Finalment, la justícia ha decidit obrir judici oral contra Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, pel seu viatge a Nova Caledònia. La imputació és per malversació i prevaricació i que suposaria una pena de tres anys de presó i 17 anys d’inhabilitació. Curiosament, l’acusen de ser cooperador necessari de la malversació, quan, qui va autoritzar el pagament, la secretària general de Presidència, Meritxell Massó, assisteix de testimoni. Un nou judici polític en contra el Procés. Ara s’ha requerit a la mà dreta de Puigdemont per tal que en un termini de 24 hores aporti fiança per import de 4.732,56 euros.
El jutjat d’Instrucció 28 de Barcelona va iniciar les perquisicions arran d’una querella de la fiscalia sobre un viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia-per assistir a la consulta d’independència, el novembre del 2018– i el pagament del peatge de la C-16 per anar a visitar els presos polítics a Lledoners és un delicte. En concret, i teòricament s’ha de jutjar la procedència d’una despesa de 4.580 euros del viatge i 15,20 euros del peatge d’anar i tornar a Sant Joan de Vilatorrada, on es troba el centre penitenciari de Lledoners.
Serà el primer cas en què Josep Lluís Alay haurà d’afrontar un judici oral tot i l’escomesa de l’Estat contra ell des que treballa per al president Puigdemont. De fet, ja acumula tres causes, de les quals només dues continuen obertes, amb tots els ingredients per constituir un judici polític. Només cal constatar que el facin cooperador necessari d’un delicte sense que hi hagi cap autor directe, En concret, el febrer del 2020, la fiscalia va presentar una querella per malversació i prevaricació continuada contra Alay i també contra la secretària general del Departament de Presidència, Meritxell Masó, per haver autoritzat la despesa.
Segons la querella, Masó va acceptar fer el pagament “amb ple coneixement que aquella activitat no es trobava entre les atribuïdes” a Alay. Així mateix, la fiscalia assegurava que tampoc “es corresponia amb cap de les necessitats personals, polítiques i socials que a través de l’oficina de l’expresident es cobreixen”. “Va adoptar”, continuava l’escrit de la querella, una resolució “manifestament arbitrària i injusta”. S’hi inclouen els bitllets d’avió, per 4.394 euros, i també dietes i altres despeses per valor de 377 euros més.
L’acusació contra Meritxell Masó va ser arxivada en al·legar que de les despeses es fa “un control formal i no d’oportunitat”. És a dir, es mira més el com que el contingut. Per la seva banda, el mateix interventor de la Generalitat va declarar en la instrucció que els viatges d’Alay –a més del de Nova Caledònia, n’hi ha una desena més– compleixen els requisits que marca la llei catalana del 2003, que regulen les prerrogatives dels expresidents de la Generalitat. Una de les línies de defensa arguïdes per Alay són les despeses de l’oficina de l’expresident José Montilla del 2018, com ara els 2.079 euros que es va gastar en aparcament. En la seva declaració judicial, celebrada al juliol, Alay va defensar que va viatjar en representació de l’expresident Puigdemont, que havia sigut convidat pel Front d’Alliberament Nacional Canaco Socialista, i que l’oficina va pagar només el viatge d’avió, ja que l’allotjament i manutenció van anar a càrrec dels seus amfitrions. Un viatge que s’incardinava dins les prerrogatives que tenen els expresidents.
Aquesta serà la primera causa que acaba amb Josep Lluís Alay en un judici, tot i la pressió judicial i policial des que treballa directament per a Puigdemont. El primer cas ja es va tancar. Alay va ser investigat per l’Audiència Nacional per encobriment, per estar acompanyant Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. La causa es va arxivar. Però d’altra banda Alay continua investigat pel jutjat 1 de Barcelona, en dues instruccions entortolligades, l’operació Estela i l’operació Volhov, sense que en cap d’elles s’hagi formulat de moment cap acusació, tot i que s’ha difós contingut del seu telèfon mòbil que ha servit per teixir una estrambòtica teoria sobre la trama russa del Procés. Per cert, en el referèndum d’independència de Nova Caledònia, el sí va perdre i va guanyar l’opció de mantenir-se unida a França.
