Dolors Sabater: “No farem la República amb les varetes màgiques d’ERC i JxCAT”

Dolors Sabater (Badalona, 1960), mestra de professió, representa l’aposta de la CUP per deixar de banda les “solucions màgiques” i impregnar de “realisme” les seves propostes per assolir la independència. Aporta als cupaires el “sobiranisme rupturista” de Guanyem Catalunya, i també l’experiència d’haver estat alcaldessa de coalició en una de les ciutats més grans del país. Assegura que la CUP assumirà les responsabilitats que calgui, i no descarta entrar al Palau de la Generalitat. Això sí, sempre que les bases li donin llum verda.

En quin moment Dolors Sabater decideix fer el pas i estar en disposició de liderar la candidatura de la CUP?

Quan me n’adono que si no hi ha un canvi real en la manera de portar la política en aquest país, no ens en sortirem. M’adono del moment greu que vivim i dels efectes devastadors que poden tenir les crisis que vivim i que augmenta l’extrema dreta. A més, després de tres anys, aquest govern no ha fet cap pas endavant per aturar la repressió i avançar cap a l’autodeterminació. O ens hi posem totes i sumem esforços com fem quan lluitem al carrer o no ens en sortirem.

Parla de sumar i de fer pinya, però precisament si d’algun mal pateix l’independentisme és de falta d’unitat i lluites internes per l’hegemonia partidista de l’espai. Com poden contribuir la CUP i Dolors Sabater a refer ponts?

D’entrada, necessitem tenir molta més representació. Venim d’un moment polític en què la CUP queda amb molt poca representació, i tot i que no para de fer propostes polítiques per revertir aquesta situació, no obté resposta. En els moments en què la CUP ha tingut molta força han passat coses, com empènyer l’1-O. En canvi, en aquesta legislatura veiem una CUP amb poca representació, i dos socis de govern que han malbaratat tot el llegat de l’1-O amb picabaralles i retrets que els han impedit fer passos efectius. Per tant, el primer que necessitem és ser més forts per poder condicionar.

Malgrat que la CUP tenia quatre diputats, eren imprescindibles per aguantar el govern. Hauria pogut fer-lo caure o pressionar-lo com va fer amb Carles Puigdemont, fins a arrencar-li el compromís de fer el referèndum. Per què no ho ha fet?

Aquest govern s’ha aguantat perquè els Comuns han donat suport als pressupostos… En tot cas, la CUP és l’únic partit que es va mantenir ferm en investir Puigdemont. Aquest malbaratament de l’1-O i aquest no continuar en el nivell que vam deixar com a poble organitzat i ampli que representava no només l’1-O sinó el 3-O, aquest 80% a favor del dret a l’autodeterminació, que inclou l’independentisme i el sobiranisme rupturista, que veu en l’independentisme l’única manera de desbordar el règim del 78. Aquest consens de l’1-O es fa malbé amb el duel continuat entre ERC i JxCAT. Ara, amb només 4 diputades, no tenim prou força per aturar aquest malbaratament.

Si les enquestes no l’erren massa, la CUP tornarà a tenir a les seves mans que hi hagi un president independentista d’ERC o de JxCAT i un govern de coalició. L’elector ha de poder saber què farà la CUP.

Assumirem totes les responsabilitats que calgui per desencallar i per avançar nacional i socialment. Però el que segur que no farem és apuntalar un govern autonomista i que no faci canvis profunds en matèria social i econòmica. Hem de poder desbordar aquest autonomisme per poder deslligar-nos dels poders econòmics de l’Ibex-35- Hem vist un govern independentista que ha fet seguidisme del neoliberalisme. Malgrat que hi ha molts impediments que venen del poder de l’Estat que imposa, retalla i persegueix els avenços socials que ha impulsat el Parlament, i malgrat la repressió, aquest govern ha promogut causes de persecució contra independentistes que simplement volen exercir el seu dret de protesta. La CUP no formarà part d’un govern que persegueixi la llibertat d’expressió, que posi la Generalitat al servei de la repressió en contra de l’independentisme i dels drets fonamentals com el dret a l’habitatge i la protesta.

I què hauria de poder fer la CUP per entrar al Palau de la Generalitat?

El pas fort és que puguem avançar en el desbordament del règim del 78 abandonant el seguidisme autonomista i de la repressió. Com s’explica que hi hagi setanta persones que puguin entrar a la presó perquè la Generalitat promou la seva persecució?

Aquestes condicions les hauran de posar abans de votar la investidura al Parlament en cas que l’independentisme sumi.

S’ha d’acordar prèviament, és evident. En cap cas investirem un president o presidenta sense tenir un acord en tots aquests aspectes. La CUP es presenta amb voluntat d’assumir responsabilitats, convençudes que som l’única alternativa per sortir de l’atzucac nacional i social. Volem condicionar el programa de govern i serem nosaltres qui preguntarem si estan disposats a fer una banca pública, a retirar les acusacions contra persones que exerceixen drets fonamentals, a fer pública l’energia i a enfortir el sector púbic i a instaurar una renda bàsica universal?

En tot cas, la decisió final de si la CUP entra al Govern o li dona suport extern la prendrà la militància?

Sí, des de les bases de les dues organitzacions –CUP i Guanyem Catalunya-.

Dolors Sabater estaria disposada a ser consellera?

Em presento amb la ferma convicció que el que estem fent és per empènyer el canvi que necessita el país, i això es pot fer des del govern o des de l’oposició, però sobretot ho farem des del carrer. Cal recuperar la iniciativa cívica i de sobirania de la gent, del poder popular, per tornar a posar l’independentisme com a prioritat, que és l’única garantia de poder desbordar el règim del 78.

No m’ha respost.

Fa anys que vam decidir que havíem d’entrar a les institucions per transformar-les i posar-les al servei d’aquest desbordament del règim del 78 patriarcal i colonialista. Volem ser a les institucions, però no hi serem per exercir el poder en un marc que no és transformador.

ERC i JxCAT tenen estratègies prou diferents per arribar a la independència, si no hi ha un full de ruta compartit, la CUP tem que torni a ser una legislatura sense avenços en termes d’autodeterminació?

JxCAT i ERC s’han sentit còmodes en propostes màgiques que no són realistes. Nosaltres serem sincers, hem fet autocrítica i reflexió i justament ens presentem amb la seguretat que som l’única alternativa que fugir d’aquesta dualitat entre dues varetes màgiques. Una per aixecar la DUI, però sense dir com, i l’altra, que ho fiarà tot a una taula de diàleg que no ha existit mai. No farem la República amb les varetes màgiques d’ERC i JxCAT.

Si en aquesta campanya algú promet la independència en la propera legislatura estarà enganyant la gent?

Si algú ho promet, que expliqui com i seurem a parlar-ne. Però fins ara, les baralles entre JxCAT i ERC han impedit aconseguir una estratègia compartida per arribar a la independència. Durant aquests tres anys, no hi ha hagut manera de trobar un pas polític per seguir endavant.

Si l’independentisme supera el 50% a les urnes, com interpretarà aquesta xifra la CUP?

Serà una molt bona notícia que demostrarà que aquesta voluntat, malgrat estar perseguida, empresonada i maltractada, és persistent. Ara bé, a l’Estat tant li farà si som el 50%, el 20% o el 60% si no vol reconèixer el dret a l’autodeterminació.

I la CUP com proposa arribar a la independència?

Mirant a la cara de la gent. El 27-O no es va poder sostenir, i és cert que hi va haver l’extrema repressió de l’Estat i que el suport internacional que no va arribar. JxCAT s’enroca dient a la població que farà una DUI. Però no explica com, i ERC s’enroca en la via madrilenya amb un govern que diu ser el més progressista de la història. La CUP no jugarem al joc de les travesses, sinó que voldrem que JxCAT i ERC s’avinguin a la proposta de la CUP.

Un referèndum amb data límit del 2025. I com s’ho faran?

Comptem amb l’independentisme més el sobiranisme rupturista, que en aquests moments no està representat per cap espai polític, només pot confiar en la CUP i Guanyem Catalunya. I per tant, forçarem la resta de formacions a tenir una estratègia compartida.

Els Comuns eren sobiranistes rupturistes i ja no ho són?

Els Comuns ja no donen suport al dret d’autodeterminació, han abandonat el sobiranisme rupturista i s’han sumat a l’unionisme.

L’estratègia compartida és el referèndum del 2025?

Una estratègia compartida que ens porti a que quan fem el proper referèndum, aquesta vegada sí o sí s’ha de poder fer efectiu el seu resultat. Per arribar fins aquí tenim previst l’itinerari.

El pot descriure?

Arribar al referèndum vàlid vol dir tota una feina creant estructures públiques que ara no tenim, com un banc públic. Perquè recordem que una de les coses que va fer tremolar les cames a molts polítics el 2017 va ser quan van pensar que CaixaBank podia marxar. Si tenim una banca pública i tenim estructures públiques amb sanitat, energia, sobirania alimentària i indústria, tot plegat ens ajudarà a poder defensar el territori i la independència quan s’hagi votat en un referèndum.

Un referèndum vinculant, però confien en el vistiplau de Madrid?

Millor si és acordat, però evidentment, si no ho és s’haurà d’empènyer igual perquè es faci. Una pota important és el treball precís a nivell internacional perquè aquesta vegada hi hagi reconeixement internacional.

Per tant, la CUP vol que els catalans votin, sí o sí, com a molt tard el 2025. ERC i JxCAT ho han d’acceptar si volen els vots de la CUP a la investidura?

Encara no hem fixat condicions, la ciutadania encara no ha votat. En tot cas, la CUP està disposada a assumir totes les responsabilitats, i aquesta serà una de les condicions, però n’hi haurà altres. ERC i JxCAT han governat al servei de les oligarquies i dels més rics, abandonant la majoria de la gent.

Pensa que ERC i JxCAT estan al servei de les oligarquies i dels rics?

És que les coses han de passar més enllà de les sigles i les etiquetes que es posen els patits. El que els valida en si fan polítiques de dretes o d’esquerres són les seves accions. Per exemple, la llei més famosa impulsada per ERC, la llei Aragonès –arrendament de contractes i serveis- era una llei per privatitzar encara més sectors que sí o sí han de ser del sector públic. I ha donat suport a uns pressupostos que incrementen la partida de la monarquia i de l’exèrcit.

Existeix una esquerra espanyola?

Hi ha moltíssimes persones a l’Estat que són d’esquerres i republicanes. Hi ha una força d’esquerres republicana, sobiranista i fins i tot rupturista que viu als barris de l’Estat, però quan aquesta força entra a la institució, no té prou valentia, o prou força, per ser lleial a aquests objectius. La crosta franquista que segueix dominant els poders fàctics de l’Estat requereix una confrontació forta, i ha estat una llàstima que aquestes organitzacions polítiques no hagin vist l’independentisme com la força popular i política que més podia empènyer.

Està decebuda amb Podemos?

Podemos, que ve del 15M, continua tenint com a missió desbordar el règim del 78 i ser profundament d’esquerres, però es va equivocar posant l’independentisme com un enemic i no com un aliat.