No hi haurà dilacions. En el termini de 48 hores des del moment en què la Sindicatura electoral -òrgan de nova creació que gestionarà el referèndum de l’1 d’octubre- proclami els resultats oficials del referèndum, el Parlament de Catalunya convocarà un ple ordinari -se celebren els dimecres i dijous cada dues setmanes- i proclamarà la independència si guanya el ‘sí’. En cas que guanyi el ‘no’, la proposició de llei de referèndum que han presentat JxSí i la CUP determina que es dissolgui el Parlament i es convoquin eleccions autonòmiques. Així s’estableix en l’article 4.4 de la llei -conté 34 articles i dues disposicions addicionals-, que determina que “si el recompte de vots vàlidament emesos dona com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya”. El text especifica que “el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”.
Fonts de Junts pel Sí han explicat que la llei de referèndum dóna un termini per impugnar les votacions, que estarà entre els 3 i els 14 dies, i després d’aquest període, si és que hi ha impugnacions, es posarà en marxa la proclamació de la independència al Parlament. I a partir d’aquí, com ha explicat la diputada de la CUP Gabriela Serra durant la presentació de la llei a l’auditori de la cambra catalana, “haurem d’obrir el procés constituent per fer la república catalana independent, on serà el conjunt de la ciutadania qui decidirà, de forma vinculant, els trets bàsics de la República”. És a dir, que hi haurà un procés per elaborar la Constitució catalana.
La llei conté també un decret de normes complementàries, que establirà qüestions com els dies que durarà la campanya electoral, el model de paperetes o el fet que serà la Sindicatura electoral l’encarregada de validar el cens que haurà elaborat el Govern. El cens és una de les qüestions clau del referèndum, perquè en els diferents comicis electorals, l’elaboració del cens és una competència de l’Estat. En aquest cas, l’executiu explicarà com obtindrà el cens, però se sap que inclourà tots aquells ciutadans majors de 18 anys residents a Catalunya i els catalans que viuen a l’exterior, que també tindran dret a vot. A més, la norma estableix que “no s’exigeix l’autorització prèvia per part del ciutadà” per ser inclòs en aquest cens.
A banda, entrarà en vigor la llei de transitorietat jurídica, el cos jurídic de la nova República, que entrarà en vigor quan es proclami la independència, però serà una llei que ja estarà aprovada prèviament pel Parlament. Una de les peticions de la CUP, també ben vista per ERC i per un sector del PDeCAT, inclòs el president Puigdemont, era que la llei de referèndum anés per separat de la llei de transitorietat, de manera que s’arribi al dia del referèndum amb les dues lleis aprovades, però sense entrar en vigor la segona per no condicionar el vot. Perquè si està en vigor, es dóna per fet que Catalunya serà independent abans de les votacions.
Segons el projecte de Llei, “l’excepcionalitat” política del moment fa que la Sindicatura Electoral de Catalunya sigui l’únic marc de recurs de reclamacions que hi hagi. En primera instància, la norma contempla que les queixes es presentin a la Sindicatura de Demarcació –hi haurà quatre, una per cada territori que tradicionalment ha acollit la divisió electoral-, i en segona i darrera instància, la Sindicatura nacional resoldrà si hi ha recurs a la primera decisió. La Sindicatura Electoral de Catalunya estarà formada per cinc membres, juristes o politòlegs i amb majoria de juristes, i seran els encarregats de nomenar les Sindicatures de Demarcació i d’escollir un president, que passarà a anomenar-se Síndic Electoral.
