El comissari jubilat José Manuel Villarejo va informar per escrit fa gairebé tres anys a l’Audiència Nacional de la suposada relació que hi podia haver entre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el Centre Nacional d’Intel·ligència. Així ho indica un escrit del mateix comissari, signat l’11 de febrer del 2019 a la presó d’Estremera i remès al jutge instructor de la causa Tàndem, Manuel García Castellón, on el policia consta com investigat. De fet, el mateix jutge va enviar documents del mateix comissari sobre jihadisme cap al CNI just després que el gener de 2021 apuntés les suposades relacions del CNI amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty.
En aquest escrit, el comissari fa constar una sèrie d’informacions sobre les quals volia donar detalls a la justícia de la seva relació amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i l’estructura societària que envoltava la institució i l’aleshores director, el secretari d’Estat Félix Sanz Roldán, com per exemple organitzacions no governamentals que es nodrien de fons reservats a través dels rescats d’ostatges espanyols o altres sobre arxius secrets dels serveis d’informació sobre control de togues.
En concret, en aquest escrit feia referència explícita al fet que “tenia intenció de declarar sobre els informes obtinguts amb ocasió d’una investigació antiterrorista el 2015, on se’ns va advertir del gran descontrol que existia d’aparents col·laboradors del CNI que, en lloc d’informar sobre suposats comandos terroristes, eren ells els seus organitzadors“. De fet, és la mateixa versió que el comissari va exposar no en la seva declaració del passat 12 de gener al seu judici a l’Audiència Nacional, sinó ja quan va declarar el passat 15 de gener de 2021 al judici pel cas Corinna contra l’exdirector del CNI, el general Sanz Roldán.

En el mateix escrit, Villarejo afegeix que “amb posterioritat a l’atemptat de la Rambla de Barcelona, en informar el jutge instructor del sumari [llavors Fernando Andreu], que investigava aquest atemptat, que l’imam de Ripoll era en realitat un col·laborador del CNI no es va seguir endavant amb aquesta línia d’investigació”.
“La raó esgrimida pels jutges i els fiscals va ser que es va tractar d’una operació organitzada pel director del CNI per indicació de la vicepresidenta del govern [aleshores Soraya Saenz de Santamaría] per estabilitzar lleument els moviments independentistes que es va descontrolar davant la mort accidental de l’imam i la manca de lideratge i d’ordres concretes a la resta de l’escamot”, detallava Villarejo.
L’escrit no va tenir mé recorregut. De fet, és un de la desena d’escrits signats pel comissari amb què insisteix a declarar en la instrucció del seu cas i així reblar el contingut dels seus diaris i de les seves gravacions. En aquest sentit, aquest escrit del febrer del 2019 coincideix amb la versió exposada no només en la seva declaració a l’Audiència Nacional sinó a l’explicació de la mateixa l’endemà, on expressava que la mort de l’imam, Abdelbaky Es Satty, havia complicat la resolució de “l’ensurt”.
A l’encapçalament de l’escrit, Villarejo assegurava que explicava aquestes informacions perquè veia difícil sortir amb “vida de la presó”. Així mateix, es queixava que el jutge hagués decidit classificar com a material secret algunes de les seves notes d’intel·ligència o informes policials elaborats quan era un agent encobert d’intel·ligència a les ordres de director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia. Una coincidència sorprenent és que després de la seva declaració del 15 de gener de l’any passat en què apuntava la possible relació del CNI amb l’atemptat, el jutge instructor de la causa Tàndem va enviar als serveis d’intel·ligència les notes sobre jihadisme del comissari per tal que es delimités la seva classificació com a secretes.
Precisament, aquest dimarts el Govern ha demanat l’obertura d’una investigació i una reforma de la llei de secrets oficials per tal d’accedir a la informació reservada sobre el cas. Així mateix, la Mesa del Parlament també ha interposat una denuncia a la fiscalia i fins a tres associacions d’advocats han exigit l’obertura d’una investigació tant a la Generalitat com a l’executiu espanyol.