“Necessitem interioritzar que som un país ocupat, que Espanya intenta assimilar-nos i acabar amb la nostra identitat nacional de totes les maneres possibles, que mai s’avindrà a cap solució d’acord que permeti la nostra lliure determinació, i que d’això se’n deriva la legitimitat de la unilateralitat com a única fórmula possible per alliberar-nos“. Aquest és un dels punts de partida del nou full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana, al qual ha tingut accés El Món. S’ha fet arribar a les assemblees territorials per al seu debat i esmena a la propera assemblea general. Un conclave que se celebrarà del 20 al 26 de maig i que ara territorials i sectorials podran esmenar. Un document que busca retornar a l’ANC el paper de catalitzadora, allunyada de les lluites partidistes amb l’objectiu de ser una organització que articuli la societat civil independentista.
El text, força contundent amb la manca d’unitat estratègica dels partits independentistes, planteja un canvi de paradigma en la lluita per “l’alliberament nacional” . Així, aposta per deixar de banda com a argument principal “denunciar la deriva antidemocràtica de l’Estat i la limitació de drets civils i socials” per actuar amb la mentalitat de conflicte que suposa ser un país “ocupat”. “Centrar exclusivament la nostra causa en una lluita per la democràcia és contraproduent, perquè internament no té cap recorregut possible i, internacionalment desconcerta, perquè d’aquest dèficit no se’n deriva la necessitat de la nostra independència, sinó una democratització de l’Estat espanyol”, indica el document.
El full de ruta també retreu fixar els arguments en “reivindicacions de caràcter econòmic, històric o de drets socials” perquè es poden modificar amb un canvi legislatiu. Per això, l’ANC proposa “obrir tants fronts a l’ocupant com sigui possible (també en l’àmbit internacional) mentre acumulem força per debilitar l’Estat, i cal exercir amb determinació actes institucionals i de mobilització social”. Així denuncia que tant Espanya com França consideren els catalans com una “anomalia” i un “problema que cal extingir”. “Som una minoria sotmesa a la tirania de majories alienes que, com que s’expressen a través del sufragi (que no es nega al poble català, tot i que la nostra voluntat resulta irrellevant a l’hora de determinar-ne els resultats), aparenten legitimitat democràtica”, conclou el document.
El text sentencia que assolir la independència és “un deure lligat a la seva dignitat humana”. “El camí a seguir pel moviment independentista ha de ser desafiar constantment l’Estat per debilitar el control que manté de la societat catalana, alhora que ens organitzem tot combatent la dispersió i l’atomització que l’ocupant cerca sempre de promoure en el poble ocupat“, destaca el document. “La confrontació i la desobediència simultània i persistent en tots els fronts és el que canviarà la correlació de forces contra l’ocupant per provocar un nou embat que ens permeti alliberar-nos com a nació, en la nostra lluita de causa justa”, afegeix.
Sobre l’actual majoria del 52%, l’ANC retreu que “és especialment preocupant el nivell de confrontació i desqualificació entre les candidatures, que lluny d’afavorir el debat genera cansament, desmobilització i decepció, i va molt en detriment del moviment i de les seves bases”. Tot i això posa en valor la victòria del 14F, tot i la pandèmia així com la desfeta del bloc unionista. Un resultat que hauria de servir, segons l’Assemblea, per “afrontar un nou embat” amb una “estratègia conjunta clara i uns objectius definits” i fer un “govern d’unitat nacional”. Tanmateix, reclama “la clara voluntat i determinació de les nostres institucions d’avançar cap a l’efectivitat de la declaració d’independència, basada en els resultats del referèndum vinculant del Primer d’Octubre del 2017 i en el caràcter plebiscitari de les eleccions del febrer del 2021″.
Per dur a terme els objectius estratègics, el full de ruta inclou instruments com ara una “agència catalana dedicada a la captació de recursos” tant per fer finançar campanyes com per fer de caixa de resistència. També hi suma campanyes de sobirania fiscal, de “consum republicà” i “mantenir i incrementar els esforços” per tenir independentistes en els “llocs de responsabilitat a la societat civil” com s’ha produït a la Cambra de Comerç. Així com no reconèixer l’autoritat dels tribunals espanyols en ser els “ocupants” i la creació d’un “cens dels crims contra el poble català”.
42 
138 
