La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) sosté que l’autodeterminació de Catalunya és “un dret inalienable” en tractar-se d'”un dret fonamental i universal de tots els pobles”, vigent en la legislació internacional. D’aquesta manera, l’ICAB es posiciona contra la negativa de PP i PSC d’acceptar el dret a decidir.
L’ICAB remarca que aquest dret ha donat com a resultat que el nombre d’Estats sobirans s’hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d’aquests són resultat de la secessió d’una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro.
Si bé l’ICAB confirma que l’actual marc de la Constitució espanyola no permet l’autodeterminació de Catalunya, recalca que “en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l’expressió de la voluntat popular”.
En un comunicat, el Col·legi d’Advocats desmunta l’argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l’estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides “atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats”. En aquest sentit, afirma, “no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir”.
“El govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-s’hi”
Per tot plegat, la comissió considera que “el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat -en sentit afirmatiu o negatiu- en relació a la creació d’un estat català sobirà”. Si guanyés l’opció independentista, afegeix, “el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió”.
Si l’Estat impedís la celebració d’una consulta d’autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d’una consulta, el Col·legi d’Advocats veu factible la declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, “la declaració d’independència tindria efectes immediats per dotar d’existència política el nou estat”, ja que aquest “reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia”, trets que defineixen un estat.
