espanya no variaria. En aquest sentit, assenyala que “primer, li podem preguntar al botiguer de Barcelona si prefereix vendre ell els pantalons, o que els hi vengui una botiga de Tokio; segon, el recaptador tampoc li podria cobrar rés, per què no hi ha benefici; i tercer, l’assessor Sr. Martín, no podria exigir que reparessin la vorera de la botiga”.
Finalment, el portaveu adjunt del PP al Parlament es dirigeix a Sala-i-Martín: “Suposo que l’autor considera que pagar impostos a l’Agència Tributària Espanyola, es pot considerar com l’atracament d’un encaputxat armat, i potser si es paguessin a l’Agència Tributària Catalana, seria com fer una aportació solidària a la caputxeta vermella”. I acaba preguntant-se “si ja no deu formar part del temaris de sistema fiscal, el concepte d’efecte redistributiu dels sistemes impositius progressius”.
