En els tres darrers cursos escolars a Catalunya s’han fet 187 seguiments de processos de radicalització violenta en jihadisme i extrema dreta. Així ho afirma un informe presentat pel conseller Joan Ignasi Elena al Parlament de Catalunya, demandat per la CUP, que fa balanç del Protocol per la detecció del radicalisme i extremisme a les escoles catalanes (PRODERAE) durant els tres darrers cursos escolars (2018/19-2019/20/ i 2020/21). Tres d’aquests supòsits van haver de ser comunicats a la fiscalia de menors, amb intervencions de la Direcció General d’Atenció a l’Infància i l’Adolescència (DGAIA) i els serveis socials. Els Mossos d’Esquadra, però, emfatitzen que cap d’aquestes investigacions va suposar cap detenció. Pel que fa al Proderae de les presons, el còmput s’eleva a 427 casos en els darrers sis anys.
De fet, aquest tipus de protocol s’ha aplicat en altres estats d’Europa, com França i el Regne Unit. Ara bé, no sense polèmica, en el benentès que molts consideren que es criminalitza la comunitat musulmana. A Catalunya, i en resposta als atacs terroristes de caire jihadista a Barcelona i de Cambrils l’agost del 2017 –en què estaven implicats nois molt joves que havien passat gran part de la infantesa i l’adolescència a Catalunya–, la Generalitat va proposar estendre aquest Pla de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius. I els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Ensenyament van dissenyar el protocol que, en certa manera, ja s’havia posat per primera vegada en marxa a finals del 2016.

Tres casos de radicalització comunicats a la fiscalia
Segons aquest informe, al qual ha tingut accés El Món, l’objectiu del Proderae de la comunitat educativa és la prevenció. En aquest sentit, insisteixen que els detectats a la xarxa escolar catalana “van precisar únicament la intervenció dels serveis d’educació i només en una part van requerir accions accessòries”. El protocol d’Educació en aquests casos es va aplicar amb el tractament de casos detectats a les juntes territorials d’avaluació i seguiment. En aquest marc, i sempre segons l’informe, es va decidir el “tipus d’assistència a implementar sobre el procés de radicalització violenta” de manera consensuada en aquest organisme que Interior qualifica d’interdisciplinari. “La tipologia d’extremisme detectat és bàsicament de dos tipus: radicalització islamista i extrema dreta”, sentencia l’informe.
El detall del document presentat a la cambra catalana concreta que només en tres ocasions es van obrir diligències penals a la fiscalia de menors. En un d’aquests, hi va intervenir la DGAIA per protegir el menor i, en un altre, la tasca va ser encomanada als serveis socials. Les investigacions policials dels casos no van portar a cap detenció.
Els casos de radicalització detectats a les presons
Pel que fa al mateix protocol però en els centres penitenciaris, les xifres són superiors. Des del 2015, els Mossos d’Esquadra en computen 427 casos -oberts i tancats-, amb diferent intensitat cada any. Així el 2015 van seguir 28 casos; l’any 2016, 133; el 2017, 77; el 2018, 51; el 2019, 39; el 2020, 41 i el 2021, 58. Cap d’aquestes xifres es pot desglossar ni per centre, ni per edat, ni per gènere, a causa de la legislació de confidencialitat de dades.
De “casos treballats” –una investigació concreta més enllà del seguiment– per part dels Mossos d’Esquadra, en els darrers tres anys, en el marc de Proderae, han estat 240 arreu de Catalunya. La regió policial de Barcelona s’emporta la palma, amb 68 casos del 2019 al 2021; seguida per la regió central, amb 41 casos; Girona, amb 35; la metropolitana nord, amb 31, i la regió metropolitana sud, amb 20. A Ponent es van treballar 15 casos; al Pirineu, 7; Tarragona, 11 i 22 a les Terres de l’Ebre.
Molta formació per als mestres i altres professionals
Un dels aspectes claus del protocol és la formació intensiva dels departaments afectats. Una xifra que també consta en la resposta lliurada pel conseller Elena. En tres anys, Educació ha impartit 130 formacions arreu del territori, que han arribat a 2.118 treballadors de la xarxa escolar, sobretot membres dels equips directius, professionals d’una àrea prioritzada i formacions de formadors.
Pel que fa a l’àmbit penitenciari, en sis anys s’han realitzat 44 activitats formatives que han rebut 2.013 treballadors de l’execució penal. En concret formacions que reben educadors, juristes, treballadors socials, tècnics de mesures penals alternatives, tècnics de medi obert, psicòlegs, equips directius, comandaments o personal d’interior.
Al departament d’Interior també s’ha portat a terme una munió de formacions. Des de l’any 2015 a l’any 2021, el nombre de cursos ha estat de 1.254. En total, han rebut la formació més de 30.902 efectius policials. Els alumnes van ser unitats especialitzades en el treball comunitari, de proximitat al ciutadà i atenció a la víctima, així com policies locals i guàrdies urbanes. Posteriorment, s’han fet a totes les unitats dels Mossos. Interior remarca que ara s’integra la formació per detectar el radicalisme violent al curs de formació bàsica de policia i als diferents cursos de promoció.