Una reacció en cadena és el que s’està produint aquesta setmana des que Oriol Junqueras va publicar a l’Ara el seu article distanciant-se de la via unilateral. La rèplica que va publicar l’endemà Jordi Sànchez ha provocat ara una nova resposta, en aquest cas de 18 ex secretaris nacionals de l’ANC de l’època del referèndum, justament quan l’actual secretari general de Junts era el president de l’entitat. La carta, a la qual ha tingut accés El Món, discrepa de la lectura de l’1-O que fa Sànchez en un fragment determinat del seu text. La frase que ha desfermat la revolta d’exsecretaris de l’Assemblea és aquesta: “Soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència”.
En resposta a aquesta observació, els 18 signants asseguren que “el Primer d’Octubre de 2017 vam votar i vam guanyar
de manera aclaparadora”. “Ara ens dieu que el referèndum no es va fer per proclamar la independència sinó per pressionar
Espanya i aconseguir fer seure l’Estat al voltant d’una taula de negociació, cosa que ja sabem que no passarà mai”, es queixen.
Els 18 firmants
Quim Arnau, Ariadna Benet, Josep Castelltort, Lourdes Escardívol, Lígia Espejo, Eulàlia Espona,
Francesca Ferreres, Àngels Folch, Núria Gausachs, Daniela Grau, B.M. Martínez, Fina Mayol, Neus
Portet, Jordi Sancho, Pati Sarrias, Montserrat Siñol, Quim Vallès, Xavier Vidal
Aquest és el text íntegre
Els sotasignats vam compartir secretariat amb en Jordi durant el mandat que es va gestar el
referèndum del Primer d’Octubre i és per això que, havent llegit l’article que va publicar el
dimarts 8 de juny al diari Ara, volem deixar constància del nostre desacord amb una de les
afirmacions que s’hi fan i reafirmar la nostra lleialtat al mandat del Primer d’Octubre que
considerem un mandat legítim i guanyat. El Primer d’Octubre de 2017 vam votar i vam guanyar
de manera aclaparadora.
Vam ser molts els secretaris nacionals, coordinadors comarcals, territorials, sectorials i
d’assemblees exteriors, socis i simpatitzants que vam treballar de valent conscients de la
importància de la nostra feina i del moment històric que vivíem. Hi vam deixar la pell per guanyar,
ens vam deixar apallissar i vam defensar les urnes perquè crèiem en la seva força i sabíem que
ens hi jugàvem el futur de la nostra nació i el benestar de tots els catalans. Vam confiar amb els
que estaven al capdavant i vam fer crides a confiar en els polítics i a tancar la por amb pany i clau,
a anar a votar, i a defensar el vot. Confiàvem que, com ens havien dit, el referèndum es faria i
que, fos quina fos la participació, seria vinculant, és a dir, si hi havia un vot del Sí més que del No
es proclamaria la independència.
De fet, sortosament, el 27 d’octubre, les pressions de tot tipus i de tothom no van aconseguir
impedir que la independència fos proclamada. La independència ja està proclamada.
Vam ser lleials, vam defensar els polítics i els líders del moviment i vam fer tot el possible per
evitar que alguna cosa frenés la declaració i es llencessin a la paperera de la història les lleis
aprovades pel Parlament de Catalunya i tota la feina feta durant tant de temps per tanta gent, i
ara ens dieu que el referèndum no es va fer per proclamar la independència sinó per pressionar
Espanya i aconseguir fer seure l’Estat al voltant d’una taula de negociació, cosa que ja sabem que
no passarà mai.
No trepitgeu la feina que vam fer ni les il·lusions que hi vam posar. No desacrediteu més el
mandat de l’1 d’octubre que és legítim i al qual no renunciarem mai. I és per això que avui volem
deixar constància que nosaltres hi érem, que anàvem seriosament, que ens crèiem el que dèiem
i que lluitàvem i lluitarem per aconseguir-ho.
2 
18 
